Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent»

De Wikisofia

m (bot: - encarregar-ho. ''Val». '' Aquest + encarregar-ho. D'acord». Aquest)
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent.|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki
1. Arquites,tarentino, fill de Mneságoras, o segons Aristójenes, d'Hestico, va ser també pitagòric. Aquest és qui va lliurar a Plató quan Dionís volia matar-ho, recomanant-li-ho per cartes. Va ser admirat de molts en totes les virtuts; i va governar set vegades als seus ciutadans, quan els altres no governaven més d'un any per a prohibir-ho la llei. Escribióle Plató dues cartes en resposta de la qual ell li havia escrit abans, la qual és del tenor següent:
+
|Tipus=Extractes d'obres
 +
}}
 +
{{RecursBase
 +
|Nom=Diògenes Laerci: Arquites  
 +
|Idioma=Català
 +
}}
  
«ARQUITAS A PLATÓ: SALUT»
+
'''Arquitas'''
  
«Feixos bé de significar-me per cartes l'haver-te lliurat de la teva malaltia, la qual cosa ja m'ho havia anunciat Damesco. Sobre els Comentaris he practicat les diligències, i vaig passar a Lucania i vaig trobar els parents d'Ocelo. El que va escriure'' De la'' ''llei, Del regnar'','' De la sanitat'' i ''De la generació de l'univers'', ja ho tinc, i t'envio alguna cosa; els altres escrits no es troben ara com ara; aniran a tu tan bon punt compareguin».
+
[79] Arquitas, fill de Mnesàgoras, o, segons Aristoxen (fr. 47), d’Hestieu, era de Tarent i fou un altre pitagòric. Aquest és qui mitjançant una carta salvà Plató quan estava a punt de ser eliminat per Dionisi. Fou objecte d’admiració de la gent perquè posseïa tota mena de virtut. Fou set vegades estrateg dels seus conciutadans per bé que als altres no els fos permès de tenir el càrrec més d’un any, atès que la llei ho prohibia. Plató li escriví dues cartes, però és que abans Arquitas n’hi havia tramesa una, d’aquest tenor:
  
Així va escriure Arquites. Plató va respondre d'aquesta forma:
+
Arquitas a Plató, que estigui bo:
  
«PLATÓ A ARQUITAS: OBRAR BÉ»
+
:: [80] És meravellós que ja t’hagis alliberat de la malaltia, tal com tu mateix m’ho has fet saber i m’ho havia anunciat Lamisc. Vaig basquejar-me pels escrits anant a Lucània, on em vaig entrevistar amb els descendents d’Òccelos. Les obres ''De la llei, De la reialesa, De la pietat'' i ''De l’origen de l’univers'' jo mateix les tinc i ja te les he trameses. La resta no és fàcil per ara de trobar-les; bon punt les trobi, les tindràs.
  
«Els Comentaris que m'han vingut de la teva mà els he recibidocon el major gust, i he admirat en extrem al seu autor. Muéstrasenos aquest un home molt digne dels seus ascendents i majors, que, segons diuen, van ser mireos, i aquests van ser d'aquells troyanos que transmigraron amb Laomedonte, homes bons, com ens signifiquen les històries. Els Comentaris meus que em demanes en la teva carta estan encara imperfectes; te'ls envio així com estan. Sobre la seva conservació, tots dos pensem d'una mateixa manera; i així no necessita encarregar-ho. D'acord».
+
Així Arquitas. Plató respongué d’aquesta manera:
  
Aquest és el tenor de les seves mútues epístoles.
+
:: Plató a Arquitas, que tot li vagi bé:
  
2. Va haver-hi quatre Arquites: el primer, aquest de qui parlem. El segon, un músic de Mitilene. El tercer va ser escriptor d'agricultura; i la cambra, poeta epigramàtic. Alguns fan cinquè a un arquitecte, de qui hi ha un llibre de màquines el principi de les quals és: Aquestes coses les he sentit de Teucro, cartaginès. Del músic s'explica que notant-li que la seva veu no se sentia, va dir: «Però l'instrument em defensa i parla per mi.» De l'Arquites pitagòric diu Aristójenes que sent capità, mai el seu exèrcit va ser vençut; però tan bon punt cedint a l'enveja va deixar el comandament, va caure l'exèrcit a poder de l'enemic.
+
:: [81] Amb joiosa sorpresa he rebut els comentaris que m’havies enviat i la seva lectura m’ha complagut en gran manera. Llur autor m’ha semblat digne d’aquells remots avantpassats seus. Es conta que aquests personatges eren de Mira: eren d’aquells troians que sota la direcció de Laomedont emigraren, gent valerosa, com ho palesa la tradició que se’ns ha transmès. Quant als comentaris meus, pels quals t’has interessat, no els tinc complets encara; bon punt ho siguin, te’ls remetré. Sobre la conservació,tots dos anem d’acord, de manera que no cal cap re-comanació. Estigues bo.
 +
 
