Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Hobbes: la llibertat humana»

De Wikisofia

m (bot: - abús, doncs el + abús, perquè el)
m (bot: - per qui pogués + per a qui pogués)
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hobbes: la llibertat humana|Idioma=Espanyol}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hobbes: la llibertat humana|Idioma=Espanyol}}
Llibertat, o independència, significa (pròpiament parlant) la falta d'oposició (per oposició vull dir impediments externs al moviment); i pot aplicar-se a les criatures irracionals i inanimades no menys que a les racionals. Doncs de qualsevol cosa lligada o circumdada com per no poder moure's sinó dins d'un cert espai determinat per l'oposició d'algun cos extern, diem que no té llibertat per a anar més enllà. I el mateix esdevé amb totes les criatures vivents mentre estan aprisionadas o en captivitat, limitades per murs o cadenes; i amb l'aigua mentre està continguda per dics o canals, quan en un altre cas s'escamparia sobre una extensió major. Solem llavors dir que tals coses no estan en llibertat per a moure's com ho farien sense aquests impediments externs. Però quan l'obstacle al moviment està en la constitució de la cosa mateixa no solem dir que li falta la llibertat, sinó el poder per a moure's; com quan una pedra jeu quieta, o un home és lligat al seu llit per malaltia.
+
Llibertat, o independència, significa (pròpiament parlant) la falta d'oposició (per oposició vull dir impediments externs al moviment); i pot aplicar-se a les criatures irracionals i inanimades no menys que a les racionals. Doncs de qualsevol cosa lligada o circumdada com per no poder moure's sinó dins d'un cert espai determinat per l'oposició d'algun cos extern, diem que no té llibertat per a anar més enllà. I el mateix esdevé amb totes les criatures vivents mentre estan empresonades o en captivitat, limitades per murs o cadenes; i amb l'aigua mentre està continguda per dics o canals, quan en un altre cas s'escamparia sobre una extensió més gran. Solem llavors dir que tals coses no estan en llibertat per a moure's com ho farien sense aquests impediments externs. Però quan l'obstacle al moviment està en la constitució de la cosa mateixa no solem dir que li falta la llibertat, sinó el poder per a moure's; com quan una pedra jeu quieta, o un home és lligat al seu llit per malaltia.
  
I conformement a aquest sentit adequat i generalment reconegut de la paraula, un <small>HOME LLIURE </small>''és qui en les coses que per la seva força o enginy pot fer no es veu destorbat a realitzar la seva voluntat''. Però quan les paraules ''lliure ''i'' llibertat ''s'apliquen a coses diferents de ''cossos ''es comet un abús, perquè el no subjecte a moviment no està subjecte a impediment. I, per tant, quan es diu (per exemple) que la via està lliure no s'indica cap llibertat en aquest camí, sinó en els qui allí caminen sense detenir-se. [...] Finalment, per l'ús de la paraula ''lliure albir'' no vaig poder inferir-se cap llibertat de la voluntat, del desig o de la inclinació, sinó la llibertat de l'home, que consisteix a no trobar alt algun a l'hora de dur a terme el que té la voluntat, el desig o la inclinació de fer [...]
+
I conformement a aquest sentit adequat i generalment reconegut de la paraula, un <small>HOME LLIURE </small>''és qui en les coses que per la seva força o enginy pot fer no es veu destorbat a realitzar la seva voluntat''. Però quan les paraules ''lliure ''i'' llibertat ''s'apliquen a coses diferents de ''cossos ''es comet un abús, perquè allò que està subjecte a moviment no està subjecte a impediment. I, per tant, quan es diu (per exemple) que la via està lliure no s'indica cap llibertat en aquest camí, sinó en els qui allí caminen sense detenir-se. [...] Finalment, per l'ús de la paraula ''lliure albir'' no pot inferir-se cap llibertat de la voluntat, del desig o de la inclinació, sinó la llibertat de l'home, que consisteix a no trobar cap impediment a l'hora de dur a terme el que té la voluntat, el desig o la inclinació de fer [...]
  
''Llibertat'' i ''necessitat ''són compatibles. Com succeeix amb l'aigua, que no només té ''llibertat ''sinó ''necessitat ''de descendir pel canal, així esdevé en les accions realitzades voluntàriament pels homes, que per a procedir de la seva voluntat procedeixen de la ''llibertat ''i, no obstant això, procedeixen de la necessitat, perquè tot acte de la llibertat humana i tot desig i inclinació procedeixen d'alguna causa, i aquesta d'una altra en una cadena contínua (la primera baula de la qual està en mans de Déu, primera de totes les causes). Amb la qual cosa, per qui pogués veure la connexió de les seves causes, resultaria manifesta la ''necessitat'' de totes les accions voluntàries dels homes.
+
''Llibertat'' i ''necessitat ''són compatibles. Com succeeix amb l'aigua, que no només té ''llibertat ''sinó ''necessitat ''de descendir pel canal, així esdevé en les accions realitzades voluntàriament pels homes, que per a procedir de la seva voluntat procedeixen de la ''llibertat ''i, no obstant això, procedeixen de la necessitat, perquè tot acte de la llibertat humana i tot desig i inclinació procedeixen d'alguna causa, i aquesta d'una altra en una cadena contínua (la primera baula de la qual està en mans de Déu, primera de totes les causes). Amb la qual cosa, per a qui pogués veure la connexió de les seves causes, resultaria manifesta la ''necessitat'' de totes les accions voluntàries dels homes.
 
