Recurs:Husserl: les essències i el factum

Text original editat en castellà.

---

las esencias y el factum

Partiendo del ejemplo de la percepción de esta mesa, variemos el objeto de la percepción «mesa» con entera libertad; pero de modo que sigamos teniendo una percepción como percepción de algo [...] comenzando, por ejemplo, por variar en la imaginación, de modo totalmente arbitrario, su forma, sus colores, etc., manteniendo de modo idéntico tan sólo el aparecer perceptivamente. Con otras palabras, absteniéndonos de toda afirmación respecto de su validez de ser, transformamos el factum de esa percepción en una pura posibilidad entre otras puras posibilidades totalmente opcionales -pero posibilidades puras de percepciones-. Por así decirlo, transferimos la percepción real al reino de las irrealidades, del como-si, que nos procura las posibilidades puras; puras de todo lo que las liga a ese factum y a todo factum en general. En este último respecto, tampoco mantenemos esas posibilidades enlazadas con el ego puesto al mismo tiempo como fáctico, sino precisamente como lo imaginable de un modo completamente libre por la fantasía, de tal suerte que de antemano podríamos haber tomado como ejemplo inicial una percepción imaginaria, fuera de toda referencia al resto de nuestra vida fáctica. El tipo «percepción» así obtenido flota por así decirlo en el aire -en el aire de las puras cosas imaginables-. Así, despojado de toda facticidad, se ha convertido en el eidos «percepción», cuyo ámbito ideal integran todas las percepciones idealiter posibles en cuanto puras cosas imaginables. Los análisis de la percepción son entonces análisis de esencias; todo lo que hemos expuesto acerca de las síntesis, horizontes de potencialidad, etc., pertenecientes al tipo «percepción», vale esencialmente, como es fácil echar de ver, para todo cuanto puede formarse en esta libre variación y, por tanto, para todas las percepciones imaginables en general. Con otras palabras, vale con absoluta universalidad esencial y es esencialmente necesario para todo caso particular que se escoja y, por ende, para toda percepción fáctica, en la medida en que todo factum puede pensarse como mero ejemplo de una posibilidad pura.

---

Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).

---

les essències i el factum

Partint de l'exemple de la percepció d'aquesta taula, variem l'objecte de la percepció «taula» amb tota llibertat; però de manera que seguim tenint una percepció com a percepció d'alguna cosa [...] començant, per exemple, per variar en la imaginació, de manera totalment arbitrària, la seva forma, els seus colors, etc., mantenint de manera idèntica tan sols l'aparèixer perceptivament. Amb altres paraules, abstenint-nos de tota afirmació respecte de la seva validesa de ser, transformem el factum d'aquesta percepció en una pura possibilitat entre altres pures possibilitats totalment opcionals -però possibilitats pures de percepcions-. Per així dir-ho, transferim la percepció real al regne de les irrealidades, del com-si, que ens procura les possibilitats pures; pures de tot el que les lliga a aquest factum i a tot factum en general. En aquest últim respecte, tampoc mantenim aquestes possibilitats enllaçades amb el ego posat al mateix temps com a fàctic, sinó precisament com l'imaginable d'una manera completament lliure per la fantasia, de tal sort que per endavant podríem haver pres com a exemple inicial una percepció imaginària, fora de tota referència a la resta de la nostra vida fàctica. El tipus «percepció» així obtingut flota per així dir-ho en l'aire -en l'aire de les pures coses imaginables-. Així, despullat de tota facticitat, s'ha convertit en el eidos «percepció», l'àmbit ideal de la qual integren totes les percepcions idealiter possibles quan pures coses imaginables. Les anàlisis de la percepció són llavors anàlisi d'essències; tot el que hem exposat sobre les síntesis, horitzons de potencialitat, etc., pertanyents al tipus «percepció», val essencialment, com és fàcil tirar de veure, per tot quant pot formar-se en aquesta lliure variació i, per tant, per a totes les percepcions imaginables en general. Amb altres paraules, val amb absoluta universalitat essencial i és essencialment necessari per a tot cas particular que s'esculli i, per tant, per a tota percepció fàctica, en la mesura en què tot factum pot pensar-se com a mer exemple d'una possibilitat pura.

Meditaciones cartesianas, IV, § 34 (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 124-125).

________________

Partint de l'exemple percepció d'una taula, variem amb plena llibertat l'objecte de percepció taula, però de tal manera que retinguem la percepció com a percepció d'alguna cosa, sigui la que sigui, començant potser per fingir de manera totalment arbitrària canvis de figura, de color, etc., mantenint idèntic només l'aparèixer com a aparèixer perceptiu. En altres paraules: deixant en suspens la seva validesa d'ésser, transformem el fet d'aquesta percepció en una pura possibilitat, una possibilitat entre d'altres possibilitats pures qualsevulla, però possibilitats pures de percepcions. Traslladem com qui diu la percepció real al regne de les irrealitats, del com-si, que ens lliura les possibilitats pures, pures de tot lligam amb el fet i amb tot fet en general. En aquesta perspectiva, tampoc no mantenim aquestes possibilitats en el lligam amb l'ego fàctic coposat, sinó precisament com a concebibilitat plenament lliure de la fantasia, de manera que des del principi hauríem pogut prendre també com a exemple de partida un fantasiejar sobre un percebre, al marge de tota relació amb la resta de la nostra vida fàctica. El tipus general percepció així obtingut, per dir-ho d'alguna manera, sura en l'aire, en l'aire de les concebibilitats absolutament pures. Així deslliurat de tota facticitat, ha esdevingut l'eidos percepció, l'abast ideal del qual el constitueixen totes les percepcions idealment possibles com a pures concebibilitats.

Les anàlisis de la percepció són llavors anàlisis d'essència. Tot el que hem exposat sobre les síntesis pertanyents al tipus de percepció, sobre horitzons de potencialitat, etc. val essencialment, com és fàcil de veure, per a tot el que es pot formar en aquesta variació lliure, això és, per a totes les percepcions concebibles en general; en d'altres paraules, val en absoluta generalitat essencial i amb necessitat essencial per a cada cas particular que considerem i, per tant, també per a cada percepció fàctica, en la mesura que tot fet ha de ser pensat com a mer exemple d'una pura possibilitat.

Meditacions cartesianes, Med. 4, § 34 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 89-90).