 +
Aquestes són les cartes que es bescanviaren.
 +
 
 +
 
 +
[82] Amb el nom d’Arquitas n’hi ha hagut quatre: el primer, el nostre; el segon, un músic de Mitilene; el tercer, un tractadista sobre agricultura; el quart, un epigramatista. Alguns parlen d’un cinquè, un arquitecte, a qui s’atribueix el llibre De mecànica que comença així: «Això he sentit dir a Teucre de Cartago».
 +
De l’Arquitas músic s’explica que, havent-li retret que a penes se’l podia sentir, respongué: «El meu instrument ja s’escarrassa i canta per mi».
 +
Aristoxen (fr. 48) afirma que el nostre pitagòric, mentre fou estrateg, no sofrí mai derrota i que, una sola vegada que deixà el comandament per l’enveja, tot seguit ells foren fets presoners.
 +
[83] Fou el primer a practicar sistemàticament la mecànica adoptant els principis matemàtics; fou el primer a aplicar el moviment mecànic a un disseny geomètric; intentà, mitjançant la tallada d’un semicilindre, aconseguir dues meitats proporcionals per tal d’obtenir la duplicació del cub. En geometria també, com diu Plató en la República fou el primer a trobar el cub.
 +
 
 +
----
 +
{{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs''. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans.  Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 136-138
 +
|Títol=Diògenes Laerci: Vides dels filòsofs. pp. 136-138 |Cita=true}}
  
3. El nostre Arquites va ser el primer que va tractar de mecànica per principis mecànics, i el primer que va donar moviment orgànic a unafigura geomètrica, procurant trobar per mitjà del semicilindro dos mitjans proporcionals per a la duplicació del cub, com diu Plató en la seva ''República''.
 
{{Ref|Ref=''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, p. 126-127. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).|Títol=Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,|Cita=true}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 16:58, 11 oct 2019

Arquitas

[79] Arquitas, fill de Mnesàgoras, o, segons Aristoxen (fr. 47), d’Hestieu, era de Tarent i fou un altre pitagòric. Aquest és qui mitjançant una carta salvà Plató quan estava a punt de ser eliminat per Dionisi. Fou objecte d’admiració de la gent perquè posseïa tota mena de virtut. Fou set vegades estrateg dels seus conciutadans per bé que als altres no els fos permès de tenir el càrrec més d’un any, atès que la llei ho prohibia. Plató li escriví dues cartes, però és que abans Arquitas n’hi havia tramesa una, d’aquest tenor:

Arquitas a Plató, que estigui bo:

[80] És meravellós que ja t’hagis alliberat de la malaltia, tal com tu mateix m’ho has fet saber i m’ho havia anunciat Lamisc. Vaig basquejar-me pels escrits anant a Lucània, on em vaig entrevistar amb els descendents d’Òccelos. Les obres De la llei, De la reialesa, De la pietat i De l’origen de l’univers jo mateix les tinc i ja te les he trameses. La resta no és fàcil per ara de trobar-les; bon punt les trobi, les tindràs.

Així Arquitas. Plató respongué d’aquesta manera:

Plató a Arquitas, que tot li vagi bé:
[81] Amb joiosa sorpresa he rebut els comentaris que m’havies enviat i la seva lectura m’ha complagut en gran manera. Llur autor m’ha semblat digne d’aquells remots avantpassats seus. Es conta que aquests personatges eren de Mira: eren d’aquells troians que sota la direcció de Laomedont emigraren, gent valerosa, com ho palesa la tradició que se’ns ha transmès. Quant als comentaris meus, pels quals t’has interessat, no els tinc complets encara; bon punt ho siguin, te’ls remetré. Sobre la conservació,tots dos anem d’acord, de manera que no cal cap re-comanació. Estigues bo.

Aquestes són les cartes que es bescanviaren.


[82] Amb el nom d’Arquitas n’hi ha hagut quatre: el primer, el nostre; el segon, un músic de Mitilene; el tercer, un tractadista sobre agricultura; el quart, un epigramatista. Alguns parlen d’un cinquè, un arquitecte, a qui s’atribueix el llibre De mecànica que comença així: «Això he sentit dir a Teucre de Cartago». De l’Arquitas músic s’explica que, havent-li retret que a penes se’l podia sentir, respongué: «El meu instrument ja s’escarrassa i canta per mi». Aristoxen (fr. 48) afirma que el nostre pitagòric, mentre fou estrateg, no sofrí mai derrota i que, una sola vegada que deixà el comandament per l’enveja, tot seguit ells foren fets presoners. [83] Fou el primer a practicar sistemàticament la mecànica adoptant els principis matemàtics; fou el primer a aplicar el moviment mecànic a un disseny geomètric; intentà, mitjançant la tallada d’un semicilindre, aconseguir dues meitats proporcionals per tal d’obtenir la duplicació del cub. En geometria també, com diu Plató en la República fou el primer a trobar el cub.


Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 136-138