Recurs:Heidegger, Foucault, Agamben, Deleuze: definició de dispositiu

Encara que Foucault mai dona una veritable i pròpia definició del terme “dispositiu”, s'aproxima a alguna cosa semblant en una entrevista de 1977:

«El que tracto d'identificar amb aquest terme és abans de res un conjunt absolutament heterogeni que inclou discursos, institucions, estructures arquitectòniques, decisions regulatives, lleis, mesures administratives, enunciats científics, proposicions filosòfiques, morals i filantròpiques, en definitiva: tant el que s'ha dit com el no dit, he aquí els elements del dispositiu. El dispositiu és la xarxa que s'estableix entre aquests elements...

... amb el terme dispositiu entenc una espècie -per així dir- de formació que en un determinat moment històric va tenir com funció essencial respondre a una urgència. El dispositivo té per tant ona funció essencialment estratègica...

He dit que el dispositiu és de naturalesa essencialment estratègica, això implica que es tracta d'una certa manipulació de relacions de força, d'una intervenció racional i convinguda en les relacions de força, sigui per desenvolupar-les en una determinada adreça, sigui per bloquejar-les o per estabilitzar-les i utilitzar-les. El dispositiu sempre està inscrit en un joc de poder i també sempre lligat als límits del saber que deriven d'ell i, en la mateixa mesura, el condicionen. El dispositiu és això: un conjunt d'estratègies de relacions de força que condicionen certs tipus de saber i són condicionats per ell.»

(Dits et écrits, vol. III, pàg. 299-300)

Resumim breument els tres punts:

a. El dispositiu és un conjunt heterogeni, que inclou virtualment qualsevol cosa, lingüístic i no lingüístic al mateix nivell: discursos, institucions, edificis, lleis, mesures policials, proposicions filosòfiques, etc. El dispositiu és en si mateix la xarxa que s'estableix entre aquests elements.

b. El dispositiu sempre té una funció estratègica concreta i sempre s'inscriu en una relació de poder.

c. Com a tal, resulta de l'encreuament de relacions de poder i de relacions de saber.

---

Giorgio Agamben: ¿Qué es un dispositivo? seguido de El amigo y de La Iglesia y el Reino, Anagrama, col. Documentos, Barcelona, 2015, pp.10-11).

---

Però abans, encara unes paraules en relació a la forma com Foucault fa filosofia. Com veurem, les seues hipòtesis es desenvolupen sempre a partir d’un treball històric que compila i analitza materials diversos: documents d’arxiu, reglaments institucionals, anàlisis arquitectònics, textos econòmics, jurídics, mèdics o psiquiàtrics, etc. A partir deixos materials analitza com hi ha dinàmiques conjuntes que travessen coneixements científics, maneres de disposar la nostra relació amb l’espai, tècniques o pràctiques concretes que incideixen sobre la nostra manera de pensar, sentir o actuar. Foucault utilitza el concepte de dispositiu per anomenar eixe funcionament. Un dispositiu es caracteritza per fer funcionar de manera articulada una sèrie d’elements heterogenis de forma estratègica, és a dir, de manera que produeixi uns efectes concrets (Foucault, 1985: 128). Eixos dispositius es generen de manera històrica i contingent, però s’estabilitzen en un determinat funcionament, generant patrons de repetició iteratius. Així doncs, com veurem, Foucault analitza la constitució de la sexualitat moderna com un dispositiu que barreja diferents discursos, pràctiques i tecnologies.

Ester Jordana Lluch, Michel Foucault: Biopolítica i governamentalitat. Gedisa, Barcelona, 2018, pp. 23.