Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Hobbes: lleis de la naturalesa»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Leviatán" a "Leviatan")
m (bot: - els home compleixin + els homes compleixin)
 
(8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hobbes: lleis de la naturalesa|Idioma=Espanyol}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hobbes: lleis de la naturalesa|Idioma=Espanyol}}
 
lleis de la naturalesa
 
lleis de la naturalesa
  
I atès que la condició de l'home [...] és condició de guerra de tots contra tots, en la qual cadascú és governat per la seva pròpia raó, sense que hi hagi res que pugui servir-li d'ajuda per preservar la seva vida contra els seus enemics, se segueix que en una tal condició tot home té dret a tot, inclòs al cos dels altres. I, per tant, mentre persisteixi aquest dret natural de tot home a tota cosa no pot haver-hi seguretat per a home algun (per molt fort o savi que sigui) de viure tot el temps que la naturalesa concedeix ordinàriament als homes per viure. I és per tant un precepte, o regla general de la raó, que ''tot'' ''home hagués d'esforçar-se per la pau, en la mesura en què espera obtenir-la, i que quan no pot obtenir-la, pugues llavors buscar i usar tota l'ajuda i els avantatges de la guerra'', de que la seva regla la mera branca conté la primera i fonamental llei de la naturalesa, ''que és buscar la pau i seguir-la'', la segona, la suma del dret natural, que és ''defensar-nos per tots els mitjans que puguem.''
+
I atès que la condició de l'home [...] és condició de guerra de tots contra tots, en la qual cadascú és governat per la seva pròpia raó, sense que hi hagi res que pugui servir-li d'ajuda per a preservar la seva vida contra els seus enemics, se segueix que en una tal condició tot home té dret a tot, inclòs al cos dels altres. I, per tant, mentre persisteixi aquest dret natural de tot home a tota cosa no pot haver-hi seguretat per a cap home (per molt fort o savi que sigui) de viure tot el temps que la naturalesa concedeix ordinàriament als homes per a viure. I és per tant un precepte, o regla general de la raó, que tot home hagués d'esforçar-se per la pau, en la mesura en què espera obtenir-la, i que quan no pot obtenir-la, pot llavors buscar i usar tota l'ajuda i els avantatges de la guerra. La primera branca de la regla de la qual conté la primera i fonamental llei de la naturalesa, que és buscar la pau i seguir-la, la segona, la suma del dret natural, que és defensar-nos per tots els mitjans que puguem.
  
D'aquesta llei fonamental de naturalesa [...] es deriva aquesta segona llei: ''que un home estigui disposat, quan uns altres també ho estan tant com ell, a renunciar al seu dret a tota cosa en pro de la pau i defensa pròpia que consideri necessària, i s'acontenti amb tanta llibertat contra altres homes com consentiria a altres homes contra ell mateix''. [...]
+
D'aquesta llei fonamental de naturalesa [...] es deriva aquesta segona llei: que un home estigui disposat, quan uns altres també ho estan tant com ell, a renunciar al seu dret a tota cosa en pro de la pau i defensa pròpia que consideri necessària, i s'acontenti amb tanta llibertat contra altres homes com consentiria a altres homes contra ell mateix. [...]
  
[...] Se segueix una tercera llei que és aquesta: ''que els home compleixin els pactes que han celebrat'', sense la qual cosa els pactes són en va, i res sinó paraules huecas.
+
[...] Se segueix una tercera llei que és aquesta: que els homes compleixin els pactes que han celebrat, sense la qual cosa els pactes són en va, i res sinó paraules huecas.\t
{{Ref|Ref=''Leviatan'',<small> XIV, XV </small>(Editora Nacional, Madrid 1977, p. 228-240).|Títol=Leviatan|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Leviatán'',<small> XIV, XV </small>(Editora Nacional, Madrid 1977, p. 228-240).|Títol=Leviatán|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 18:45, 5 gen 2018

lleis de la naturalesa

I atès que la condició de l'home [...] és condició de guerra de tots contra tots, en la qual cadascú és governat per la seva pròpia raó, sense que hi hagi res que pugui servir-li d'ajuda per a preservar la seva vida contra els seus enemics, se segueix que en una tal condició tot home té dret a tot, inclòs al cos dels altres. I, per tant, mentre persisteixi aquest dret natural de tot home a tota cosa no pot haver-hi seguretat per a cap home (per molt fort o savi que sigui) de viure tot el temps que la naturalesa concedeix ordinàriament als homes per a viure. I és per tant un precepte, o regla general de la raó, que tot home hagués d'esforçar-se per la pau, en la mesura en què espera obtenir-la, i que quan no pot obtenir-la, pot llavors buscar i usar tota l'ajuda i els avantatges de la guerra. La primera branca de la regla de la qual conté la primera i fonamental llei de la naturalesa, que és buscar la pau i seguir-la, la segona, la suma del dret natural, que és defensar-nos per tots els mitjans que puguem.

D'aquesta llei fonamental de naturalesa [...] es deriva aquesta segona llei: que un home estigui disposat, quan uns altres també ho estan tant com ell, a renunciar al seu dret a tota cosa en pro de la pau i defensa pròpia que consideri necessària, i s'acontenti amb tanta llibertat contra altres homes com consentiria a altres homes contra ell mateix. [...]

[...] Se segueix una tercera llei que és aquesta: que els homes compleixin els pactes que han celebrat, sense la qual cosa els pactes són en va, i res sinó paraules huecas.\t

Leviatán, XIV, XV (Editora Nacional, Madrid 1977, p. 228-240).

Original en castellà

leyes de la naturaleza

Y dado que la condición del hombre [...] es condición de guerra de todos contra todos, en la que cada cual es gobernado por su propia razón, sin que haya nada que pueda servirle de ayuda para preservar su vida contra sus enemigos, se sigue que en una tal condición todo hombre tiene derecho a todo, incluido al cuerpo de los demás. Y, por tanto, mientras persista este derecho natural de todo hombre a toda cosa no puede haber seguridad para hombre alguno (por muy fuerte o sabio que sea) de vivir todo el tiempo que la naturaleza concede ordinariamente a los hombres para vivir. Y es por consiguiente un precepto, o regla general de la razón, que todo hombre debiera esforzarse por la paz, en la medida en que espera obtenerla, y que cuando no puede obtenerla, puede entonces buscar y usar toda la ayuda y las ventajas de la guerra, de cuya regla la mera rama contiene la primera y fundamental ley de la naturaleza, que es buscar la paz y seguirla, la segunda, la suma del derecho natural, que es defendernos por todos los medios que podamos.

De esta ley fundamental de naturaleza [...] se deriva esta segunda ley: que un hombre esté dispuesto, cuando otros también lo están tanto como él, a renunciar a su derecho a toda cosa en pro de la paz y defensa propia que considere necesaria, y se contente con tanta libertad contra otros hombres como consentiría a otros hombres contra él mismo. [...]

[...] Se sigue una tercera ley que es ésta: que los hombre cumplan los pactos que han celebrado, sin lo cual los pactos son en vano, y nada sino palabras huecas.