Mostra la font per a G. Bataille: el sagrat com a separació

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=G. Bataille: el sagrat com a separació.|Idioma=Español}}
Tots els pobles han concebut sens dubte aquest «Ésser suprem», però l'operació sembla haver fracassat a tot arreu. L'«Ésser suprem» dels homes primitius no va tenir aparentment prestigi comparable al que havia d'obtenir un dia el Déu dels Jueus, i més tard el dels cristians Com si l'operació hagués tingut lloc en un temps en què el sentiment de continuïtat era massa forta, com si la continuïtat animal o divina dels éssers vius i del món hi hagués en principi semblant limitada, empobrida per un primer i maldestre intent de reducció a una individualitat objectiva. Tot indica que els primers homes estaven més a prop que nosaltres de l'animal; li distingien potser de si mateixos, però no sense un dubte barrejat de terror i de nostàlgia. El sentiment de continuïtat que hem de prestar a l'animal no s'imposava ja només a l'esperit (la posició d'objectes diferents era fins i tot la seva negació). Però havia tret una nova significació de l'oposició que presentava respecte al món de les coses. La continuïtat, que per a l'animal no podia distingir-se de cap altra cosa, que era en ell per a ell l'única modalitat possible de l'ésser, va oposar en l'home a la pobresa de l'útil profà (de l'objecte discontinu) tota la fascinació del món sagrat.

El sentiment del sagrat no és evidentment ja el de l'animal, al que la continuïtat perdia en les boires on res és diferent. En primer lloc, si és cert que la confusió no ha cessat al món de les boires, aquestes oposen un conjunt opac a un món clar. Aquest conjunt apareix distintament en el límit del que és clar: es distingeix, almenys, des de fora, del que és clar. D'altra banda, l'animal acceptava la immanència que li submergia sense protestes aparents, mentre que l'home, en el sentiment del sagrat, experimenta una espècie d'horror impotent. Aquest horror és ambigu. Sens dubte cap, el que és sagrat atreu i posseeix un valor incomparable, però en el mateix moment això apareix vertiginosament perillós per a aquest món clar i profà on la humanitat situa el seu domini privilegiat.
{{Ref|Ref=''Teoría de la Religión,'' Taurus, Madrid 1975, traducción de Fernando Savater, p.38-39.|Títol=Teoría de la Religión,|Cita=true}}
{{InfoWiki}}