Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Freud: l'elaboració onírica»

De Wikisofia

m (bot: - coneixeu -el dels tres bitllets de teatre per un florí cinquanta cèntims- trobem + coneixeu –el dels tres bitllets de teatre per un florí cinquanta cèntims– trobem)
m (bot: -enel +en el)
Línia 18: Línia 18:
 
Observem també, en el curs de la nostra labor interpretadora, què és el que correspon als dubtes i incerteses que amb tanta freqüència manifesta el subjecte sobre sí un cert element ha entrat o no a formar realment part del seu somni. Aquests dubtes i vacil·lacions no troben, en general res que a elles correspongui en les idees latents i són tan sols un efecte de la censura, havent de relacionar-se amb una temptativa parcialment aconseguida de supressió o repressió.
 
Observem també, en el curs de la nostra labor interpretadora, què és el que correspon als dubtes i incerteses que amb tanta freqüència manifesta el subjecte sobre sí un cert element ha entrat o no a formar realment part del seu somni. Aquests dubtes i vacil·lacions no troben, en general res que a elles correspongui en les idees latents i són tan sols un efecte de la censura, havent de relacionar-se amb una temptativa parcialment aconseguida de supressió o repressió.
  
Un altre sorprenent descobriment és el de la forma en la qual l'elaboració tracta a les antítesis integrades enel contingut latent. Sabem ja que les analogies i coincidències existents dins d'aquest contingut són substituïdes, en el somni manifest, per condensacions. Doncs bé: amb les antítesis succeeix alguna cosa idèntic, i són, per tant, expressades pel mateix element manifest. D'aquesta manera, tot element manifest susceptible de posseir un contrari pot aparèixer empleat tant en el seu propi sentit com en l'oposat, i de vegades en tots dos simultàniament. El sentit total del somni orientarà en aquests casos la nostra interpretació. Tan singular procediment ens explica que en els somnis no trobem mai representada, inequívocament almenys, la negació absoluta.
+
Un altre sorprenent descobriment és el de la forma en la qual l'elaboració tracta a les antítesis integrades en el contingut latent. Sabem ja que les analogies i coincidències existents dins d'aquest contingut són substituïdes, en el somni manifest, per condensacions. Doncs bé: amb les antítesis succeeix alguna cosa idèntic, i són, per tant, expressades pel mateix element manifest. D'aquesta manera, tot element manifest susceptible de posseir un contrari pot aparèixer empleat tant en el seu propi sentit com en l'oposat, i de vegades en tots dos simultàniament. El sentit total del somni orientarà en aquests casos la nostra interpretació. Tan singular procediment ens explica que en els somnis no trobem mai representada, inequívocament almenys, la negació absoluta.
 
{{Ref|Ref=''Lecciones introductorias al psicoanálisis''. Los sueños: elaboración onírica. En ''Obras completas, ''Biblioteca Nueva, Madrid 1968, Vol. II, p.236-240|Títol=Lecciones introductorias al psicoanálisis''. Los sueños: elaboración onírica. En ''Obras completas, |Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Lecciones introductorias al psicoanálisis''. Los sueños: elaboración onírica. En ''Obras completas, ''Biblioteca Nueva, Madrid 1968, Vol. II, p.236-240|Títol=Lecciones introductorias al psicoanálisis''. Los sueños: elaboración onírica. En ''Obras completas, |Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 14:12, 30 set 2017

El primer efecte de l'elaboració onírica és la condensació, efecte que se'ns mostra en el fet que el contingut manifest del somni és més breu que el latent, constituint, per tant, una espècie de traducció abreujada del mateix. Aquesta condensació, que només falta en alguns, molt pocs, somnis, aconsegueix de vegades una considerable intensitat. En canvi, no trobarem mai el cas contrari; això és el que el somni manifest sigui més extens que el latent i posseeixi un més ric contingut. La condensació es realitza per un dels tres procediments següents: 1r. Determinats elements latents queden simplement eliminats 2.° El somni manifest no rep sinó fragments de certs complexos del latent; 3r. Elements latents que posseeixen trets comuns apareixen fosos en el somni manifest

