Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Freud: l'allò, el jo, el superjò i la moralitat»

De Wikisofia

(adding es)
 
(8 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
−
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Freud: l'allò, el jo, el superjò i la moralitat|Idioma=Español}}
−
Situándose en el punto de vista de la restricción de los instintos, o sea de la moralidad, podemos decir lo siguiente: el ''ello ''es totalmente amoral; el yo se esfuerza en ser moral, y el ''super-yo ''puede ser «hipermoral» y hacerse entonces tan cruel como el ''ello. ''Es singular que cuanto más se limita el hombre su agresión hacia el exterior, más severo y agresivo se hace en su ideal del yo, como por un desplazamiento y un retorno de la agresión hacia el yo. La moral general y normal tiene ya un carácter severamente restrictivo y cruelmente prohibitivo, del cual procede la concepción de un ser superior que castiga implacablemente.
+
Situant-se en el punt de vista de la restricció dels instints, o sigui de la moralitat, podem dir el següent: l{{'}}''allò ''és totalment amoral; el jo s'esforça a ser moral, i el ''superjò ''pot ser «hipermoral» i fer-se llavors tan cruel com l{{'}}''allò. ''És singular que com més es limita l'home la seva agressió cap a l'exterior, més sever i agressiu es fa en el seu ideal del jo, com per un desplaçament i una tornada de l'agressió cap al jo. La moral general i normal té ja un caràcter severament restrictiu i cruelment prohibitiu, del qual procedeix la concepció d'un ser superior que castiga implacablement.
  
−
No nos es posible continuar la explicación de estas circunstancias sin introducir una nueva hipótesis. El ''super-yo ''ha nacido de una identificación con el modelo paterno. Cada una de tales identificaciones tiene el carácter de una desexualización e incluso de una sublimación. Ahora bien: parece que tal transformación trae consigo siempre una disociación de instintos. El componente erótico queda despojado, una vez realizada la sublimación, de la energía necesaria para encadenar toda la destrucción agregada, y ésta se libera en calidad de tendencia a la agresión y a la destrucción. De esta disociación extraería el ideal el ''deber ''imperativo, riguroso y cruel.
+
No ens és possible continuar l'explicació d'aquestes circumstàncies sense introduir una nova hipòtesi. El ''superjò ''ha nascut d'una identificació amb el model patern. Cadascuna de tals identificacions té el caràcter d'una desexualització i fins i tot d'una sublimació. Ara bé: sembla que tal transformació porta amb si sempre una dissociació d'instints. El component eròtic queda despullat, una vegada realitzada la sublimació, de l'energia necessària per a encadenar tota la destrucció agregada, i aquesta s'allibera en qualitat de tendència a l'agressió i a la destrucció. D'aquesta dissociació extrauria l'ideal el ''deure ''imperatiu, rigorós i cruel.
−
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
−
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Freud: l'això, el jo, el super-jo i la moralitat|Idioma=Español}}
 
−
Situant-se en el punt de vista de la restricció dels instints, o sigui de la moralitat, podem dir el següent: el ''això ''és totalment amoral; el jo s'esforça a ser moral, i el ''super-jo ''pot ser «hipermoral» i fer-se llavors tan cruel com el ''això. ''És singular que com més es limita l'home la seva agressió cap a l'exterior, més sever i agressiu es fa en el seu ideal del jo, com per un desplaçament i una tornada de l'agressió cap al jo. La moral general i normal té ja un caràcter severament restrictiu i cruelment prohibitiu, del com procedeix la concepció d'un ser superior que castiga implacablement.
 
−
 
 
−
No ens és possible continuar l'explicació d'aquestes circumstàncies sense introduir una nova hipòtesi. El ''super-jo ''ha nascut d'una identificació amb el model patern. Cadascuna de tals identificacions té el caràcter d'una desexualització i fins i tot d'una sublimació. Ara bé: sembla que tal transformació porta amb si sempre una dissociació d'instints. El component eròtic queda despullat, una vegada realitzada la sublimació, de l'energia necessària per encadenar tota la destrucció agregada, i aquesta s'allibera en qualitat de tendència a l'agressió i a la destrucció. D'aquesta dissociació extrauria l'ideal el ''deure ''imperatiu, rigorós i cruel.
 
 
{{Ref|Ref=''El yo y el ello. ''Alianza, Madrid 1973, p. 45-46.|Títol=El yo y el ello. |Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''El yo y el ello. ''Alianza, Madrid 1973, p. 45-46.|Títol=El yo y el ello. |Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 18:53, 10 març 2018

Situant-se en el punt de vista de la restricció dels instints, o sigui de la moralitat, podem dir el següent: l'allò és totalment amoral; el jo s'esforça a ser moral, i el superjò pot ser «hipermoral» i fer-se llavors tan cruel com l'allò. És singular que com més es limita l'home la seva agressió cap a l'exterior, més sever i agressiu es fa en el seu ideal del jo, com per un desplaçament i una tornada de l'agressió cap al jo. La moral general i normal té ja un caràcter severament restrictiu i cruelment prohibitiu, del qual procedeix la concepció d'un ser superior que castiga implacablement.

No ens és possible continuar l'explicació d'aquestes circumstàncies sense introduir una nova hipòtesi. El superjò ha nascut d'una identificació amb el model patern. Cadascuna de tals identificacions té el caràcter d'una desexualització i fins i tot d'una sublimació. Ara bé: sembla que tal transformació porta amb si sempre una dissociació d'instints. El component eròtic queda despullat, una vegada realitzada la sublimació, de l'energia necessària per a encadenar tota la destrucció agregada, i aquesta s'allibera en qualitat de tendència a l'agressió i a la destrucció. D'aquesta dissociació extrauria l'ideal el deure imperatiu, rigorós i cruel.

El yo y el ello. Alianza, Madrid 1973, p. 45-46.

Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Recurs:Freud:_l%27allò,_el_jo,_el_superjò_i_la_moralitat&oldid=54453»