Mostra la font per a Hospers, John: estètica, filosofia de l'art i crítica de l'art

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Hospers, John: estètica, filosoía de l'art i crítica de l'art
|Idioma=Español
}}
L'estètica és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantegen quan contemplem objectes estètics. Objectes estètics, al seu torn, són tots els objectes de l'experiència estètica; per aquest motiu, només després d'haver caracteritzat prou l'experiència estètica, ens trobem en condicions de delimitar les classes d'objectes estètics. Encara que hi ha els qui neguen l'existència de qualsevol tipus d'experiències específicament estètiques, no neguen, no obstant això, la possibilitat de formar judicis estètics o de donar raons que avalin aquests judicis; l'expressió «objecto estètic» inclouria, doncs, aquells objectes entorn dels quals s'emeten tals judicis i es donen tals raons.

L'estètica es formula en les qüestions típicament filosòfiques de «Què vol vostè dir?» i «Com coneix vostè?», dins del camp estètic, igual que la filosofia de la ciència es planteja aquestes mateixes qüestions en el camp científic. Així doncs, els conceptes de valor estètic o d'experiència estètica, el mateix que tota la sèrie de conceptes específics de la filosofia de l'art, són examinats en la disciplina coneguda amb el nom d'estètica; i preguntes com ara «Què és el que fa belles a les coses?», o «Quina relació hi ha entre les obres d'art i la naturalesa?» –i qualssevol altres qüestions específiques de la filosofia de l'art–, són qüestions estètiques.

La filosofia de l'art abasta un camp més limitat que l'estètica, perquè només s'ocupa dels conceptes i problemes que sorgeixen en relació amb les obres d'art, excloent, per exemple, l'experiència estètica de la naturalesa. No obstant això, la major part de les qüestions estètiques que van suscitar interès i perplexitat en totes les èpoques es van relacionar específicament amb l'art: «Què és l'expressió artística? Existeix veritat en les obres d'art? Què és un símbol artístic? Què volen dir les obres d'art? Hi ha una definició general de l'art? Què és el que fa bona una obra d'art?» Encara que totes aquestes qüestions són pròpies de l'estètica, tenen el seu lloc en l'art, i no es plantegen en relació amb objectes estètics diferents de les obres d'art.

La filosofia de l'art hauria de distingir-se acuradament de la crítica de l'art, que s'ocupa de l'anàlisi i valoració crítica de les mateixes obres artístiques, com alguna cosa contraposada a l'esclariment dels conceptes implicats en aquests judicis crítics, que és missió de l'estètica. La crítica artística té per objecte específic les obres d'art o les classes d'obres d'art (per exemple, les pertanyents al mateix estil o gènere), i la seva finalitat consisteix a fomentar l'estima d'elles i facilitar una millor comprensió d'aquestes. La tasca del crític pressuposa l'existència de l'estètica perquè, en la discussió o valoració de les obres artístiques, el crític utilitza els conceptes analitzats i aclarits pel filòsof de l'art. El crític, per exemple, diu que determinada obra d'art és expressiva o bella; el filòsof de l'art analitza el que un intenta dir quan afirma que tal obra d'art posseeix aquestes característiques i, igualment, si tals afirmacions són defensables i de quina forma. En parlar i escriure sobre art, el crític pressuposa la clarificació dels termes que utilitza, tal com és proposada pel filòsof de l'art; en conseqüència, el que escriu un crític no conscient d'això està exposat a pecar de falta de claredat. Si un crític qualifica d'expressiva una obra d'art sense tenir idees clares del que això significa, el resultat serà una gran confusió conceptual.
{{Ref|Ref=''Fundamentos'', en M. C. Beardsley y J. Hospers, ''Estética'', Cátedra, Madrid 1976, p. 97-98.|Títol=Fundamentos'', en M. C. Beardsley y J. Hospers, ''Estética|Cita=true}}
{{InfoWiki}}