Mostra la font per a Duhem: la teoria física

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Duhem: la teoria física|Idioma=Español}}
la teoria física

En considerar una teoria física com una explicació hipotètica de la realitat material, se la col·loca sota la dependència de la metafísica. Amb això, lluny de donar-li una forma en la qual el major nombre d'intel·ligències puguin consentir, es limita la seva acceptació als qui reconeixen la filosofia en la qual se sosté...

No es podria assignar a la teoria física un objecte tal que arribi a ser ''autònoma''? Fundada sobre principis que no revelessin cap doctrina metafísica, podria ser jutjada en si mateixa, i sense que les opinions dels diversos físics depenguessin en res de les escoles filosòfiques diverses a les quals puguin pertànyer. No es podria, per a construir una teoria física, concebre un mètode que fos ''suficient''? Conseqüent amb la seva pròpia definició, la teoria no empraria cap principi, no recorreria a cap procediment del que no pogués legítimament fer ús.

Aquest objecte, aquest mètode, ens proposem fixar-los i estudiar-los.

Donem, des d'ara, una definició de la teoria física; aquesta definició, la seqüència d'aquest escrit l'elucidarà, i desenvoluparà tot el seu contingut.

''Una teoria física no és una explicació. És un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d'un petit nombre de principis que tenen per objecte representar tan simple, tan completa i també tan exactament com sigui possible, un conjunt de lleis experimentals...''

Així, una teoria ''veritable ''no és una teoria que dóna, de les aparences físiques, una explicació conforme a la realitat; és una teoria que representa de manera satisfactòria un conjunt de lleis experimentals; una teoria ''falsa'' no és una temptativa d'explicació fundada sobre suposicions contràries a la realitat; és un conjunt de proposicions que no concorden amb les lleis experimentals. ''L'acord amb l'experiència és, per a una teoria física, l'únic criteri de veritat...''

Per a què pot servir una teoria tal?

Tocante a la naturalesa mateixa de les coses, tocante a les realitats que s'oculten sota els fenòmens dels quals fem l'estudi, una teoria concebuda sota el pla que acaba de ser traçat no ens ensenya absolutament res i no pretén ensenyar-nos res. Per a què és, doncs, útil? Quin avantatge trobarien els físics a reemplaçar les lleis que els proporciona directament el mètode experimental per un sistema de proposicions matemàtiques que els representin?

En primer lloc, a un gran nombre de lleis que s'ofereixen a nosaltres com a independents uneixis de les altres, de les quals cadascuna ha de ser aprehesa i retinguda pel seu propi compte, la teoria substitueix un molt petit nombre de proposicions, les hipòtesis fonamentals. Una vegada conegudes les hipòtesis, una deducció matemàtica amb tota seguretat permet trobar, sense omissió ni repetició, totes les lleis físiques. Una condensació tal d'una munió de lleis en un petit nombre de principis és un immens descans per a la raó humana que no podria, sense semblant artifici, emmagatzemar les riqueses noves que conquista cada dia.

La reducció de les lleis físiques a teories contribueix així a aquesta ''economia intel·lectual'' en la qual M. E. Mach veu l'objecte, el principi director de la ciència...

La teoria no és solament una representació econòmica de les lleis experimentals; és també una classificació d'aquestes lleis.

La física experimental ens proporciona les lleis totes juntes i, per dir-ho així, sobre un mateix pla, sense repartir-les en grups de lleis que una espècie de parentiu unifiqui. Molt sovint, són causes del tot accidentals, analogies completament superficials, les que han conduït als observadors a acostar, en les seves investigacions, una llei a una altra llei...

Una teoria, al contrari, en desenvolupar les nombroses ramificacions del raonament deductiu que lliga els principis a les lleis experimentals, estableix, entre aquestes, un ordre i una classificació; hi ha unes a les quals reuneix estretament estretes en un mateix grup, hi ha unes altres a les quals separa unes d'unes altres, i les col·loca en dos grups extremadament allunyats; dóna, per dir-ho així, l'índex i els títols dels capítols entre els quals es repartirà metòdicament la ciència que es tracta d'estudiar; assenyala les lleis que han d'ordenar-se sota cadascun d'aquests capítols...

Aquests coneixements classificats són coneixements d'ocupació còmoda i d'ús segur. En aquestes caselles metòdiques on es troben, costat a costat, les eines que tenen un mateix objecte, els envans del qual separen rigorosament els instruments que no s'acomoden a la mateixa necessitat, la mà de l'obrer pren ràpidament, sense titubejos, sense error, l'útil adequat. Gràcies a la teoria, el físic troba amb certesa, sense ometre res útil, sense emprar res superflu, les lleis que li poden servir per a resoldre un problema donat.

A tot arreu on l'ordre regna, porta amb si la bellesa; la teoria doncs no només fa el conjunt de les lleis físiques que representa més fàcil de manejar, més còmode, més útil, el fa també més bell.

És impossible seguir la marxa d'una de les grans teories de la física, veure-la desembolicar majestuosament, a partir de les primeres hipòtesis, les seves deduccions regulars; veure les seves conseqüències representar, fins a en el menor detall, una multitud de lleis experimentals, sense quedar seduït per la bellesa de semblant construcció, sense experimentar vivament que una creació tal de l'esperit humà és veritablement una obra d'art.
{{Ref|Ref=''La théorie phisique, son objet, sa structure'', Parte I, cap. 2, § 1-3, París 2ª ed., 1914, p. 23-31; citado por Robert Blanché, ''El método experimental y la filosofía de la física'', FCE, México 1980, p. 337-341.|Títol=La théorie phisique, son objet, sa structure'', Parte I, cap. 2, § 1-3, París 2ª ed., 1914, p. 23-31; citado por Robert Blanché, ''El método experimental y la filosofía de la física|Cita=true}}
{{InfoWiki}}