Recurs:Freud: l'allò, el jo, el superjò i la moralitat

Situant-se en el punt de vista de la restricció dels instints, o sigui de la moralitat, podem dir el següent: l'allò és totalment amoral; el jo s'esforça a ser moral, i el superjò pot ser «hipermoral» i fer-se llavors tan cruel com l'allò. És singular que com més es limita l'home la seva agressió cap a l'exterior, més sever i agressiu es fa en el seu ideal del jo, com per un desplaçament i una tornada de l'agressió cap al jo. La moral general i normal té ja un caràcter severament restrictiu i cruelment prohibitiu, del qual procedeix la concepció d'un ser superior que castiga implacablement.

No ens és possible continuar l'explicació d'aquestes circumstàncies sense introduir una nova hipòtesi. El superjò ha nascut d'una identificació amb el model patern. Cadascuna de tals identificacions té el caràcter d'una desexualització i fins i tot d'una sublimació. Ara bé: sembla que tal transformació porta amb si sempre una dissociació d'instints. El component eròtic queda despullat, una vegada realitzada la sublimació, de l'energia necessària per a encadenar tota la destrucció agregada, i aquesta s'allibera en qualitat de tendència a l'agressió i a la destrucció. D'aquesta dissociació extrauria l'ideal el deure imperatiu, rigorós i cruel.

El yo y el ello. Alianza, Madrid 1973, p. 45-46.