Accions

Recurs

Esquema ment-cos

De Wikisofia

La revisió el 21:35, 28 set 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: -psico-físic +psicofísic)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Mentcos.JPG

Esquema d'algunes concepcions de les relacions ment-cos

 


Dualisme psicofísic Espiritualista Animisme, idealisme platònic, Plató, Sant Agustí, Tomàs d'Aquino,... religions
Paral·lelisme, ocasionalisme, harmonia preestablerta Geulincx, Malebranche, Leibniz
Intermedi Interaccionisme Descartes, Bergson, Popper (món 3)
Materialista Epifenomenisme Materialistes del segle XVIII
Monisme psicofísic Espiritualista Panpsiquisme Berkeley
Idealisme Hegel, Fichte
Fenomenisme Mach
Intermedi Monisme neutral Spinoza
Materialista   Atomistes antics (Demòcrit, Epicur..)
Hobbes, Diderot
Marx, Darwin

Alguns corrents contemporanis


Conductisme filosòfic Wittgenstein, Malcom, Ryle
Teoria de la identitat com a tipus Smart, Feigl, Place  (Crítics: Kripke, Shaffer)
Materialisme elimininatiu Feyerabend, Rorty, P.M. y P.S. Churchland
Teoria de la identitat com a instància Davidson, Fodor, Putnam, D. Lewis...

 


Emergentisme  M. Bunge, J. Searle (Veg. materialisme emergentista)
Funcionalisme Diversos dels anteriors autors (com Putnam) es poden també identificar amb el funcionalisme.

Un dels més destacats és Daniel Dennett, que és també el més crític contra tota forma de dualisme encobert i proposa una explicació plenament naturalista del fenomen de la consciència i, en contra d'autors com D. Chalmers o Thomas Nagel, no pensa que hi hagi cap misteri en l'explicació de la consciència.

 


La filosofia de la ment s'ocupa de l'estudi dels processos mentals i dels supòsits teòrics subjacents a les nocions de ment, psique, esperit, cognició i, en general, de tots els processos vagament denominats mentals.