Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Edgar Morin: contra el reduccionisme de l'home»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "logía" a "logia")
(modificant original)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Edgar Morin: contra el reduccionisme de l'home|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Edgar Morin: contra el reduccionisme de l'home|Idioma=Español}}
 
El que està morint en els nostres dies no és la noció d'home, sinó un concepte insular de l'home, arrencat de la naturalesa, fins i tot de la seva pròpia. El que ha de morir és l'autoidolatría de l'home que s'admira en la ramplona imatge de la seva pròpia racionalitat [...]. Abans de res, l'home no pot veure's reduït al seu aspecte tècnic de ''homo faber'', ni al seu aspecte racionalístico de ''homo sapiens.'' Cal veure en ell també el mite, la festa, la dansa, el cant, l'èxtasi, l'amor, mort, la desmesura, la guerra [...]. No han de menysprear-se l'afectivitat, el desordre, la neurosi, l'aleatoriedad. L'autèntic home es troba en la dialèctica ''sapiens-demens.''
 
El que està morint en els nostres dies no és la noció d'home, sinó un concepte insular de l'home, arrencat de la naturalesa, fins i tot de la seva pròpia. El que ha de morir és l'autoidolatría de l'home que s'admira en la ramplona imatge de la seva pròpia racionalitat [...]. Abans de res, l'home no pot veure's reduït al seu aspecte tècnic de ''homo faber'', ni al seu aspecte racionalístico de ''homo sapiens.'' Cal veure en ell també el mite, la festa, la dansa, el cant, l'èxtasi, l'amor, mort, la desmesura, la guerra [...]. No han de menysprear-se l'afectivitat, el desordre, la neurosi, l'aleatoriedad. L'autèntic home es troba en la dialèctica ''sapiens-demens.''
{{Ref|Ref=''El paradigma perdut: el paradís oblidat. Assaig de bioantropologia.'' Kairós, Barcelona 1974, p.227-235.|Títol=El paradigma perdut: el paradís oblidat. Assaig de bioantropologia.|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''El paradigma perdido: el paraíso olvidado. Ensayo de bioantropología.'' Kairós, Barcelona 1974, p.227-235.|Títol=El paradigma perdido: el paraíso olvidado. Ensayo de bioantropología.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 23:06, 24 maig 2017

El que està morint en els nostres dies no és la noció d'home, sinó un concepte insular de l'home, arrencat de la naturalesa, fins i tot de la seva pròpia. El que ha de morir és l'autoidolatría de l'home que s'admira en la ramplona imatge de la seva pròpia racionalitat [...]. Abans de res, l'home no pot veure's reduït al seu aspecte tècnic de homo faber, ni al seu aspecte racionalístico de homo sapiens. Cal veure en ell també el mite, la festa, la dansa, el cant, l'èxtasi, l'amor, mort, la desmesura, la guerra [...]. No han de menysprear-se l'afectivitat, el desordre, la neurosi, l'aleatoriedad. L'autèntic home es troba en la dialèctica sapiens-demens.

El paradigma perdido: el paraíso olvidado. Ensayo de bioantropología. Kairós, Barcelona 1974, p.227-235.

Original en castellà

Lo que está muriendo en nuestros días no es la noción de hombre, sino un concepto insular del hombre, cercenado de la naturaleza, incluso de la suya propia. Lo que debe morir es la autoidolatría del hombre que se admira en la ramplona imagen de su propia racionalidad [...]. Ante todo, el hombre no puede verse reducido a su aspecto técnico de homo faber, ni a su aspecto racionalístico de homo sapiens. Hay que ver en él también el mito, la fiesta, la danza, el canto, el éxtasis, el amor, muerte, la desmesura, la guerra [...]. No deben despreciarse la afectividad, el desorden, la neurosis, la aleatoriedad. El auténtico hombre se halla en la dialéctica sapiens-demens.