Si us sembla millor, podem reservar el terme condensació exclusivament per a aquest últim procediment. Els seus efectes són molt fàcils de demostrar. Rememorant els vostres propis somnis, trobareu de seguida casos de condensació de diverses persones en una sola. Una persona composta d'aquest gènere té l'aspecte de A, es troba vestida com a B, fa alguna cosa que ens recorda a C, i amb tot això sabem que es tracta de D. En aquesta formació mixta es troba naturalment, accentuant un caràcter o tribut comú a les quatre persones. D'igual manera podem formar un compost de diversos objectes o llocs, sempre que els mateixos posseeixin un o diversos trets comuns que el somni latent accentués d'una manera particular. Fórmase aquí alguna cosa com una noció nova i efímera que té, com a nòdul, a l'element comú. De la superposició de les unitats foses en un tot compost resulta, en general, una imatge de vagues contorns, anàloga a la qual obtenim impressionant diverses fotografies sobre la mateixa placa. [...]

Un segon efecte de l'elaboració onírica consisteix en el desplaçament el qual, afortunadament, ens és ja alguna cosa conegut, doncs sabem que és per complet obra de la censura dels somnis. El desplaçament es manifesta de dues maneres: fent que un element latent quedi reemplaçat no per un dels seus propis elements constitutius, sinó per una mica més llunyà a ell; això és, per una al·lusió, o motivant que l'accent psíquic quedi transferit d'un element important a un altre que ho és menys, de manera que el somni rep un diferent centre i adquireix un aspecte que ens desorienta.

La substitució per una al·lusió existeix igualment en el nostre pensament despert, encara que amb algunes diferències. En el pensament despert, l'al·lusió ha de ser fàcilment intel·ligible i ha d'haver-hi entre ella i la idea substituïda una relació de contingut. També l'acudit se serveix amb freqüència de l'al·lusió, sense atenir-se ja a la condició associativa entre els continguts i reemplaçant aquesta associació per una associació externa inhabitual fundada en la semilicadencia, en la multiplicitat de sentits d'algunes paraules, etc.; però observa, no obstant això, rigorosament la condició d'intel·ligibilitat, doncs no causaria efecte «chistoso» cap si no poguéssim arribar sense dificultat des de l'al·lusió a fi de la mateixa. En canvi, l'al·lusió del desplaçament oníric se sostreu a aquestes dues limitacions. No presenta sinó relacions per complet exteriors i molt llunyanes amb l'element al que reemplaça, i resulta d'aquesta manera inintel·ligible, mostrant-se'ns, en la seva interpretació, com un acudit fracassat i portat pels cabells. La censura dels somnis no aconsegueix la seva fi més que quan aconsegueix fer inaccessible el camí que condueix de l'al·lusió al seu substrat.

El desplaçament de l'accent psíquic és un procés res habitual en l'expressió dels nostres pensaments i del que només ens servim alguna vegada quan volem produir un efecte còmic. Per donar-nos idea de la desorientació que ocasiona, us recordaré una coneguda anècdota: Hi havia en un poble un ferrer que es va fer reu d'un sagnant crim. El tribunal va decidir que aquest crim havia de ser castigat: però com el ferrer era l'únic del poble, i, en canvi, hi havia tres sastres, es va penjar a un d'aquests en substitució del criminal.

El tercer efecte de l'elaboració onírica és, des del punt de vista psicològic, ell més interessant. Consisteix en la transformació de les idees en imágenesvisuales. Això no vol dir que tots els elements del contingut latent sofreixin aquesta transformació, doncs moltes de les idees que integren aquest contingut conserven la seva forma i apareixen com a tals Idees o com a coneixements en el somni manifest. D'altra banda, no és la d'imatges visuals l'única forma que les idees poden revestir. Mes, de totes maneres, resulta que aquestes imatges constitueixen l'essencial de la formació dels somnis. Aquesta part de l'elaboració és la més constant, i per a elements aïllats del somni coneixem ja la «representació verbal plàstica» [...]

Prosseguint aquesta comparació de les idees latents amb els somnis manifests que les reemplacen, realitzem tot un seguit de inesperats descobriments, entre ells el singularísimo que també l'absurd i el destaroto dels somnis posseeixen la seva particular significació. És aquest el punt en el qual l'oposició entre la concepció mèdica i la psicoanalítica dels somnis aconsegueix la seva màxima intensitat.