{{Ref|Ref=''Leviatán'', II, cap. 21 (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 299-301).|Títol=Leviatán|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Leviatán'', II, cap. 21 (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 299-301).|Títol=Leviatán|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 14:40, 6 feb 2018

Llibertat, o independència, significa (pròpiament parlant) la falta d'oposició (per oposició vull dir impediments externs al moviment); i pot aplicar-se a les criatures irracionals i inanimades no menys que a les racionals. Doncs de qualsevol cosa lligada o circumdada com per no poder moure's sinó dins d'un cert espai determinat per l'oposició d'algun cos extern, diem que no té llibertat per a anar més enllà. I el mateix esdevé amb totes les criatures vivents mentre estan empresonades o en captivitat, limitades per murs o cadenes; i amb l'aigua mentre està continguda per dics o canals, quan en un altre cas s'escamparia sobre una extensió més gran. Solem llavors dir que tals coses no estan en llibertat per a moure's com ho farien sense aquests impediments externs. Però quan l'obstacle al moviment està en la constitució de la cosa mateixa no solem dir que li falta la llibertat, sinó el poder per a moure's; com quan una pedra jeu quieta, o un home és lligat al seu llit per malaltia.

I conformement a aquest sentit adequat i generalment reconegut de la paraula, un HOME LLIURE és qui en les coses que per la seva força o enginy pot fer no es veu destorbat a realitzar la seva voluntat. Però quan les paraules lliure i llibertat s'apliquen a coses diferents de cossos es comet un abús, perquè allò que està subjecte a moviment no està subjecte a impediment. I, per tant, quan es diu (per exemple) que la via està lliure no s'indica cap llibertat en aquest camí, sinó en els qui allí caminen sense detenir-se. [...] Finalment, per l'ús de la paraula lliure albir no pot inferir-se cap llibertat de la voluntat, del desig o de la inclinació, sinó la llibertat de l'home, que consisteix a no trobar cap impediment a l'hora de dur a terme el que té la voluntat, el desig o la inclinació de fer [...]

Llibertat i necessitat són compatibles. Com succeeix amb l'aigua, que no només té llibertat sinó necessitat de descendir pel canal, així esdevé en les accions realitzades voluntàriament pels homes, que per a procedir de la seva voluntat procedeixen de la llibertat i, no obstant això, procedeixen de la necessitat, perquè tot acte de la llibertat humana i tot desig i inclinació procedeixen d'alguna causa, i aquesta d'una altra en una cadena contínua (la primera baula de la qual està en mans de Déu, primera de totes les causes). Amb la qual cosa, per a qui pogués veure la connexió de les seves causes, resultaria manifesta la necessitat de totes les accions voluntàries dels homes.

Leviatán, II, cap. 21 (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 299-301).

Original en castellà

Libertad, o independencia, significa (propiamente hablando) la falta de oposición (por oposición quiero decir impedimentos externos al movimiento); y puede aplicarse a las criaturas irracionales e inanimadas no menos que a las racionales. Pues de cualquier cosa atada o circundada como para no poder moverse sino dentro de un cierto espacio determinado por la oposición de algún cuerpo externo, decimos que no tiene libertad para ir más allá. Y lo mismo acontece con todas las criaturas vivientes mientras están aprisionadas o en cautividad, limitadas por muros o cadenas; y con el agua mientras está contenida por diques o canales, cuando en otro caso se desparramaría sobre una extensión mayor. Solemos entonces decir que tales cosas no están en libertad para moverse como lo harían sin estos impedimentos externos. Pero cuando el obstáculo al movimiento está en la constitución de la cosa misma no solemos decir que le falta la libertad, sino el poder para moverse; como cuando una piedra yace quieta, o un hombre es atado a su cama por enfermedad.

Y con arreglo a este sentido adecuado y generalmente reconocido de la palabra, un HOMBRE LIBRE es quien en las cosas que por su fuerza o ingenio puede hacer no se ve estorbado en realizar su voluntad. Pero cuando las palabras libre y libertad se aplican a cosas distintas de cuerpos se comete un abuso, pues lo no sujeto a movimiento no está sujeto a impedimento. Y, por tanto, cuando se dice (por ejemplo) que la vía está libre no se indica libertad alguna en ese camino, sino en quienes allí andan sin detenerse. [...] Por último, por el uso de la palabra libre albedrío no pude inferirse ninguna libertad de la voluntad, del deseo o de la inclinación, sino la libertad del hombre, que consiste en no encontrar alto alguno a la hora de llevar a cabo lo que tiene la voluntad, el deseo o la inclinación de hacer [...]

Libertad y necesidad son compatibles. Como sucede con el agua, que no sólo tiene libertad sino necesidad de descender por el canal, así acontece en las acciones realizadas voluntariamente por los hombres, que por proceder de su voluntad proceden de la libertad y, no obstante, proceden de la necesidad, porque todo acto de la libertad humana y todo deseo e inclinación proceden de alguna causa, y ésta de otra en una cadena continua (cuyo primer eslabón está en manos de Dios, primera de todas las causas). Con lo cual, para quien pudiese ver la conexión de sus causas, resultaría manifiesta la necesidad de todas las acciones voluntarias de los hombres.