Mostra la font per a Galileo Galilei: els planetes mediceus

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Galileo Galilei: els planetes medicieus|Idioma=Español}}

Aquestes són les observacions dels quatre Planetes Mediceus per mi descoberts recentment per primera vegada, mitjançant els quals, per més que els seus períodes encara no es puguin conèixer numèricament, és possible almenys assenyalar observacions dignes de consideració. En primer lloc, ja que unes vegades segueixen i unes altres precedeixen a Júpiter amb intervals similars, allunyant-se d'ell ora cap a l'orto, ora cap a l'ocàs tan sols amb desviacions petitíssimes i acompanyant-lo no només en el seu moviment directe, sinó també en el retrògrad, per a ningú pot oferir dubte que realitzen les seves revolucions entorn d'ell, al mateix temps que tots a l'una compleixen els seus períodes de dotze anys entorn del centre del món. Giren a més en cercles desiguals, cosa que deriva manifestament del fet que, en els majors allunyaments respecte a Júpiter, mai es poden veure dos planetes junts, sent així que prop de Júpiter es poden trobar concentrats alhora dos, tres i fins i tot tots. Es desprèn també que són més veloços els girs dels planetes que descriuen cercles més estrets entorn de Júpiter, perquè els estels més propers a Júpiter es veuen més sovint a l'orient després d'haver aparegut a occident el dia anterior i viceversa. A més, examinant atentament les revolucions a dalt anotades, sembla que el planeta que recorre l'òrbita major posseeix períodes semimensuals. Tenim aquí un argument notable i òptim per a eliminar els escrúpols dels qui, acceptant amb equanimitat el gir dels planetes entorn del Sol segons el sistema copernicà, se senten amb tot torbats pel moviment de la sola Lluna entorn de la Terra, al mateix temps que ambdues tracen una òrbita anual entorn del Sol, fins al punt de considerar que s'ha de rebutjar per impossible aquesta ordenació de l'univers. En efecte, ara tenim no ja un planeta girant entorn d'un altre al mateix temps que tots dos recorren una gran òrbita entorn del Sol, sinó certament quatre estels que, com la Lluna al voltant de la Terra, els nostres sentits ens ofereixen errant entorn de Júpiter, alhora que tots ells recorren juntament amb Júpiter una gran òrbita entorn del Sol en el lapse de dotze anys. Cal no oblidar tampoc la raó que els Astres Mediceus, que realitzen revolucions molt petites entorn de Júpiter, apareguin a vegades d'una grandària més del doble. No podem buscar la causa en els vapors terrestres, perquè apareixen augmentats o disminuïts, mentre que la grandària de Júpiter i de les fixes properes no sembla canviar res. No sembla que es pugui opinar en absolut que la causa de tal canvi estrebi que s'apropin i s'allunyin de la Terra en el perigeu i apogeu de la seva revolució, perquè un moviment circular cenyit no pot ser la causa d'això. D'altra banda, un moviment oval (que en aquest cas seria rectilini) sembla no només impensable, sinó també res consonant amb les aparences. Exposo de grau el que referent a això se m'ocorre, oferint-ho directament al judici i censura dels esperits filosofants. Se sap que, a causa de la interposició dels vapors terrestres, el Sol i la Lluna apareixen majors, si bé els planetes i les fixes apareixen menors. Per aquest motiu al costat de l'horitzó aquestes lluminàries siguin majors, mentre que els estels són menors i comunament poc visibles, disminuint més encara si aquests vapors estan inundats de llum, raó per la qual els estels apareixen notablement febles de dia i en els crepuscles, contràriament a la Lluna, com vam advertir més amunt. A més, que no només la Terra, sinó també la Lluna té al voltant una esfera vaporosa, se sap no només pel que més amunt hem dit, sinó també i sobretot puix que s'explica més profusament en el nostre sistema. El mateix judici podem aplicar convenientment als restants planetes, de manera que no sembla en absolut impensable que també hi hagi entorn de Júpiter una esfera més densa que l'èter restant i en entorn de la qual girin els planetes MEDICIEUS a la manera de la Lluna entorn de l'esfera dels elements, de manera que, per la interposició d'aquesta esfera, apareguin menors en l'apogeu i majors en el perigeu en virtut de l'eliminació o tenuació d'aquesta esfera. La falta de temps m'impedeix prosseguir; esperi l'amable lector més sobre aquestes coses aviat.
{{Ref|Ref=Galileo-Kepler,'' El mensaje y el mensajero sideral'' (Alianza, Madrid 1984, p. 88-90).|Cita=true}}
{{InfoWiki}}