Mostra la font per a Galileu: la pedra que cau de l'alt d'un masteler

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Galileu: la pedra que cau de l'alt d'un masteler|Idioma=Español}}
Salviati.- [...] Vós dieu: Atès que, quan la nau està quieta, la pedra cau al peu del masteler i, quan està en moviment, cau allunyada del peu d'aquest masteler, també serà cert al revés, és a dir, que si la pedra cau al peu del masteler s'infereix que la nau està quieta, i si cau lluny, s'infereix que la nau està en moviment i, ja que això succeeix amb la nau, ha de succeir igualment amb la Terra; per això, si la pedra cau al peu de la torre, s'infereix necessàriament la immobilitat del globus terrestre; no és aquest el vostre raonament?

Simplici.- Exactament aquest és, reduït a fórmula molt breu, que ho converteix encara en més fàcil d'aprendre i de comprendre.

Salviati.- Ara digueu-me: si la pedra deixada caure des del cim del masteler, quan la nau avança a gran velocitat, caigués precisament en el mateix lloc que va caure quan la nau estava quieta, què deduiríeu d'aquestes caigudes, perquè us servís de norma sobre si la nau estava en moviment o en repòs?

Simplici.- Absolutament res; de la mateixa manera que, del bategar el pols, per exemple, tampoc es pot saber si una persona dorm o està desperta, ja que el pols batega igualment en les persones que dormen com en les quals vetllen.

Salviati.- Molt bé; heu fet vós alguna vegada l'experiència de la nau?

Simplici.- No l'he fet; però bé crec que els autors de la proposició l'han realitzat atentament; d'altra banda, es coneix tan clarament la causa de la disparitat, que no deixa lloc a dubtes.

Salviati.- Que pugui ser que aquests autors la presentin sense haver-la verificat, vós mateix sou un bon testimoniatge, ja que, sense haver-la fet, la doneu com a segura i accepteu amb bona fe els seus resultats; i ells també, no només possiblement, sinó necessàriament, han hagut de fer el mateix que vós, és a dir, acceptar el que van dir els seus antecessors, i així successivament, sense arribar mai a un que en veritat l'hagi realitzat; perquè qualsevol que la feia veuria que l'experiència mostra tot el contrari del que s'ha dit; és a dir, mostrarà que la pedra cau sempre en el mateix lloc de la nau, tant si aquesta està en repòs, com si es mou a gran velocitat. I així, si la mateixa raó era la de la nau que la de la Terra, del caure de la pedra sempre perpendicularment al peu de la torre, res es pot inferir sobre el moviment o sobre el repòs de la Terra.

Simplici.- Si vós em remeteu a un altre mitjà diferent de l'experiència, bé crec que les nostres disputes no acabaran mai; perquè això que dieu em sembla tan llunyà de qualsevol humà raonament, que no deixa la més mínima possibilitat a la creença o a la probabilitat.

Salviati.- I, no obstant això, l'ha deixat en mi.

Simplici.- Vós no heu fet, no dic cent, sinó ni tan sols una prova i l'afirmeu com a cosa completament segura? Jo torno a la meva incredulitat i continuo en la creença que els autors que presenten aquesta experiència l'han realitzat, i aquesta mostra el que ells afirmen.

Salviati.- Jo, sense experiència, estic segur que l'efecte serà tal com us dic, perquè així és necessari que sigui; i encara més: afegeixo que vós mateix sabeu ara que no pot succeir d'una altra manera, si bé fingiu o simuleu fingir que no ho sabeu. Però jo sóc tan bon arreglador de cervells que us ho faré confessar a viva força.
{{Ref|Ref=''Diálogo sobre los sistemas máximos'', Jornada segunda (Aguilar, Buenos Aires 1975, vol. 2, p. 84-87).|Títol=Diálogo sobre los sistemas máximos|Cita=true}}
{{InfoWiki}}