Conforme a la primera, el somni és absurd per haver perdut l'activitat psíquica que li dóna origen tota facultat crítica. Pel contrari, segons la nostra concepció, el somni es fa absurd quan ha d'expressar en el seu contingut manifest una crítica o judici, que, formant part del contingut latent, ratllen una mica d'absurd o destarotat. En un somni que ja coneixeu –el dels tres bitllets de teatre per un florí cinquanta cèntims– trobem un acabat exemple d'aquest gènere. El judici formulat en ell era el següent: «Va ser un absurd casar-se tan aviat.»

Observem també, en el curs de la nostra labor interpretadora, què és el que correspon als dubtes i incerteses que amb tanta freqüència manifesta el subjecte sobre sí un cert element ha entrat o no a formar realment part del seu somni. Aquests dubtes i vacil·lacions no troben, en general res que a elles correspongui en les idees latents i són tan sols un efecte de la censura, havent de relacionar-se amb una temptativa parcialment aconseguida de supressió o repressió.

Un altre sorprenent descobriment és el de la forma en la qual l'elaboració tracta a les antítesis integrades en el contingut latent. Sabem ja que les analogies i coincidències existents dins d'aquest contingut són substituïdes, en el somni manifest, per condensacions. Doncs bé: amb les antítesis succeeix alguna cosa idèntic, i són, per tant, expressades pel mateix element manifest. D'aquesta manera, tot element manifest susceptible de posseir un contrari pot aparèixer empleat tant en el seu propi sentit com en l'oposat, i de vegades en tots dos simultàniament. El sentit total del somni orientarà en aquests casos la nostra interpretació. Tan singular procediment ens explica que en els somnis no trobem mai representada, inequívocament almenys, la negació absoluta.

Lecciones introductorias al psicoanálisis. Los sueños: elaboración onírica. En Obras completas, Biblioteca Nueva, Madrid 1968, Vol. II, p.236-240

Original en castellà

El primer efecto de la elaboración onírica es la condensación, efecto que se nos muestra en el hecho de que el contenido manifiesto del sueño es más breve que el latente, constituyendo, por tanto, una especie de traducción abreviada del mismo. Esta condensación, que sólo falta en algunos, muy pocos, sueños, alcanza a veces una considerable intensidad. En cambio, no hallaremos nunca el caso contrario; esto es el de que el sueño manifiesto sea más extenso que el latente y posea un más rico contenido. La condensación se realiza por uno de los tres procedimientos siguientes: 1.º Determinados elementos latentes quedan simplemente eliminados 2.° El sueño manifiesto no recibe sino fragmentos de ciertos complejos del latente; 3.º Elementos latentes que poseen rasgos comunes aparecen fundidos en el sueño manifiesto

Si os parece mejor, podemos reservar el término condensación exclusivamente para este último procedimiento. Sus efectos son muy fáciles de demostrar. Rememorando vuestros propios sueños, encontraréis en seguida casos de condensación de varias personas en una sola. Una persona compuesta de este género tiene el aspecto de A, se halla vestida como B, hace algo que nos recuerda a C, y con todo esto sabemos que se trata de D. En esta formación mixta se halla naturalmente, acentuando un carácter o tributo común a las cuatro personas. De igual manera podemos formar un compuesto de varios objetos o lugares, siempre que los mismos posean uno o varios rasgos comunes que el sueño latente acentuara de un modo particular. Fórmase aquí algo como una noción nueva y efímera que tiene, como nódulo, al elemento común. De la superposición de las unidades fundidas en un todo compuesto resulta, en general, una imagen de vagos contornos, análoga a la que obtenemos impresionando varias fotografías sobre la misma placa. [...]

Un segundo efecto de la elaboración onírica consiste en el desplazamiento el cual, afortunadamente, nos es ya algo conocido, pues sabemos que es por completo obra de la censura de los sueños. El desplazamiento se manifiesta de dos maneras: haciendo que un elemento latente quede reemplazado no por uno de sus propios elementos constitutivos, sino por algo más lejano a él; esto es, por una alusión, o motivando que el acento psíquico quede transferido de un elemento importante a otro que lo es menos, de manera que el sueño recibe un diferente centro y adquiere un aspecto que nos desorienta.

