Accions

Recurs

Gadamer: comprendre un text

De Wikisofia

La revisió el 10:20, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Gadamer: c...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia El que un text transmès es converteixi en objecte de la interpretació vol dir per començar que planteja una pregunta a l'intèrpret. La interpretació consisteix en aquesta mesura en una referència essencial constant a la pregunta que se li ha plantejat. Comprendre un text vol dir comprendre aquesta pregunta. [...] Així doncs, el que vulgui comprendre ha de retrocedir amb les seves preguntes més enllà del que s'ha dit; ha d'entendre-ho com una resposta a una pregunta per la qual és la resposta. [...] Un text només és comprès en el seu sentit quan s'ha guanyat l'horitzó del preguntar, que com tal conté necessàriament també altres respostes possibles. En aquesta mesura el sentit d'una frase és relatiu a la pregunta per la qual és resposta, i això significa que va necessàriament més enllà del que es diu en ella. Com es mostra en aquesta reflexió, la lògica de les ciències de l'esperit és una lògica de la pregunta.

Veritat i mètode, Segueix-me, Salamanca 1977, p. 447-448.

Plantilla:Propietat


Original en castellà

El que un texto transmitido se convierta en objeto de la interpretación quiere decir para empezar que plantea una pregunta al intérprete. La interpretación consiste en esta medida en una referencia esencial constante a la pregunta que se le ha planteado. Comprender un texto quiere decir comprender esta pregunta. [...] Así pues, el que quiera comprender tiene que retroceder con sus preguntas más allá de lo dicho; tiene que entenderlo como una respuesta a una pregunta para la cual es la respuesta. [...] Un texto sólo es comprendido en su sentido cuando se ha ganado el horizonte del preguntar, que como tal contiene necesariamente también otras respuestas posibles. En esta medida el sentido de una frase es relativo a la pregunta para la que es respuesta, y esto significa que va necesariamente más allá de lo que se dice en ella. Como se muestra en esta reflexión, la lógica de las ciencias del espíritu es una lógica de la pregunta.