Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Anaximandre»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Lacedemonia" a "Lacedemònia") |
|||
| (9 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Anaximandre | + | {{RecursWiki |
| − | + | |Tipus=Extractes d'obres | |
| + | }} | ||
| + | {{RecursBase | ||
| + | |Nom=Diògenes Laerci: Anaximandre | ||
| + | |Idioma=Català | ||
| + | }} | ||
| − | + | '''Anaximandre''' | |
| − | {{Ref|Ref=''Vides dels | + | |
| + | [1] Anaximandre, fill de Praxíades, era de Milet. Deia que l’infinit és el principi i l’element, sense precisar-lo com a aire, aigua o el que fos; que les seves parts són subjectes a canvi, que el tot, però, és immutable; que la terra és situada al mig, ocupant la posició central, i que és de forma esfèrica; que la lluna no té llum pròpia, sinó que és il·luminada pel sol; i, encara, que el sol no és més petit que la terra i que és limpidíssim foc. | ||
| + | |||
| + | Per primera vegada introduí el gnòmon l’emplaçà a Esparta per mesurar l’ombra del sol, segons diu Favorí (fr. 60) a la ''Història vària'', a fi d’assenyalar solsticis i equinoccis; confeccionà també horòscops. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [2] Fou el primer que dissenyà el contorn de la terra i del mar, àdhuc construí una esfera. | ||
| + | De la seva doctrina hom en féu una exposició sumària que sens dubte l’arribà a conèixer Apol·lodor d’Atenes (fr, 29), el qual, en la Cronologia, diu que ell tenia seixanta-quatre anys d’edat al segon any de l’Olimpíada 58ª., i que poc després finà. Florí quasi exactament amb Polícrates, el tirà de Samos. Es diu que mentre estava cantant uns noiets se’n reien, i que ell, adonant-se’n, comentà: «Haurem de cantar més bé per tal de complaure els infants». | ||
| + | |||
| + | N’hi ha hagut un altre amb el nom d’Anaximandre, historiador, també de Milet, que va escriure en jònic. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | {{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs''. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988. | ||
| + | |Títol=Diògenes Laerci: Vides dels filòsofs, pp. 109-110.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 14:03, 8 oct 2019
Anaximandre
[1] Anaximandre, fill de Praxíades, era de Milet. Deia que l’infinit és el principi i l’element, sense precisar-lo com a aire, aigua o el que fos; que les seves parts són subjectes a canvi, que el tot, però, és immutable; que la terra és situada al mig, ocupant la posició central, i que és de forma esfèrica; que la lluna no té llum pròpia, sinó que és il·luminada pel sol; i, encara, que el sol no és més petit que la terra i que és limpidíssim foc.
Per primera vegada introduí el gnòmon l’emplaçà a Esparta per mesurar l’ombra del sol, segons diu Favorí (fr. 60) a la Història vària, a fi d’assenyalar solsticis i equinoccis; confeccionà també horòscops.
[2] Fou el primer que dissenyà el contorn de la terra i del mar, àdhuc construí una esfera.
De la seva doctrina hom en féu una exposició sumària que sens dubte l’arribà a conèixer Apol·lodor d’Atenes (fr, 29), el qual, en la Cronologia, diu que ell tenia seixanta-quatre anys d’edat al segon any de l’Olimpíada 58ª., i que poc després finà. Florí quasi exactament amb Polícrates, el tirà de Samos. Es diu que mentre estava cantant uns noiets se’n reien, i que ell, adonant-se’n, comentà: «Haurem de cantar més bé per tal de complaure els infants».
N’hi ha hagut un altre amb el nom d’Anaximandre, historiador, també de Milet, que va escriure en jònic.
| Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988. |