Gadamer: gust

La llarga història d'aquest concepte que precedeix a la seva utilització per Kant com a fonament de la seva crítica de la capacitat de judici permet reconèixer que originalment el concepte del gust és més moral que estètic. Descriu un ideal d'humanitat autèntica, i deu la seva encunyació als esforços per separar-se críticament del dogmatisme de l'«escola». Només bastant més tard es restringeix l'ús d'aquest concepte a les «belles arts».

En l'origen de la seva història es troba Baltasar Gracián. Gracián comença considerant que el gust sensorial, el més animal i inferior dels nostres sentits, conté no obstant això ja el germen de la distinció que es realitza en l'enjudiciament espiritual de les coses. [...] El gust sensorial es caracteritza precisament perquè amb la seva elecció i judici aconsegueix per si mateix distanciar-se respecte a les coses que formen part de les necessitats més urgents de la vida. En aquest sentit Gracián considera el gust com una primera «espiritualització de l'animalitat» i apunta amb raó que la cultura [...] no només es deu a l'enginy [...] sinó també al gust [...].

Doncs bé, aquest concepte del gust és per Gracián el punt de partida del seu ideal de la formació social. El seu ideal de l'home culte (el discret) consisteix que aquest sigui l'«home al punt», és a dir, aquell que aconsegueix en totes les coses de la vida i de la societat la justa llibertat de la distància, de manera que sàpiga distingir i triar amb superioritat i consciència.

L'ideal de formació que planteja Gracián faria època. Va aconseguir de fet substituir el del cortesà cristià (Castiglione). [...]. Es tracta de l'ideal d'una societat conreada.

Verdad y método, Sígueme, Salamanca 1977, p. 66-67.