Accions

Recurs

Haeffner, Gerd: privilegiada posició ontogenètica

De Wikisofia

La revisió el 23:56, 9 ago 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: -està en què +està en el fet que)

Tal vegada la cesura més important en el curs vital sigui el naixement, el trànsit d'una vida aprovisionada i protegida en el claustre matern a l'existència com un ser exposat. Tots els mamífers superiors tenen uns temps d'embaràs que s'allarguen proporcionalment al diferent grau específic d'evolució. Segons aquesta «llei» l'home hauria de tenir un temps d'embaràs de vint-i-u a vint-i-dos mesos, quan és ben sabut que aquest període és de només nou mesos. I una altra observació en aquest mateix sentit. Per a gairebé tots els animals la fi del temps de l'embaràs coincideix amb el final de la maduració de les facultats necessàries per a una vida autònoma; la rapidesa de la maduració, que encara es perllonga, disminueix després de manera molt notable. La maduració de l'organització neuromuscular del nen prossegueix, no obstant això, a un ritme sostingut durant aproximadament un any més. Per aquest motiu Portmann hagi qualificat el primer any de vida humana com «l'any extrauterí de l'embrió». La importància de tal anomalia està en el fet que d'aquesta manera la marca sociocultural del lactant es perllonga al llarg de l'estadi de la seva immaduresa «embrional» alhora que s'aprofundeix de forma proporcionada. «En el temps que va del mes novè a l'onzè del primer any ... es formen simultàniament tres trets importants de l'existència humana: l'ús d'instruments, el llenguatge i la posició dreta» [...]. «En tots aquests esforços col·laboren en la forma més íntima unes disposicions hereditàries i l'impuls a la imitació de l'entorn. En cap altre mamífer superior és possible res semblat, ja que aquesta decisiva fase plàstica de la seva organització neuromuscular la viuen tots en el si matern, en el qual lluny de tot contacte amb el món exterior es construeix una vigorosa organització instintiva» (Portmann).

Antropología filosófica, Herder, Barcelona 1986, p. 23-24.