Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Arcesilau»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Apolodoro" a "Apolodor")
 
(17 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Arcesilau|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki
1. Arcesilau, fill de Seito, o Escito, segons diu Apolodor en el llibre lll de les seves ''Cròniques, ''va ser natural de Pitana en l'Eólide. Aquest va ser el primer instituidor de l'Acadèmia mitjana, establint la prescindencia o dubte en la contrarietat de proposicions; el primer que va parlar en pro i en contra sobre una cosa mateixa, i el primer que va immutar la forma d'argüir que havia establert Plató, executant-ho acérrimament per preguntes i respostes. Unióse a Crantor en aquesta forma: era la cambra dels seus germans; els dos eren d'un pare, i els altres dos d'una mare. El major dels dos d'una mare es deia Pílades; i el dels dos d'un pare, Mereas; aquest era curador d'Arcesilau. Primerament, doncs, va ser deixeble d'Autólico, matemàtic, conciutadà seu, abans de passar-se a Atenes, en la companyia del qual va peregrinar també a Sardes. Després ho va ser de Janto Atenès, músic; després d'aquest va sentir a Teofrast, i finalment es va ser a Crantor en l'Acadèmia. El seu germà Mereas, a dalt nomenat, ho induïa a estudiar Retòrica, però ell estimava més la Filosofia. Prendado ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de la ''Andrómeda ''d'Eurípides:
+
|Tipus=Extractes d'obres
 +
}}
 +
{{RecursBase
 +
|Nom=Diògenes Laerci: Anaxímenes
 +
|Idioma=Català
 +
}}
  
Serásme grat, oh verge, si et salvo?
+
'''Arcesilau'''
  
I ell va respondre amb el qual allí se segueix:
 
  
Porta'm, pelegrí:
+
1. Arcesilau, fill de  Seutes , o d'Escites, segons diu Apol·lodor (fr.15) en el llibre III de la seva ''Cronologia'', va ser natural de Pítane d'Eòlia. Aquest va ser l'iniciador de l'Acadèmia Mitjana, i el primer a suspendre els judicis a causa de les contradiccions dels raonaments. Fou el primer que va parlar en pro i en contra sobre una cosa mateixa, i el primer que va posar en circulació la forma d'argüir que havia establert Plató, alhora per mitjà de preguntes i respostes. Es posà en relació amb  Crantor en aquesta forma: era el quart dels seus germans; els dos eren d'un pare, i els altres dos d'una mare. El més gran dels dos d'una mare es deia Pílades; i el dels dos d'un pare, Míreas; aquest era curador de Arcesilau. Primerament, doncs, va ser deixeble de Autòlic, matemàtic, conciutadà seu, abans de passar-se a Atenes, en la companyia va peregrinar també a Sardes. Després ho va ser de Xantos d'Atenes, músic; després d'aquest va sentir a Teofrast, i finalment es va agregar a Crantor a l'Acadèmia. El seu germà Míreas, l'encaminava cap a la Retòrica, però ell estimava més la Filosofia. Enamorat ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de la ''Andròmeda'' d'Eurípides:
  
bé em vulguis esclava, o bé emmanilla.
+
:: Oh donzella, si jo et salvés, ¿em series agraïda?
  
Des de llavors van habitar junts; i diuen que Teofrast va sentir molt la seva pèrdua, doncs va dir: «Oh quin enginyós i viu jove s'ha anat de la nostra escola!» Era greu i robust en el dir, i assidu en l'escriure. Aplicóse també a la poètica, i hi ha alguns epigrames seus. [...]
+
I ell va respondre amb el que allí se segueix:
  
2. Estimava molt a Homer, i sempre llegia una mica d'ell abans de dormir; i àdhuc al matí feia el mateix, dient «volia anar al seu estimat», quan volia llegir-ho. Deia que també Píndaro era singularment per omplir la veu i subministrar abundància de noms i paraules. En la seva joventut va imitar l'estil d'Ió. En la Geometria va ser deixeble d'Ipónico; al com motejaba que sent trigo i obtús, sabia, no obstant això, els fonaments de l'art, dient-li que «la Geometria se li havia entrat en el ventre al temps de badallar». Però havent caigut en demència, ho va recollir a la seva casa, cuidant d'ell fins que va recobrar el judici. Mort Crates va obtenir l'escola, cedint un que es deia Socrátides. Uns diuen que no va escriure llibre algun; uns altres afirmen va ser trobat corregint certs escrits, i els va publicar, segons uns, i els va cremar, segons uns altres. Sembla feia molta estima de Plató, i estudiava les seves obres. Alguns diuen va imitar també a Pirró. Va saber la dialèctica, no menys que el raciocini dels Erétricos. Així, Aristón deia d'ell que era:
+
:: Pren-me, oh estranger, tant si em vols com esclava, o bé com esposa.
  
Per davant Plató, per darrere Pirró;
+
Des de llavors van habitar junts; i diuen que Teofrast va sentir molt la seva pèrdua, doncs va dir: «Oh què enginyós i viu jove ha perdut la nostra escola!» Era greu i robust en el dir, i assidu al escriure. S'ha aplicat també a la poètica, i hi ha alguns epigrames seus. [...]
  
pel mitjà Diodor.
+
2. Estimava molt a Homer, i sempre llegia alguna cosa d'ell abans de dormir, i encara al matí feia el mateix, dient «volia anar al seu estimat», quan volia llegir-lo. Deia que també Píndar era bo singularment per omplir la veu i subministrar abundància de noms i paraules. En la seva joventut va imitar l'estil de Ió. A la Geometria va ser deixeble del geòmetra Hipònic; al qui feu objecte de burla, entre d'altres motius, per la seva totxeria i els seus badalls; contava que «la Geometria se li havia entrat en el ventre al temps de badallar». Però havent caigut en demència, el va recollir a casa seva, cuidant d'ell fins que va recobrar el judici. Mort Crates va obtenir l'escola, cedint un que es deia Socràtides. Uns diuen que no va escriure cap llibre; altres afirmen ser trobat corregint certs escrits, i els va publicar, segons uns, i els va cremar, segons altres. Sembla feia molta estima de Plató, i estudiava les seves obres. Alguns diuen va imitar també a Pirró. Va saber la dialèctica, no menys que el raciocini dels Erètrics. Així, Aristó deia d'ell que era:
 +
 
 +
:: Per davant Plató, per darrere Pirró;
 +
 
 +
:: pel centre Diodor.
  
