|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Arcesilau|Idioma=Español}} | + | {{ForaRevisió}} |
| − | 1. Arcesilau, fill de Seit, o Escit, segons diu Apol·lodor en el llibre III de les seves ''Cròniques, ''va ser natural de Pitana en l'Eólide. Aquest va ser el primer instituïdor de l'Acadèmia mitjana, establint la prescindència o dubte en la contrarietat de proposicions; el primer que va parlar en pro i en contra sobre una cosa mateixa, i el primer que va immutar la forma d'argüir que havia establert Plató, executant-ho acèrrimament per preguntes i respostes. Es va unir a Crantor en aquesta forma: era el quart dels seus germans; els dos eren d'un pare, i els altres dos d'una mare. El major dels dos d'una mare es deia Pílades; i el dels dos d'un pare, Mereas; aquest era curador d'Arcesilau. Primerament, doncs, va ser deixeble d'Autòlic, matemàtic, conciutadà seu, abans de passar-se a Atenes, en la companyia del qual va peregrinar també a Sardes. Després ho va ser de Jant Atenès, músic; després d'aquest va sentir a Teofrast, i finalment es va ser a Crantor en l'Acadèmia. El seu germà Mereas, a dalt nomenat, ho induïa a estudiar Retòrica, però ell estimava més la Filosofia. Cor-robat ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de l{{'}}''Andròmeda'' d'Eurípides:
| |
| − | | |
| − | Em serà grat, oh verge, si et salvo?
| |
| − | | |
| − | I ell va respondre amb el que allí se segueix:
| |
| − | | |
| − | Porta'm, pelegrí:
| |
| − | | |
| − | bé em vulguis esclava, o bé emmanilla.
| |
| − | | |
| − | Des de llavors van habitar junts; i diuen que Teofrast va sentir molt la seva pèrdua, doncs va dir: «Oh quin enginyós i viu jove se n'ha anat de la nostra escola!» Era greu i robust en el dir, i assidu en l'escriure. S'aplicà també a la poètica, i hi ha alguns epigrames seus. [...]
| |
| − | | |
| − | 2. Estimava molt a Homer, i sempre llegia una mica d'ell abans de dormir; i àdhuc al matí feia el mateix, dient «volia anar al seu estimat», quan volia llegir-ho. Deia que també Píndar era bé singularment per a omplir la veu i subministrar abundància de noms i paraules. En la seva joventut va imitar l'estil d'Ió. En la Geometria va ser deixeble d'Ipònic; al qual motejava que sent tardà i obtús, sabia, no obstant això, els fonaments de l'art, dient-li que «la Geometria se li havia entrat en el ventre al temps de badallar». Però havent caigut en demència, el va recollir a casa seva, i el va cuidar fins que va recobrar el judici. Mort Crates va obtenir l'escola, cedint un que es deia Socrátides. Uns diuen que no va escriure cap llibre; uns altres afirmen que va ser trobat corregint certs escrits, i els va publicar, segons uns, i els va cremar, segons uns altres. Sembla que feia molta estima de Plató, i estudiava les seves obres. Alguns diuen que va imitar també Pirró. Va saber la dialèctica, no menys que el raciocini dels Erètrics. Així, Aristó deia d'ell que era:
| |
| − | | |
| − | Per davant Plató, per darrere Pirró;
| |
| − | | |
| − | pel mig Diodor.
| |
| − | | |
| − | Timó diu d'ell el següent:
| |
| − | | |
| − | Veieu un aquí que té a Menedemo
| |
| − | | |
| − | amb el seu pit de plom;
| |
| − | | |
| − | o a Pirró tot carn, o a Diodor.
| |
| − | | |
| − | I d'allí a poc li fa dir:
| |
| − | | |
| − | Aniré a Pirró nedant,
| |
| − | | |
| − | i a l'oblic Diodor.
| |
| − | {{Ref|Ref=''Vidas de los más ilustres filósofos griegos,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.167-169. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).|Títol=Vidas de los más ilustres filósofos griegos,|Cita=true}}
| |
| − | {{InfoWiki}}
| |