La sustitución por una alusión existe igualmente en nuestro pensamiento despierto, aunque con algunas diferencias. En el pensamiento despierto, la alusión ha de ser fácilmente inteligible y debe haber entre ella y la idea sustituida una relación de contenido. También el chiste se sirve con frecuencia de la alusión, sin atenerse ya a la condición asociativa entre los contenidos y reemplazando esta asociación por una asociación externa inhabitual fundada en la semilicadencia, en la multiplicidad de sentidos de algunas palabras, etc.; pero observa, sin embargo, rigurosamente la condición de inteligibilidad, pues no causaría efecto «chistoso» ninguno si no pudiésemos llegar sin dificultad desde la alusión al objeto de la misma. En cambio, la alusión del desplazamiento onírico se sustrae a estas dos limitaciones. No presenta sino relaciones por completo exteriores y muy lejanas con el elemento al que reemplaza, y resulta de este modo ininteligible, mostrándosenos, en su interpretación, como un chiste fracasado y traído por los cabellos. La censura de los sueños no alcanza su fin más que cuando consigue hacer inaccesible el camino que conduce de la alusión a su substrato.

El desplazamiento del acento psíquico es un proceso nada habitual en la expresión de nuestros pensamientos y del que sólo nos servimos alguna vez cuando queremos producir un efecto cómico. Para darnos idea de la desorientación que ocasiona, os recordaré una conocida anécdota: Había en un pueblo un herrero que se hizo reo de un sangriento crimen. El tribunal decidió que dicho crimen debía ser castigado: pero como el herrero era el único del pueblo, y, en cambio, había tres sastres, se ahorcó a uno de éstos en sustitución del criminal.

El tercer efecto de la elaboración onírica es, desde el punto de vista psicológico, él más interesante. Consiste en la transformación de las ideas en imágenesvisuales. Esto no quiere decir que todos los elementos del contenido latente sufran esta transformación, pues muchas de las ideas que integran dicho contenido conservan su forma y aparecen como tales Ideas o como conocimientos en el sueño manifiesto. Por otro lado, no es la de imágenes visuales la única forma que las ideas pueden revestir. Mas, de todos modos, resulta que dichas imágenes constituyen lo esencial de la formación de los sueños. Esta parte de la elaboración es la más constante, y para elementos aislados del sueño conocemos ya la «representación verbal plástica» [...]

Prosiguiendo esta comparación de las ideas latentes con los sueños manifiestos que las reemplazan, realizamos toda una serie de inesperados descubrimientos, entre ellos el singularísimo de que también el absurdo y el desatino de los sueños poseen su particular significación. Es éste el punto en el que la oposición entre la concepción médica y la psicoanalítica de los sueños alcanza su máxima intensidad.

Conforme a la primera, el sueño es absurdo por haber perdido la actividad psíquica que le da origen toda facultad crítica. Por lo contrario, según nuestra concepción, el sueño se hace absurdo cuando ha de expresar en su contenido manifiesto una crítica o juicio, que, formando parte del contenido latente, tachan algo de absurdo o desatinado. En un sueño que ya conocéis –el de los tres billetes de teatro por un florín cincuenta céntimos– hallamos un acabado ejemplo de este género. El juicio formulado en él era el siguiente: «Fue un absurdo casarse tan pronto.»

Observamos también, en el curso de nuestra labor interpretadora, qué es lo que corresponde a las dudas e incertidumbres que con tanta frecuencia manifiesta el sujeto sobre sí un cierto elemento ha entrado o no a formar realmente parte de su sueño. Estas dudas y vacilaciones no encuentran, por lo general nada que a ellas corresponda en las ideas latentes y son tan sólo un efecto de la censura, debiendo relacionarse con una tentativa parcialmente conseguida de supresión o represión.

Otro sorprendente descubrimiento es el de la forma en la que la elaboración trata a las antítesis integradas en el contenido latente. Sabemos ya que las analogías y coincidencias existentes dentro de dicho contenido son sustituidas, en el sueño manifiesto, por condensaciones. Pues bien: con las antítesis sucede algo idéntico, y son, por tanto, expresadas por el mismo elemento manifiesto. De este modo, todo elemento manifiesto susceptible de poseer un contrario puede aparecer empleado tanto en su propio sentido como en el opuesto, y a veces en ambos simultáneamente. El sentido total del sueño orientará en estos casos nuestra interpretación. Tan singular procedimiento nos explica que en los sueños no hallemos nunca representada, inequívocamente por lo menos, la negación absoluta.