Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl: l'epokhé fenomenològica»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Husserl: l'epokhé fe...».)
 
m (bot: - * Veure [[Recurs:Husserl: + * Vegeu [[Recurs:Husserl:)
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki
 
{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
 
|Nom=Husserl: l'epokhé fenomenològica.
 
|Nom=Husserl: l'epokhé fenomenològica.
|Idioma=Español
+
|Idioma=Català
}}
 
Aquesta ''epokhé'' fenomenològica o aquesta ''posada entre parèntesi'' del món objectiu, no ens enfronta, per tant, amb una res. Més aviat, allò del que ens apropiem precisament per aquest mitjà o, dit més clarament, la qual cosa jo, el que medita, m'apropio per tal mitjà, és la meva pròpia vida pura amb totes les seves vivències pures i la totalitat dels seus esments purs, l'univers dels ''fenòmens'' en el sentit de la fenomenologia. La ''epokhé'' és, així també pot dir-se, el mètode radical i universal per mitjà del com jo em capto purament com jo, i amb la meva pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual és per a mi el sencer món objectiu i tal com ell és precisament per a mi.
 
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', §8, Edicions Paulinas, Madrid 1979, p.58.|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}}
 
* Veure [[Recurs:Husserl: l'ego cogito com a subjectivitat transcendental.|text més ampli]]
 
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
 
}}
 
}}
 +
 +
 +
[...] aquesta [[Grec::ὲποχή]] ''fenomenològica'' o aquest ''posar entre parèntesis'' el món objectiu—, no ens deixa davant d'un no-res. Més aviat el que —i justament a través d'això— ens esdevé propi, o més clarament dit, el que a mi, el meditador, m'esdevé propi a través d'això, és la meva vida pura amb les meves vivències pures i totes les seves coses presumides pures, l'univers dels fenòmens en el sentit de la fenomenologia. L'[[Grec::ὲποχή]] és —així es pot dir també— el mètode radical i universal a través el qual jo em copso purament com a Jo, i amb la pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual tot el món objectiu és per a mi, i justament tal com és per a mi.
 +
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', Med. 1, § 8 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 49-50).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}}
 +
* Vegeu [[Recurs:Husserl: l'ego cogito com a subjectivitat transcendental.|text més ampli]]
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:54, 17 maig 2018


[...] aquesta ὲποχή fenomenològica o aquest posar entre parèntesis el món objectiu—, no ens deixa davant d'un no-res. Més aviat el que —i justament a través d'això— ens esdevé propi, o més clarament dit, el que a mi, el meditador, m'esdevé propi a través d'això, és la meva vida pura amb les meves vivències pures i totes les seves coses presumides pures, l'univers dels fenòmens en el sentit de la fenomenologia. L'ὲποχή és —així es pot dir també— el mètode radical i universal a través el qual jo em copso purament com a Jo, i amb la pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual tot el món objectiu és per a mi, i justament tal com és per a mi.

Meditacions cartesianes, Med. 1, § 8 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 49-50).