Hegel: autoconsciència i raó
De Wikisofia
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per primera vegada [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell.
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat.
| G.W.F. Hegel, Fenomenología del espíritu, FCE, México 1971, p. 143-144. |