Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl, Edmund: la intersubjectivitat»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: la intersubjectivitat|Idioma=Español}} la intersubjectivitat El sentit de ser ''món objec...».) |
m (Text de reemplaçament - "yoes" a "jos") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
la intersubjectivitat | la intersubjectivitat | ||
| − | El sentit de ser ''món objectiu ''es constitueix sobre el rerefons del meu ''món'' primordial en molts graus. Com a primer grau cal destacar el grau de la constitució del'' altre ''o de ''els altres en general'', això és, dels ''egos ''exclosos del meu concret ser propi [...]. ''El cas estrany en si primer ''(el primer ''no-jo''), per tant, ''és l'altre jo. ''I això possibilita la constitució d'un nou àmbit infinit del cas estrany, d'una naturalesa objectiva i d'un món objectiu en general, al que pertanyen tots els altres i jo mateix. Està implícit en l'essència d'aquesta constitució, que s'eleva a partir dels ''puros'' altres [...], el fet que els ''altres ''per a mi no romanen aïllats, sinó que, per contra, constitueixen [...] una comunitat de | + | El sentit de ser ''món objectiu ''es constitueix sobre el rerefons del meu ''món'' primordial en molts graus. Com a primer grau cal destacar el grau de la constitució del'' altre ''o de ''els altres en general'', això és, dels ''egos ''exclosos del meu concret ser propi [...]. ''El cas estrany en si primer ''(el primer ''no-jo''), per tant, ''és l'altre jo. ''I això possibilita la constitució d'un nou àmbit infinit del cas estrany, d'una naturalesa objectiva i d'un món objectiu en general, al que pertanyen tots els altres i jo mateix. Està implícit en l'essència d'aquesta constitució, que s'eleva a partir dels ''puros'' altres [...], el fet que els ''altres ''per a mi no romanen aïllats, sinó que, per contra, constitueixen [...] una comunitat de jos, que m'inclou a mi mateix, com una comunitat de jos que existeixen els uns amb i per als altres, i ''en última instància una comunitat de les mònades'', en quan comunitat que [...] constitueixen ''el món un d'idèntic''. |
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', V, § 49 (Edicions Paulinas, Madrid 1979, p. 172).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', V, § 49 (Edicions Paulinas, Madrid 1979, p. 172).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:10, 13 març 2015
la intersubjectivitat
El sentit de ser món objectiu es constitueix sobre el rerefons del meu món primordial en molts graus. Com a primer grau cal destacar el grau de la constitució del altre o de els altres en general, això és, dels egos exclosos del meu concret ser propi [...]. El cas estrany en si primer (el primer no-jo), per tant, és l'altre jo. I això possibilita la constitució d'un nou àmbit infinit del cas estrany, d'una naturalesa objectiva i d'un món objectiu en general, al que pertanyen tots els altres i jo mateix. Està implícit en l'essència d'aquesta constitució, que s'eleva a partir dels puros altres [...], el fet que els altres per a mi no romanen aïllats, sinó que, per contra, constitueixen [...] una comunitat de jos, que m'inclou a mi mateix, com una comunitat de jos que existeixen els uns amb i per als altres, i en última instància una comunitat de les mònades, en quan comunitat que [...] constitueixen el món un d'idèntic.
| Meditacions cartesianes, V, § 49 (Edicions Paulinas, Madrid 1979, p. 172). |