Recurs:Husserl, Edmund: finalitat de la fenomenologia

La fenomenologia ha d'arribar per si mateixa als sistemes de conceptes que determinen el sentit fonamental de tots els àmbits científics. Aquests són els conceptes que predelinean totes les demarcacions formals de les idea-forma d'un possible univers del ser en general i, per tant, també la d'un possible món en general. D'acord amb això, ells han de ser els autèntics conceptes fonamentals de totes les ciències. [...] Així, doncs, les investigacions relatives a la constitució transcendental d'un món, que hem esbossat succintament més amunt, no són res més que el començament d'un aclariment radical del sentit i de l'origen (o bé, el sentit a partir de l'origen) dels conceptes «món», «naturalesa», «espai», temps», «essencial animal», «psique», «cos orgànic», «comunitat social», «cultura», etc. És clar que l'efectiva realització de les investigacions indicades hauria de conduir a tots els conceptes que, sense ser elucidats, compleixen les funcions de conceptes fonamentals de les ciències positives, però que en la fenomenologia sorgeixen amb una claredat i distinció universals, que ja no donen lloc a cap qüestió concebible.

Meditacions cartesianes, V, § 64 Epíleg (Edicions Paulinas, Madrid 1979, p. 230-231).