Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl: les essències i el factum»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "facticidad" a "facticitat")
Línia 3: Línia 3:
  
 
Partint de l'exemple de la percepció d'aquesta taula, variem l'objecte de la percepció «taula» amb tota llibertat; però de manera que seguim tenint una percepció com a percepció d'alguna cosa [...] començant, per exemple, per variar en la imaginació, de manera totalment arbitrària, la seva forma, els seus colors, etc., mantenint de manera idèntica tan sols l'aparèixer perceptivament. Amb altres paraules, abstenint-nos de tota afirmació respecte de la seva validesa de ser, transformem el ''factum ''d'aquesta percepció en una pura possibilitat entre altres pures possibilitats totalment opcionals -però possibilitats pures de percepcions-. Per així dir-ho, transferim la percepció real al regne de les irrealidades, del com-si, que ens procura les possibilitats ''pures''; pures de tot el que les lliga a aquest ''factum ''i a tot ''factum ''en general. En aquest últim respecte, tampoc mantenim aquestes possibilitats enllaçades amb el ''ego ''posat al mateix temps com a fàctic, sinó precisament com l'imaginable d'una manera completament lliure per la fantasia, de tal sort que per endavant podríem haver pres com a exemple inicial una percepció imaginària, fora de tota referència a la resta de la nostra vida fàctica. El tipus «percepció» així obtingut flota per així dir-ho en l'aire -en l'aire de les pures coses imaginables-. Així, despullat de tota facticitat, s'ha convertit en el ''eidos ''«percepció», l'àmbit ''ideal de la qual ''integren totes les percepcions ''idealiter ''possibles quan pures coses imaginables. Les anàlisis de la percepció són llavors ''anàlisi d'essències''; tot el que hem exposat sobre les síntesis, horitzons de potencialitat, etc., pertanyents al tipus «percepció», val essencialment, com és fàcil tirar de veure, per tot quant pot formar-se en aquesta lliure variació i, per tant, per a totes les percepcions imaginables en general. Amb altres paraules, val amb absoluta ''universalitat ''essencial i és essencialment necessari per a tot cas particular que s'esculli i, per tant, per a tota percepció fàctica, en la mesura en què tot ''factum ''pot pensar-se com a mer exemple d'una possibilitat pura.
 
Partint de l'exemple de la percepció d'aquesta taula, variem l'objecte de la percepció «taula» amb tota llibertat; però de manera que seguim tenint una percepció com a percepció d'alguna cosa [...] començant, per exemple, per variar en la imaginació, de manera totalment arbitrària, la seva forma, els seus colors, etc., mantenint de manera idèntica tan sols l'aparèixer perceptivament. Amb altres paraules, abstenint-nos de tota afirmació respecte de la seva validesa de ser, transformem el ''factum ''d'aquesta percepció en una pura possibilitat entre altres pures possibilitats totalment opcionals -però possibilitats pures de percepcions-. Per així dir-ho, transferim la percepció real al regne de les irrealidades, del com-si, que ens procura les possibilitats ''pures''; pures de tot el que les lliga a aquest ''factum ''i a tot ''factum ''en general. En aquest últim respecte, tampoc mantenim aquestes possibilitats enllaçades amb el ''ego ''posat al mateix temps com a fàctic, sinó precisament com l'imaginable d'una manera completament lliure per la fantasia, de tal sort que per endavant podríem haver pres com a exemple inicial una percepció imaginària, fora de tota referència a la resta de la nostra vida fàctica. El tipus «percepció» així obtingut flota per així dir-ho en l'aire -en l'aire de les pures coses imaginables-. Així, despullat de tota facticitat, s'ha convertit en el ''eidos ''«percepció», l'àmbit ''ideal de la qual ''integren totes les percepcions ''idealiter ''possibles quan pures coses imaginables. Les anàlisis de la percepció són llavors ''anàlisi d'essències''; tot el que hem exposat sobre les síntesis, horitzons de potencialitat, etc., pertanyents al tipus «percepció», val essencialment, com és fàcil tirar de veure, per tot quant pot formar-se en aquesta lliure variació i, per tant, per a totes les percepcions imaginables en general. Amb altres paraules, val amb absoluta ''universalitat ''essencial i és essencialment necessari per a tot cas particular que s'esculli i, per tant, per a tota percepció fàctica, en la mesura en què tot ''factum ''pot pensar-se com a mer exemple d'una possibilitat pura.
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', IV, § 34 (Edicions Paulinas, Madrid 1979, p. 124-125).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Meditaciones cartesianas'', IV, § 34 (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 124-125).|Títol=Meditaciones cartesianas|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 22:46, 31 ago 2015

les essències i el factum

Partint de l'exemple de la percepció d'aquesta taula, variem l'objecte de la percepció «taula» amb tota llibertat; però de manera que seguim tenint una percepció com a percepció d'alguna cosa [...] començant, per exemple, per variar en la imaginació, de manera totalment arbitrària, la seva forma, els seus colors, etc., mantenint de manera idèntica tan sols l'aparèixer perceptivament. Amb altres paraules, abstenint-nos de tota afirmació respecte de la seva validesa de ser, transformem el factum d'aquesta percepció en una pura possibilitat entre altres pures possibilitats totalment opcionals -però possibilitats pures de percepcions-. Per així dir-ho, transferim la percepció real al regne de les irrealidades, del com-si, que ens procura les possibilitats pures; pures de tot el que les lliga a aquest factum i a tot factum en general. En aquest últim respecte, tampoc mantenim aquestes possibilitats enllaçades amb el ego posat al mateix temps com a fàctic, sinó precisament com l'imaginable d'una manera completament lliure per la fantasia, de tal sort que per endavant podríem haver pres com a exemple inicial una percepció imaginària, fora de tota referència a la resta de la nostra vida fàctica. El tipus «percepció» així obtingut flota per així dir-ho en l'aire -en l'aire de les pures coses imaginables-. Així, despullat de tota facticitat, s'ha convertit en el eidos «percepció», l'àmbit ideal de la qual integren totes les percepcions idealiter possibles quan pures coses imaginables. Les anàlisis de la percepció són llavors anàlisi d'essències; tot el que hem exposat sobre les síntesis, horitzons de potencialitat, etc., pertanyents al tipus «percepció», val essencialment, com és fàcil tirar de veure, per tot quant pot formar-se en aquesta lliure variació i, per tant, per a totes les percepcions imaginables en general. Amb altres paraules, val amb absoluta universalitat essencial i és essencialment necessari per a tot cas particular que s'esculli i, per tant, per a tota percepció fàctica, en la mesura en què tot factum pot pensar-se com a mer exemple d'una possibilitat pura.

Meditaciones cartesianas, IV, § 34 (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 124-125).