Mostra la font per a Harris: el darwinisme social

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Harris: el darwinisme social
|Idioma=Español
}}
A més de la major complexitat i detall dels esquemes evolucionistes del segle XIX, hi havia una diferència fonamental entre aquests i els esquemes de progrés universal del segle XVIII. Gairebé tots els esquemes del segle XIX (amb la notable excepció del marxisme) postulaven que les cultures evolucionaven en conjunció amb l'evolució dels tipus i races biològics humans. No només es veien les cultures modernes d'Europa i Amèrica com el pinacle del progrés cultural, sinó que també la raça blanca (especialment la meitat masculina) era vista com el vèrtex del progrés biològic.

Aquesta fusió de l'evolucionisme biològic amb l'evolucionisme cultural és atribuït sovint, però incorrectament, a la influència de Charles Darwin. De fet, no obstant això, el desenvolupament de les interpretacions biològiques de l'evolució cultural va precedir a l'aparició de ''L'origen de les espècies ''de Darwin, i el mateix Darwin va ser influenciat en gran mesura per filòsofs socials com Thomas Malthus i Herbert Spencer. La noció de Malthus que l'augment de la població conduïa inevitablement a la «lluita per l'existència» havia estat elaborada per Spencer en la idea de la «supervivència dels més aptes» abans que Darwin publiqués les seves teories sobre l'evolució biològica.

L'èxit de la teoria de Darwin de la supervivència dels més aptes (que anomenava «selecció natural») va incrementar enormement la popularitat del punt de vista que l'evolució cultural depenia de l'evolució biològica. Després de la publicació de ''L'origen de les espècies ''de Darwin, va aparèixer un moviment conegut com a darwinisme social, que es basava en la creença que els progressos cultural i biològic depenien del lliure joc de les forces competitives en la lluita d'individu contra individu, de nació contra nació i de raça contra raça. El darwinista social més influent va ser Herbert Spencer, qui va arribar a advocar pel final de tots els intents de proporcionar caritat i auxili als aturats, a les classes pobres i a les així anomenades races endarrerides, perquè aquesta ajuda interferiria en l'actuació de l'així anomenada llei de supervivència dels més aptes, i perquè simplement perllongaria l'agonia i faria més profunda la misèria dels «no aptes». Spencer va utilitzar el darwinisme social per a justificar el sistema capitalista de lliure empresa, i la seva influència continua sentint-se entre els partidaris del capitalisme sense restriccions i entre els partidaris de la supremacia dels blancs.
{{Ref|Ref=''Introducción a la antropología general, ''Alianza, Madrid 1993, p.619.|Títol=Introducción a la antropología general, |Cita=true}}
{{InfoWiki}}