Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "epigramático" a "epigramàtic")
Línia 14: Línia 14:
 
Aquest és el tenor de les seves mútues epístoles.
 
Aquest és el tenor de les seves mútues epístoles.
  
2. Va haver-hi quatre Arquites: el primer, aquest de qui parlem. El segon, un músic de Mitilene. El tercer va ser escriptor d'agricultura; i la cambra, poeta epigramático. Alguns fan cinquè a un arquitecte, de qui hi ha un llibre de màquines el principi de les quals és: Aquestes coses les he sentit de Teucro, cartaginès. Del músic s'explica que notant-li que la seva veu no se sentia, va dir: «Però l'instrument em defensa i parla per mi.» De l'Arquites pitagòric diu Aristójenes que sent capità, mai el seu exèrcit va ser vençut; però tan bon punt cedint a l'enveja va deixar el comandament, va caure l'exèrcit a poder de l'enemic.
+
2. Va haver-hi quatre Arquites: el primer, aquest de qui parlem. El segon, un músic de Mitilene. El tercer va ser escriptor d'agricultura; i la cambra, poeta epigramàtic. Alguns fan cinquè a un arquitecte, de qui hi ha un llibre de màquines el principi de les quals és: Aquestes coses les he sentit de Teucro, cartaginès. Del músic s'explica que notant-li que la seva veu no se sentia, va dir: «Però l'instrument em defensa i parla per mi.» De l'Arquites pitagòric diu Aristójenes que sent capità, mai el seu exèrcit va ser vençut; però tan bon punt cedint a l'enveja va deixar el comandament, va caure l'exèrcit a poder de l'enemic.
  
 
3. El nostre Arquites va ser el primer que va tractar de mecànica per principis mecànics, i el primer que va donar moviment orgànic a unafigura geomètrica, procurant trobar per mitjà del semicilindro dos mitjans proporcionals per a la duplicació del cub, com diu Plató en la seva ''República''.
 
3. El nostre Arquites va ser el primer que va tractar de mecànica per principis mecànics, i el primer que va donar moviment orgànic a unafigura geomètrica, procurant trobar per mitjà del semicilindro dos mitjans proporcionals per a la duplicació del cub, com diu Plató en la seva ''República''.
 
{{Ref|Ref=''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, p. 126-127. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).|Títol=Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, p. 126-127. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).|Títol=Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 23:00, 15 set 2015

 1. Arquites,tarentino, fill de Mneságoras, o segons Aristójenes, d'Hestico, va ser també pitagòric. Aquest és qui va lliurar a Plató quan Dionís volia matar-ho, recomanant-li-ho per cartes. Va ser admirat de molts en totes les virtuts; i va governar set vegades als seus ciutadans, quan els altres no governaven més d'un any per prohibir-ho la llei. Escribióle Plató dues cartes en resposta de la qual ell li havia escrit abans, la qual és del tenor següent:

«ARQUITAS A PLATÓ: SALUT»

«Feixos bé de significar-me per cartes l'haver-te lliurat de la teva malaltia, la qual cosa ja m'ho havia anunciat Damesco. Sobre els Comentaris he practicat les diligències, i vaig passar a Lucania i vaig trobar els parents d'Ocelo. El que va escriure De la llei, Del regnar, De la sanitat i De la generació de l'univers, ja ho tinc, i t'envio alguna cosa; els altres escrits no es troben ara com ara; aniran a tu tan bon punt compareguin».

Així va escriure Arquites. Plató va respondre d'aquesta forma:

«PLATÓ A ARQUITAS: OBRAR BÉ»

«Els Comentaris que m'han vingut de la teva mà els he recibidocon el major gust, i he admirat en extrem al seu autor. Muéstrasenos aquest un home molt digne dels seus ascendents i majors, que, segons diuen, van ser mireos, i aquests van ser d'aquells troyanos que transmigraron amb Laomedonte, homes bons, com ens signifiquen les històries. Els Comentaris meus que em demanes en la teva carta estan encara imperfectes; te'ls envio així com estan. Sobre la seva conservació, tots dos pensem d'una mateixa manera; i així no necessita encarregar-ho. Val».

Aquest és el tenor de les seves mútues epístoles.

2. Va haver-hi quatre Arquites: el primer, aquest de qui parlem. El segon, un músic de Mitilene. El tercer va ser escriptor d'agricultura; i la cambra, poeta epigramàtic. Alguns fan cinquè a un arquitecte, de qui hi ha un llibre de màquines el principi de les quals és: Aquestes coses les he sentit de Teucro, cartaginès. Del músic s'explica que notant-li que la seva veu no se sentia, va dir: «Però l'instrument em defensa i parla per mi.» De l'Arquites pitagòric diu Aristójenes que sent capità, mai el seu exèrcit va ser vençut; però tan bon punt cedint a l'enveja va deixar el comandament, va caure l'exèrcit a poder de l'enemic.

3. El nostre Arquites va ser el primer que va tractar de mecànica per principis mecànics, i el primer que va donar moviment orgànic a unafigura geomètrica, procurant trobar per mitjà del semicilindro dos mitjans proporcionals per a la duplicació del cub, com diu Plató en la seva República.

Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, p. 126-127. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).