Diferència entre revisions de la pàgina «Exemple lògic de Thomas sobre sil·logismes»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Exemple lògic de Tho...».) |
m (bot: - el B : + el B:) |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 28: | Línia 20: | ||
Prenc la decisió de no beure | Prenc la decisió de no beure | ||
| − | [...] L'home ''acrático ''contempla dos sil·logismes que comparteixen la premissa menor. Recordem el bon sil·logisme, A, i afegim el | + | [...] L'home ''acrático ''contempla dos sil·logismes que comparteixen la premissa menor. Recordem el bon sil·logisme, A, i afegim el B: |
'''B. El mal sil·logisme''' | '''B. El mal sil·logisme''' | ||
| Línia 40: | Línia 32: | ||
Bec o intent beure | Bec o intent beure | ||
| − | La persona feble de voluntat accepta en general la premissa major del | + | La persona feble de voluntat accepta en general la premissa major del bon sil·logisme, «Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol». Però sota la força del seu desig de plaer junta la premissa menor, comuna a tots dos sil·logismes, amb la premissa major del mal sil·logisme. I, en conseqüència, beu (o intenta beure). |
________________________________ | ________________________________ | ||
G. Thomas, ''An Introduction to Ethics. Five Central Problems'', Duckworth, Londres-Indianapolis/Cambridge 1994, p. 171-172.|Cita=true}} | G. Thomas, ''An Introduction to Ethics. Five Central Problems'', Duckworth, Londres-Indianapolis/Cambridge 1994, p. 171-172.|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 09:11, 19 oct 2017
El personatge prudent, posem per cas un pare, delibera de la següent manera:
A. El bon sil·logisme
Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol
Això és alcohol
_______________________
Prenc la decisió de no beure
[...] L'home acrático contempla dos sil·logismes que comparteixen la premissa menor. Recordem el bon sil·logisme, A, i afegim el B:
B. El mal sil·logisme
Beure alcohol és agradable
Això és alcohol
_______________________
Bec o intent beure
La persona feble de voluntat accepta en general la premissa major del bon sil·logisme, «Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol». Però sota la força del seu desig de plaer junta la premissa menor, comuna a tots dos sil·logismes, amb la premissa major del mal sil·logisme. I, en conseqüència, beu (o intenta beure).
________________________________
G. Thomas, An Introduction to Ethics. Five Central Problems, Duckworth, Londres-Indianapolis/Cambridge 1994, p. 171-172.|Cita=true}}