Hegel, G.W.F.: el tot, l'absolut, el real, l'esdevenir, el subjecte, l'esperit, el sistema

el tot, l'absolut, el real, l'esdevenir, el subjecte, l'esperit, el sistema

La veritat és el tot. Però el tot és solament l'essència que es completa mitjançant el seu desenvolupament. De l'absolut cal dir que és essencialment resultat, que només al final és el que és en veritat, i en això radica precisament la seva naturalesa, que és la de ser real, subjecte o esdevenir de si mateix. [...]

El real és el mateix que el seu concepte simplement perquè l'immediat, com a fi, porta en si el si mateix o la realitat pura. La fi executada o el real existent és moviment i esdevenir desplegat; ara bé, aquesta inquietud és precisament el si mateix, [...] perquè és el resultat, el que ha retornat a si, però el que ha retornat a si és totalment el si mateix i el si mateix és la igualtat i la simplicitat referida a si mateixa. [...]

El que la veritat només és real com a sistema o el que la substància és essencialment subjecte s'expressa en la representació que enuncia l'absolut com a esperit, el concepte més elevat de tots i que pertany a l'època moderna i a la seva religió. Només l'espiritual és el real; és l'essència o l'ésser en si, la qual cosa es manté i el determinat –l'ésser altre i l'ésser per a si– [...]. Però aquest ésser en i per a si [...] és la substància espiritual.

Fenomenología del espíritu, Prólogo, FCE, México 1971, p. 16-19.

---

Original en castellà

el todo, lo absoluto, lo real, el devenir, el sujeto, el espíritu, el sistema

Lo verdadero es el todo. Pero el todo es solamente la esencia que se completa mediante su desarrollo. De lo absoluto hay que decir que es esencialmente resultado, que sólo al final es lo que es en verdad, y en ello estriba precisamente su naturaleza, que es la de ser real, sujeto o devenir de sí mismo. [...]

Lo real es lo mismo que su concepto simplemente porque lo inmediato, en cuanto fin, lleva en sí el sí mismo o la realidad pura. El fin ejecutado o lo real existente es movimiento y devenir desplegado; ahora bien, esta inquietud es precisamente el sí mismo, [...] porque es el resultado, lo que ha retornado a sí, pero lo que ha retornado a sí es cabalmente el sí mismo y el sí mismo es la igualdad y la simplicidad referida a sí misma. [...]

El que lo verdadero sólo es real como sistema o el que la sustancia es esencialmente sujeto se expresa en la representación que enuncia lo absoluto como espíritu, el concepto más elevado de todos y que pertenece a la época moderna y a su religión. Sólo lo espiritual es lo real; es la esencia o el ser en sí,lo que se mantiene y lo determinado –el ser otro y el ser para sí– [...]. Pero este ser en y para sí [...] es la sustancia espiritual.