Diògenes Laerci: Arcesilau

1. Arcesilau, fill de Seit, o Escit, segons diu Apol·lodor en el llibre III de les seves Cròniques, va ser natural de Pitana en l'Eólide. Aquest va ser el primer instituïdor de l'Acadèmia mitjana, establint la prescindència o dubte en la contrarietat de proposicions; el primer que va parlar en pro i en contra sobre una cosa mateixa, i el primer que va immutar la forma d'argüir que havia establert Plató, executant-ho acèrrimament per preguntes i respostes. Es va unir a Crantor en aquesta forma: era el quart dels seus germans; els dos eren d'un pare, i els altres dos d'una mare. El major dels dos d'una mare es deia Pílades; i el dels dos d'un pare, Mereas; aquest era curador d'Arcesilau. Primerament, doncs, va ser deixeble d'Autòlic, matemàtic, conciutadà seu, abans de passar-se a Atenes, en la companyia del qual va peregrinar també a Sardes. Després ho va ser de Jant Atenès, músic; després d'aquest va sentir a Teofrast, i finalment es va ser a Crantor en l'Acadèmia. El seu germà Mereas, a dalt nomenat, ho induïa a estudiar Retòrica, però ell estimava més la Filosofia. Cor-robat ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de l'Andròmeda d'Eurípides:

Em serà grat, oh verge, si et salvo?

I ell va respondre amb el que allí se segueix:

Porta'm, pelegrí:

bé em vulguis esclava, o bé emmanilla.

Des de llavors van habitar junts; i diuen que Teofrast va sentir molt la seva pèrdua, doncs va dir: «Oh quin enginyós i viu jove se n'ha anat de la nostra escola!» Era greu i robust en el dir, i assidu en l'escriure. S'aplicà també a la poètica, i hi ha alguns epigrames seus. [...]

2. Estimava molt a Homer, i sempre llegia una mica d'ell abans de dormir; i àdhuc al matí feia el mateix, dient «volia anar al seu estimat», quan volia llegir-ho. Deia que també Píndar era bé singularment per a omplir la veu i subministrar abundància de noms i paraules. En la seva joventut va imitar l'estil d'Ió. En la Geometria va ser deixeble d'Ipònic; al qual motejava que sent tardà i obtús, sabia, no obstant això, els fonaments de l'art, dient-li que «la Geometria se li havia entrat en el ventre al temps de badallar». Però havent caigut en demència, el va recollir a casa seva, i el va cuidar fins que va recobrar el judici. Mort Crates va obtenir l'escola, cedint un que es deia Socrátides. Uns diuen que no va escriure cap llibre; uns altres afirmen que va ser trobat corregint certs escrits, i els va publicar, segons uns, i els va cremar, segons uns altres. Sembla que feia molta estima de Plató, i estudiava les seves obres. Alguns diuen que va imitar també Pirró. Va saber la dialèctica, no menys que el raciocini dels Erètrics. Així, Aristó deia d'ell que era:

Per davant Plató, per darrere Pirró;

pel mig Diodor.

Timó diu d'ell el següent:

Veieu un aquí que té a Menedemo

amb el seu pit de plom;

o a Pirró tot carn, o a Diodor.

I d'allí a poc li fa dir:

Aniré a Pirró nedant,

i a l'oblic Diodor.

Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.167-169. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).