Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl: l'epokhé fenomenològica»

De Wikisofia

(adding es)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
 
Esta ''epokhé'' fenomenológica o esta ''puesta entre paréntesis'' del mundo objetivo, no nos enfrenta, por tanto, con una nada. Más bien, aquello de lo que nos apropiamos precisamente por este medio o, dicho más claramente, lo que yo, el que medita, me apropio por tal medio, es mi propia vida pura con todas sus vivencias puras y la totalidad de sus menciones puras, el universo de los ''fenómenos'' en el sentido de la fenomenología. La ''epokhé'' es, así también puede decirse, el método radical y universal por medio del cual yo me capto puramente como yo, y con mi propia vida pura de conciencia en la cual y por la cual es para mí el entero mundo objetivo y tal como él es precisamente para mí.
 
 
* Ver [[Recurso:Husserl: el ego cogito como subjetividad trascendental.|texto más amplio]]
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
 
{{RecursWiki
 
{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
Línia 9: Línia 4:
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
 
|Nom=Husserl: l'epokhé fenomenològica.
 
|Nom=Husserl: l'epokhé fenomenològica.
|Idioma=Español
+
|Idioma=Català
 
}}
 
}}
Aquesta ''epokhé'' fenomenològica o aquesta ''posada entre parèntesi'' del món objectiu, no ens enfronta, per tant, amb una res. Més aviat, allò del que ens apropiem precisament per aquest mitjà o, dit més clarament, la qual cosa jo, el que medita, m'apropio per tal mitjà, és la meva pròpia vida pura amb totes les seves vivències pures i la totalitat dels seus esments purs, l'univers dels ''fenòmens'' en el sentit de la fenomenologia. La ''epokhé'' és, així també pot dir-se, el mètode radical i universal per mitjà del com jo em capto purament com jo, i amb la meva pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual és per a mi el sencer món objectiu i tal com ell és precisament per a mi.
+
 
{{Ref|Ref=''Meditaciones cartesianas'', §8, Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p.58.|Títol=Meditaciones cartesianas|Cita=true}}
+
 
 +
[...] aquesta [[Grec::ὲποχή]] ''fenomenològica'' o aquest ''posar entre parèntesis'' el món objectiu—, no ens deixa davant d'un no-res. Més aviat el que —i justament a través d'això— ens esdevé propi, o més clarament dit, el que a mi, el meditador, m'esdevé propi a través d'això, és la meva vida pura amb les meves vivències pures i totes les seves coses presumides pures, l'univers dels fenòmens en el sentit de la fenomenologia. L'[[Grec::ὲποχή]] és —així es pot dir també— el mètode radical i universal a través el qual jo em copso purament com a Jo, i amb la pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual tot el món objectiu és per a mi, i justament tal com és per a mi.  
 +
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', Med. 1, § 8 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 49).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}}
 
* Veure [[Recurs:Husserl: l'ego cogito com a subjectivitat transcendental.|text més ampli]]
 
* Veure [[Recurs:Husserl: l'ego cogito com a subjectivitat transcendental.|text més ampli]]
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 19:49, 21 març 2017


[...] aquesta ὲποχή fenomenològica o aquest posar entre parèntesis el món objectiu—, no ens deixa davant d'un no-res. Més aviat el que —i justament a través d'això— ens esdevé propi, o més clarament dit, el que a mi, el meditador, m'esdevé propi a través d'això, és la meva vida pura amb les meves vivències pures i totes les seves coses presumides pures, l'univers dels fenòmens en el sentit de la fenomenologia. L'ὲποχή és —així es pot dir també— el mètode radical i universal a través el qual jo em copso purament com a Jo, i amb la pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual tot el món objectiu és per a mi, i justament tal com és per a mi.

Meditacions cartesianes, Med. 1, § 8 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 49).