Accions

Recurs

Heisenberg: el concepte de causalitat

De Wikisofia

La revisió el 23:20, 24 maig 2017 per Sofibot (discussió | contribucions) (modificant original)

La transformació del concepte antic de causa en l'actual s'ha anat produint al llarg dels segles, en estreta connexió amb la transformació del conjunt de la realitat percebuda per l'home, i amb l'aparició de la ciència de la Naturalesa a principis de l'Edat Moderna. En la mesura en què els processos materials van ser adquirint un grau major de realitat, el terme de causa va ser sent referit a l'ocurrència material que precedís a l'ocurrència que en determinat cas es tractés d'explicar i que d'alguna manera l'hagués produït. Ja en Kant, que en molts passatges no fa més que treure les conseqüències filosòfiques del desenvolupament de les ciències naturals a partir de Newton, trobem el terme de causalitat explicat en la forma que se'ns ha fet usual des del segle XIX: «Quan experimentem que alguna cosa ocorre, pressuposem en tot caso que alguna cosa ha precedit a aquella ocurrència; una mica del que ella se segueix segons una regla». Així va ser gradualment restringint-se l'abast del principi de causalitat, fins a resultar equivalent a la suposició que l'esdevenir de la Naturalesa està unívocament determinat, de manera que el coneixement precís de la Naturalesa o de cert sector seu prou, almenys en principi, per predir el futur. Precisament la física newtoniana es trobava estructurada de manera tal que, a partir de l'estat d'un sistema en un instant determinat, podia preveure's el futur moviment del sistema. El sentiment que, en el fons, així ocorren les coses en la Naturalesa, ha trobat tal vegada la seva expressió més general i intuïtiva en la ficció, concebuda per Laplace, d'un dimoni que en cert instant coneix la posició i el moviment de tots els àtoms, amb la qual cosa ha de veure's capacitat per calcular per endavant tot l'avenir de l'Univers. Quan al final de causalitat se li dóna una interpretació tan estricta, acostuma a parlar-se de «determinisme», entenent per tal la doctrina que existeixen lleis naturals fixes, que determinen unívocament l'estat futur d'un sistema a partir de l'actual.

La imagen de la naturaleza en la física actual, Seix Barral, Barcelona 1969, p. 34.

Original en castellà

La transformación del concepto antiguo de causa en el actual se ha ido produciendo a lo largo de los siglos, en estrecha conexión con la transformación del conjunto de la realidad percibida por el hombre, y con la aparición de la ciencia de la Naturaleza a principios de la Edad Moderna. En la medida en que los procesos materiales fueron adquiriendo un grado mayor de realidad, el término de causa fue siendo referido a la ocurrencia material que precediera a la ocurrencia que en determinado caso se tratara de explicar y que de algún modo la hubiera producido. Ya en Kant, que en muchos pasajes no hace más que sacar las consecuencias filosóficas del desarrollo de las ciencias naturales a partir de Newton, encontramos el término de causalidad explicado en la forma que se nos ha hecho usual desde el siglo XIX: «Cuando experimentamos que algo ocurre, presuponemos en todo caso que algo ha precedido a aquella ocurrencia; algo de lo que ella se sigue según una regla». Así fue paulatinamente restringiéndose el alcance del principio de causalidad, hasta resultar equivalente a la suposición de que el acontecer de la Naturaleza está unívocamente determinado, de modo que el conocimiento preciso de la Naturaleza o de cierto sector suyo basta, al menos en principio, para predecir el futuro. Precisamente la física newtoniana se hallaba estructurada de modo tal que, a partir del estado de un sistema en un instante determinado, podía preverse el futuro movimiento del sistema. El sentimiento de que, en el fondo, así ocurren las cosas en la Naturaleza, ha encontrado tal vez su expresión más general e intuitiva en la ficción, concebida por Laplace, de un demonio que en cierto instante conoce la posición y el movimiento de todos los átomos, con lo cual tiene que verse capacitado para calcular de antemano todo el porvenir del Universo. Cuando al término de causalidad se le da una interpretación tan estricta, acostumbra a hablarse de «determinismo», entendiendo por tal la doctrina de que existen leyes naturales fijas, que determinan unívocamente el estado futuro de un sistema a partir del actual.