Accions

Recurs

Hume: necessitat i llibertat

De Wikisofia

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Per a continuar amb el nostre projecte reconciliador en la qüestió de la llibertat i la necessitat, el tema més discutit de la Metafísica, la ciència més discutida, no faran falta moltes paraules per a demostrar que tota la humanitat ha estat d'acord, tant en la doctrina de la llibertat com en la de la necessitat, i que tota la polèmica, també en aquest sentit, ha estat fins ara una mera qüestió de paraules. Doncs què s'entén per llibertat quan s'aplica a accions voluntàries? Per descomptat no podem voler dir que les accions tenen tan poca connexió amb motius, inclinacions i circumstàncies que les unes no se segueixen dels altres i que les unes no ens permeten inferir l'existència dels altres. Doncs es tracta de qüestions de fet manifestes i reconegudes. Llavors, només podem entendre per llibertat el poder d'actuar o de no actuar d'acord amb les determinacions de la voluntat; és a dir, que si decidim quedar-nos quiets, podem fer-ho, i si decidim moure'ns, també podem fer-ho. Ara bé, s'admet universalment que aquesta hipotètica llibertat pertany a tot el que no és presoner i encadenat. Aquí, doncs, no cal discutir.

Qualsevol que sigui la definició de llibertat que donem, hem d'anar amb compte a observar dos requisits: primer, que no contradigui fets; segon, que sigui coherent amb si mateixa. Si observem aquests requisits i fem intel·ligible nostra definició, estic convençut que la humanitat sencera serà d'una sola opinió respecte a aquesta.

S'accepta universalment que res existeix sense una causa de la seva existència, i l'atzar, quan s'examina rigorosament, no és més que una paraula negativa i no significa un poder real que aquest en algun lloc de la naturalesa. Però es pretén que algunes causes són necessàries i que unes altres no ho són.

Investigación sobre el conocimiento humano, Sec. 1, parte 1 (Alianza, Madrid, 1994, p. 119).

Original en castellà

Para continuar con nuestro proyecto reconciliador en la cuestión de la libertad y la necesidad, el tema más discutido de la Metafísica, la ciencia mas discutida, no harán falta muchas palabras para demostrar que toda la humanidad ha estado de acuerdo, tanto en la doctrina de la libertad como en la de la necesidad, y que toda la polémica, también en este sentido, ha sido hasta ahora una mera cuestión de palabras. Pues ¿qué se entiende por libertad cuando se aplica a acciones voluntarias? Desde luego no podemos querer decir que las acciones tienen tan poca conexión con motivos, inclinaciones y circunstancias que las unas no se siguen de los otros y que las unas no nos permiten inferir la existencia de los otros. Pues se trata de cuestiones de hecho manifiestas y reconocidas. Entonces, sólo podemos entender por libertad el poder de actuar o de no actuar de acuerdo con las determinaciones de la voluntad; es decir, que si decidimos quedarnos quietos, podemos hacerlo, y si decidimos movernos, también podemos hacerlo. Ahora bien, se admite universalmente que esta hipotética libertad pertenece a todo el que no es prisionero y encadenado. Aquí, pues, no cabe discutir.

Cualquiera que sea la definición de libertad que demos, debemos tener cuidado en observar dos requisitos: primero, que no contradiga hechos; segundo, que sea coherente consigo misma. Si observamos estos requisitos y hacemos inteligible nuestra definición, estoy convencido de que la humanidad entera será de una sola opinión respecto a ésta.

Se acepta universalmente que nada existe sin una causa de su existencia, y el azar, cuando se examina rigurosamente, no es más que una palabra negativa y no significa un poder real que este en algún lugar de la naturaleza. Pero se pretende que algunas causas son necesarias y que otras no lo son.