Accions

Recurs

Fragments d'Heràclit sobre el logos

De Wikisofia

La revisió el 18:12, 1 nov 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - comú, doncs el + comú, perquè el)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

1. Els homes no han arribat al coneixement d'aquest logos que ha existit des de sempre, ni abans d'haver sentit parlar d'ell ni tampoc després. Doncs, venint totes les coses a l'existència segons aquest logos, els homes semblen gents inexpertes, quan assagen paraules i actes tals com els que jo descric detalladament, distingint cada cosa segons la seva naturalesa i expressant com és. Se'ls escapa el que els homes fan en estat de vigília, igual que se'ls escapa el que realitzen dormint.

2. Per això és necessari seguir el que és comú, perquè el comú és el que uneix. Però, encara que el logos és comú, la majoria viuen com si cadascú tingués una intel·ligència particular.

50. No escoltant-me a mi, sinó al logos, és savi confessar que totes les coses són un.

72. Estan en desacord sobre el que els és més familiar, sobre aquest logos que tot ho governa, i el que troben cada dia els sembla estrany.

113. El pensament és comú a tots.

114. Els que volen parlar amb intel·ligència han de recolzar-se en el que és comuna, com una ciutat en la llei, i encara amb major fermesa. Ja que totes les lleis humanes s'alimenten d'una sola llei, la divina que ho domina tot segons li plau, i ho regeix tot i a tot excedeix.

115. A l'ànima pertany el logos, que s'acreix per si mateix.

Fragmentos y números de Diels, Fragmente der Vorsokratiker, (R. Verneaux, Textos de los grandes filósofos: edad antigua, Herder, Barcelona 1982, 5ª ed., p.7-12).

Original en castellà

1. Los hombres no han llegado al conocimiento de este logos que ha existido desde siempre, ni antes de haber oído hablar de él ni tampoco después. Pues, viniendo todas las cosas a la existencia según este logos, los hombres parecen gentes inexpertas, cuando ensayan palabras y actos tales como los que yo describo detalladamente, distinguiendo cada cosa según su naturaleza y expresando como es. Se les escapa lo que los hombres hacen en estado de vigilia, igual que se les escapa lo que realizan durmiendo.

2. Por ello es necesario seguir lo que es común, pues lo común es lo que une. Pero, aunque el logos es común, la mayoría viven como si cada cual tuviera una inteligencia particular.

50. No escuchándome a mí, sino al logos, es sabio confesar que todas las cosas son uno.

72. Están en desacuerdo sobre lo que les es más familiar, sobre este logos que todo lo gobierna, y lo que encuentran cada día les parece extraño.

113. El pensamiento es común a todos.

114. Los que quieren hablar con inteligencia deben apoyarse en lo que es común, como una ciudad en la ley, y aún con mayor firmeza. Ya que todas las leyes humanas se alimentan de una sola ley, la divina que lo domina todo según le place, y lo rige todo y a todo excede.

115. Al alma pertenece el logos, que se acrecienta por sí mismo.