Recurs:Freud: l'allò, el jo, el superjò i la moralitat

Situant-se en el punt de vista de la restricció dels instints, o sigui de la moralitat, podem dir el següent: el això és totalment amoral; el jo s'esforça a ser moral, i el super-jo pot ser «hipermoral» i fer-se llavors tan cruel com el això. És singular que com més es limita l'home la seva agressió cap a l'exterior, més sever i agressiu es fa en el seu ideal del jo, com per un desplaçament i una tornada de l'agressió cap al jo. La moral general i normal té ja un caràcter severament restrictiu i cruelment prohibitiu, del com procedeix la concepció d'un ser superior que castiga implacablement.

No ens és possible continuar l'explicació d'aquestes circumstàncies sense introduir una nova hipòtesi. El super-jo ha nascut d'una identificació amb el model patern. Cadascuna de tals identificacions té el caràcter d'una desexualització i fins i tot d'una sublimació. Ara bé: sembla que tal transformació porta amb si sempre una dissociació d'instints. El component eròtic queda despullat, una vegada realitzada la sublimació, de l'energia necessària per encadenar tota la destrucció agregada, i aquesta s'allibera en qualitat de tendència a l'agressió i a la destrucció. D'aquesta dissociació extrauria l'ideal el deure imperatiu, rigorós i cruel.

El yo y el ello. Alianza, Madrid 1973, p. 45-46.