Mostra la font per a Hegel, G.W.F.: l'Estat

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel, G.W.F.: l'Estat|Idioma=Español}}
Només en l'Estat té l'home una existència conforme a la Raó. La fi de tota educació és que l'individu deixi de ser alguna cosa purament subjectiva i s'objectivi en l'Estat. L'individu pot certament utilitzar l'Estat com a mitjà per a aconseguir això o allò; però la veritat exigeix que cadascú vulgui la cosa mateixa i elimini l'inesencial. Tot el que és l'home, li ho deu a l'Estat: en ell resideix el seu ser. Tot el seu valor, tota la seva realitat espiritual, no els té sinó per l'Estat. El que constitueix la seva realitat espiritual és el fet que la Raó, que és el seu propi ser, es converteix per a ell en objecte en la seva qualitat de subjecte cognoscent i es presenta a ell com una objectivitat immediatament existent. D'aquesta manera és l'home consciència; així participa en els costums, en les lleis, en la vida ètica i estatal. Perquè la veritat és la unitat de la voluntat subjectiva i la voluntat general; i en l'Estat, l'universal s'expressa en les lleis, en determinacions racionals i universals. [...]

L'Estat és, doncs, la forma històrica específica en la qual la llibertat adquireix existència objectiva i gaudeix d'objectivitat. Perquè la llei és l'objectivitat de l'esperit i la voluntat en la seva veritat. Només la voluntat que obeeix a la llei és lliure, perquè s'obeeix a si mateixa, roman en si.
{{Ref|Ref=''La razón en la historia'', II, 1, Seminarios y Ediciones, Madrid1972, p. 142, 147.|Títol=La razón en la historia|Cita=true}}
{{InfoWiki}}