Husserl, Edmund: la intersubjectivitat
De Wikisofia
La revisió el 22:31, 31 ago 2015 per Sofibot (discussió | contribucions)
la intersubjectivitat
El sentit de ser món objectiu es constitueix sobre el rerefons del meu món primordial en molts graus. Com a primer grau cal destacar el grau de la constitució del altre o de els altres en general, això és, dels egos exclosos del meu concret ser propi [...]. El cas estrany en si primer (el primer no-jo), per tant, és l'altre jo. I això possibilita la constitució d'un nou àmbit infinit del cas estrany, d'una naturalesa objectiva i d'un món objectiu en general, al que pertanyen tots els altres i jo mateix. Està implícit en l'essència d'aquesta constitució, que s'eleva a partir dels puros altres [...], el fet que els altres per a mi no romanen aïllats, sinó que, per contra, constitueixen [...] una comunitat de jos, que m'inclou a mi mateix, com una comunitat de jos que existeixen els uns amb i per als altres, i en última instància una comunitat de les mònades, en quan comunitat que [...] constitueixen el món un d'idèntic.
| Meditaciones cartesianas, V, § 49 (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 172). |