Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Hume: l'argument del disseny»

De Wikisofia

m (bot: - per adscriure perfecció + per a adscriure perfecció)
m (bot: - etc...? + etc.?)
Línia 10: Línia 10:
 
Segon. Segons la teva teoria, manca de tota raó per a adscriure perfecció a la Deïtat, ni tan sols en quan finita; i també per a suposar-la lliure de tot error, de tota equivocació o incoherència en les seves empreses. Hi ha múltiples dificultats inexplicables en les obres de naturalesa, les que, si admetem la prova ''a priori'' d'un autor perfecte, fàcilment es resolen i es converteixen en aparents dificultats. [...]
 
Segon. Segons la teva teoria, manca de tota raó per a adscriure perfecció a la Deïtat, ni tan sols en quan finita; i també per a suposar-la lliure de tot error, de tota equivocació o incoherència en les seves empreses. Hi ha múltiples dificultats inexplicables en les obres de naturalesa, les que, si admetem la prova ''a priori'' d'un autor perfecte, fàcilment es resolen i es converteixen en aparents dificultats. [...]
  
I per què no convertir-se d'una bona vegada en un perfecte antropomorfista? Per què no afirmar que la deïtat o deïtats són corporals, i que tenen ulls, nas, boca, orelles, etc...? Epicur va sostenir que ningú havia vist la raó fora de la forma humana; per tant, els déus havien de tenir forma humana. I aquest argument, que amb raó merescuda, tant ridiculitza Ciceró, es converteix, segons tu, en sòlid i filosòfic.
+
I per què no convertir-se d'una bona vegada en un perfecte antropomorfista? Per què no afirmar que la deïtat o deïtats són corporals, i que tenen ulls, nas, boca, orelles, etc.? Epicur va sostenir que ningú havia vist la raó fora de la forma humana; per tant, els déus havien de tenir forma humana. I aquest argument, que amb raó merescuda, tant ridiculitza Ciceró, es converteix, segons tu, en sòlid i filosòfic.
 
{{Ref|Ref=''Diálogos sobre religión natural'',Parte quinta, FCE, México 1979,p. 66-71.|Títol=Diálogos sobre religión natural|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Diálogos sobre religión natural'',Parte quinta, FCE, México 1979,p. 66-71.|Títol=Diálogos sobre religión natural|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 21:24, 13 oct 2017

Ara bé, Cleantes, va dir Filo, amb un aire d'alacritat i triomf, repara en les conseqüències. Primer. Per aquesta manera de raonar, renúncies a tota pretensió d'infinitud per a qualsevol dels atributs de la Divinitat. Doncs, com la causa ha de guardar proporció a aquest efecte, i l'efecte, fins a on cau sota el nostre coneixement, no és infinit, amb quin dret, des del teu punt de vista, podem adscriure aquest atribut en Ser Diví? Seguiré insistint que, en allunyar-lo tant de tota similitud amb les criatures humanes, ens lliurem a la més arbitrària de totes les hipòtesis, i al mateix temps afeblim totes les proves de la seva existència.

Segon. Segons la teva teoria, manca de tota raó per a adscriure perfecció a la Deïtat, ni tan sols en quan finita; i també per a suposar-la lliure de tot error, de tota equivocació o incoherència en les seves empreses. Hi ha múltiples dificultats inexplicables en les obres de naturalesa, les que, si admetem la prova a priori d'un autor perfecte, fàcilment es resolen i es converteixen en aparents dificultats. [...]

I per què no convertir-se d'una bona vegada en un perfecte antropomorfista? Per què no afirmar que la deïtat o deïtats són corporals, i que tenen ulls, nas, boca, orelles, etc.? Epicur va sostenir que ningú havia vist la raó fora de la forma humana; per tant, els déus havien de tenir forma humana. I aquest argument, que amb raó merescuda, tant ridiculitza Ciceró, es converteix, segons tu, en sòlid i filosòfic.

Diálogos sobre religión natural,Parte quinta, FCE, México 1979,p. 66-71.

Original en castellà

Ahora bien, Cleantes, dijo Filo, con un aire de alacridad y triunfo, repara en las consecuencias. Primero. Por esta manera de razonar, renuncias a toda pretensión de infinitud para cualquiera de los atributos de la Divinidad. Pues, como la causa debe guardar proporción al efecto, y el efecto, hasta donde cae bajo nuestro conocimiento, no es infinito, ¿con qué derecho, desde tu punto de vista, podemos adscribir ese atributo al Ser Divino? Seguiré insistiendo en que, al alejarlo tanto de toda similitud con las criaturas humanas, nos entregamos a la más arbitraria de todas las hipótesis, y al mismo tiempo debilitamos todas las pruebas de su existencia.

Segundo. Según tu teoría, carece de toda razón para adscribir perfección a la Deidad, ni siquiera en cuanto finita; y también para suponerla libre de todo error, de toda equivocación o incoherencia en sus empresas. Hay múltiples dificultades inexplicables en las obras de naturaleza, las que, si admitimos la prueba a priori de un autor perfecto, fácilmente se resuelven y se convierten en aparentes dificultades. [...]

Y ¿por qué no convertirse de una buena vez en un perfecto antropomorfista? ¿Por qué no afirmar que la deidad o deidades son corporales, y que tienen ojos, nariz, boca, orejas, etc...? Epicuro sostuvo que nadie había visto la razón fuera de la forma humana; por lo tanto, los dioses debían tener forma humana. Y este argumento, que con razón merecida, tanto ridiculiza Cicerón, se convierte, según tú, en sólido y filosófico.