 
Timó diu d'ell el següent:
 
Timó diu d'ell el següent:
  
Veieu un aquí que té a Menedemo
+
:: Veieu un aquí que té a Menedem
 +
 
 +
:: amb el seu pit de plom;
  
amb el seu pit de plom;
+
:: o bé correrà vers a Pirró tot carn, o vers Diodor.
  
o a Pirró tot carns, o a Diodor.
 
  
 
I d'allí a poc li fa dir:
 
I d'allí a poc li fa dir:
  
Aniré a Pirró nedant,
+
:: Nadaré vers a Pirró o vers l'esbiaixat Diodor
 +
 
 +
Se servia d'axiomes en alt grau i era concís; en la conversa remarcava les paraules, era destre en lka burla i no tenia pèls a la llengua. [34] És per això que, altre cop, Timó (fr.33) es referís a ell en aquests termes:
 +
 
 +
:: Entremesclant intel·ligència amb argúcies arteroses.
 +
 
 +
 
 +
----
 +
{{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs''. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans.  Ed. Laia, Barcelona, 1988, Fragments pp. 248 - 251
 +
|Títol=Diògenes Laerci: Vides dels filòsofs. Fragments pp. 248 - 251|Cita=true}}
  
i a l'oblic Diodor.
 
{{Ref|Ref=''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.167-169. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).|Títol=Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,|Cita=true}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 17:07, 8 oct 2019

Arcesilau


1. Arcesilau, fill de Seutes , o d'Escites, segons diu Apol·lodor (fr.15) en el llibre III de la seva Cronologia, va ser natural de Pítane d'Eòlia. Aquest va ser l'iniciador de l'Acadèmia Mitjana, i el primer a suspendre els judicis a causa de les contradiccions dels raonaments. Fou el primer que va parlar en pro i en contra sobre una cosa mateixa, i el primer que va posar en circulació la forma d'argüir que havia establert Plató, alhora per mitjà de preguntes i respostes. Es posà en relació amb Crantor en aquesta forma: era el quart dels seus germans; els dos eren d'un pare, i els altres dos d'una mare. El més gran dels dos d'una mare es deia Pílades; i el dels dos d'un pare, Míreas; aquest era curador de Arcesilau. Primerament, doncs, va ser deixeble de Autòlic, matemàtic, conciutadà seu, abans de passar-se a Atenes, en la companyia va peregrinar també a Sardes. Després ho va ser de Xantos d'Atenes, músic; després d'aquest va sentir a Teofrast, i finalment es va agregar a Crantor a l'Acadèmia. El seu germà Míreas, l'encaminava cap a la Retòrica, però ell estimava més la Filosofia. Enamorat ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de la Andròmeda d'Eurípides:

Oh donzella, si jo et salvés, ¿em series agraïda?

I ell va respondre amb el que allí se segueix:

Pren-me, oh estranger, tant si em vols com esclava, o bé com esposa.

Des de llavors van habitar junts; i diuen que Teofrast va sentir molt la seva pèrdua, doncs va dir: «Oh què enginyós i viu jove ha perdut la nostra escola!» Era greu i robust en el dir, i assidu al escriure. S'ha aplicat també a la poètica, i hi ha alguns epigrames seus. [...]

2. Estimava molt a Homer, i sempre llegia alguna cosa d'ell abans de dormir, i encara al matí feia el mateix, dient «volia anar al seu estimat», quan volia llegir-lo. Deia que també Píndar era bo singularment per omplir la veu i subministrar abundància de noms i paraules. En la seva joventut va imitar l'estil de Ió. A la Geometria va ser deixeble del geòmetra Hipònic; al qui feu objecte de burla, entre d'altres motius, per la seva totxeria i els seus badalls; contava que «la Geometria se li havia entrat en el ventre al temps de badallar». Però havent caigut en demència, el va recollir a casa seva, cuidant d'ell fins que va recobrar el judici. Mort Crates va obtenir l'escola, cedint un que es deia Socràtides. Uns diuen que no va escriure cap llibre; altres afirmen ser trobat corregint certs escrits, i els va publicar, segons uns, i els va cremar, segons altres. Sembla feia molta estima de Plató, i estudiava les seves obres. Alguns diuen va imitar també a Pirró. Va saber la dialèctica, no menys que el raciocini dels Erètrics. Així, Aristó deia d'ell que era:

Per davant Plató, per darrere Pirró;
pel centre Diodor.

Timó diu d'ell el següent:

Veieu un aquí que té a Menedem
amb el seu pit de plom;
o bé correrà vers a Pirró tot carn, o vers Diodor.


I d'allí a poc li fa dir:

Nadaré vers a Pirró o vers l'esbiaixat Diodor

Se servia d'axiomes en alt grau i era concís; en la conversa remarcava les paraules, era destre en lka burla i no tenia pèls a la llengua. [34] És per això que, altre cop, Timó (fr.33) es referís a ell en aquests termes:

Entremesclant intel·ligència amb argúcies arteroses.



Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, Fragments pp. 248 - 251