Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Anaximandre»

De Wikisofia

(adding es)
 
(7 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
−
{{TextOriginal|es}}
+
{{RecursWiki
−
1. Anaximandro, hijo de Praxiades, fue milesio. Dijo que «el infinito es el principio y elemento», sin definir el aire, el agua ni otra cosa. «Que sus partes son mudables, pero del todo inmutables. Que la Tierra está en medio del universo como centro, y es esférica. Que la Luna luce con luz ajena, pues la recibe del Sol. Que éste no es menor que la Tierra, y es fuego purísimo.» Fue el primero que halló el gnomon, y lo colocó en Lacedemonia para indagar la sombra, como dice Favorino en su ''Historia varia''. Halló también los regresos del Sol, notó los equinoccios y construyó horoscopios. Fue el primero que describió la circunferencia de la Tierra y mar, y construyó una esfera.
+
|Tipus=Extractes d'obres
 +
}}
 +
{{RecursBase
 +
|Nom=Diògenes Laerci: Anaximandre
 +
|Idioma=Català
 +
}}
  
−
2. Expuso sus opiniones sumariamente y en compendio, cuyos escritos vio Apolodoro Ateniense, y dice en sus ''Crónicas'' que Anaximandro tenía sesenta y cuatro años de edad el año segundo de la Olimpiada LVIII, y murió poco después, habiendo florecido principalmente siendo Polícrates tirano de Samos. Dícese que cantando en cierta ocasión, se le burlaron los muchachos, y habiéndolo advertido, dijo: «Es menester cantar mejor por causa de los muchachos.» Hubo otro Anaximandro historiador, también milesio, que escribió en dialecto jónico.
+
'''Anaximandre'''
−
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
−
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Anaximandre.|Idioma=Español}}
 
−
1. Anaximandre, fill de Praxíades, va ser milesi. Va dir que «l'infinit és el principi i element», sense definir l'aire, l'aigua ni una altra cosa. «Que les seves parts són mudables, però del tot immutables. Que la Terra està enmig de l'univers com a centre, i és esfèrica. Que la Lluna llueix amb llum aliena, doncs la rep del Sol. Que aquest no és menor que la Terra, i és foc puríssim.» Va ser el primer que va trobar el gnòmon, i ho va col·locar a Lacedemònia per indagar l'ombra, com diu Favorino en la seva ''Història vària''. Va trobar també els retorns del Sol, va notar els equinoccis i va construir horoscòpics. Va ser el primer que va descriure la circumferència de la Terra i mar, i va construir una esfera.
 
  
−
2. Va exposar les seves opinions sumàriament i en compendi, els escrits els quals va veure Apolodor Atenesa, i diu en les seves ''Cròniques'' que Anaximandre tenia seixanta-quatre anys d'edat l'any segon de l'Olimpíada LVIII, i va morir poc després, havent florit principalment sent Polícrates tirà de Samos. Es diu que cantant una vegada, se li van burlar els nois, i havent-ho advertit, va dir: «És menester cantar millor per causa dels nois.» Va haver-hi un altre Anaximandre historiador, també milesi, que va escriure en dialecte jònic.
+
[1] Anaximandre, fill de Praxíades, era de Milet. Deia que l’infinit és el principi i l’element, sense precisar-lo com a aire, aigua o el que fos; que les seves parts són subjectes a canvi, que el tot, però, és immutable; que la terra és situada al mig, ocupant la posició central, i que és de forma esfèrica; que la lluna no té llum pròpia, sinó que és il·luminada pel sol; i, encara, que el sol no és més petit que la terra i que és limpidíssim foc.
−
{{Ref|Ref=''Vidas de los más ilustres filósofos griegos,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.67. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).|Títol=Vidas de los más ilustres filósofos griegos,|Cita=true}}
+
 
 +
Per primera vegada introduí el gnòmon l’emplaçà a Esparta per mesurar l’ombra del sol, segons diu Favorí (fr. 60) a la ''Història vària'', a fi d’assenyalar solsticis i equinoccis; confeccionà també horòscops.
 +
 
 +
 
 +
[2] Fou el primer que dissenyà el contorn de la terra i del mar, àdhuc construí una esfera.
 +
De la seva doctrina hom en féu una exposició sumària que sens dubte l’arribà a conèixer Apol·lodor d’Atenes (fr, 29), el qual, en la Cronologia, diu que ell tenia seixanta-quatre anys d’edat al segon any de l’Olimpíada 58ª., i que poc després finà. Florí quasi exactament amb Polícrates, el tirà de Samos. Es diu que mentre estava cantant uns noiets se’n reien, i que ell, adonant-se’n, comentà: «Haurem de cantar més bé per tal de complaure els infants».
 +
 
 +
N’hi ha hagut un altre amb el nom d’Anaximandre, historiador, també de Milet, que va escriure en jònic.
 +
 
 +
 
 +
----
 +
{{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs''. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988.
 +
|Títol=Diògenes Laerci: Vides dels filòsofs, pp. 109-110.|Cita=true}}
  
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 14:03, 8 oct 2019

Anaximandre

[1] Anaximandre, fill de Praxíades, era de Milet. Deia que l’infinit és el principi i l’element, sense precisar-lo com a aire, aigua o el que fos; que les seves parts són subjectes a canvi, que el tot, però, és immutable; que la terra és situada al mig, ocupant la posició central, i que és de forma esfèrica; que la lluna no té llum pròpia, sinó que és il·luminada pel sol; i, encara, que el sol no és més petit que la terra i que és limpidíssim foc.

Per primera vegada introduí el gnòmon l’emplaçà a Esparta per mesurar l’ombra del sol, segons diu Favorí (fr. 60) a la Història vària, a fi d’assenyalar solsticis i equinoccis; confeccionà també horòscops.


[2] Fou el primer que dissenyà el contorn de la terra i del mar, àdhuc construí una esfera. De la seva doctrina hom en féu una exposició sumària que sens dubte l’arribà a conèixer Apol·lodor d’Atenes (fr, 29), el qual, en la Cronologia, diu que ell tenia seixanta-quatre anys d’edat al segon any de l’Olimpíada 58ª., i que poc després finà. Florí quasi exactament amb Polícrates, el tirà de Samos. Es diu que mentre estava cantant uns noiets se’n reien, i que ell, adonant-se’n, comentà: «Haurem de cantar més bé per tal de complaure els infants».

N’hi ha hagut un altre amb el nom d’Anaximandre, historiador, també de Milet, que va escriure en jònic.


Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988.

Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Recurs:Diògenes_Laerci:_Anaximandre&oldid=60159»