Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Anaximandre»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Apolodoro" a "Apolodor") |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
1. Anaximandre, fill de Praxíades, va ser milesi. Va dir que «l'infinit és el principi i element», sense definir l'aire, l'aigua ni una altra cosa. «Que les seves parts són mudables, però del tot immutables. Que la Terra està enmig de l'univers com a centre, i és esfèrica. Que la Lluna llueix amb llum aliena, doncs la rep del Sol. Que aquest no és menor que la Terra, i és foc puríssim.» Va ser el primer que va trobar el gnòmon, i ho va col·locar a Lacedemonia per indagar l'ombra, com diu Favorino en la seva ''Història vària''. Va trobar també els retorns del Sol, va notar els equinoccis i va construir horoscòpics. Va ser el primer que va descriure la circumferència de la Terra i mar, i va construir una esfera. | 1. Anaximandre, fill de Praxíades, va ser milesi. Va dir que «l'infinit és el principi i element», sense definir l'aire, l'aigua ni una altra cosa. «Que les seves parts són mudables, però del tot immutables. Que la Terra està enmig de l'univers com a centre, i és esfèrica. Que la Lluna llueix amb llum aliena, doncs la rep del Sol. Que aquest no és menor que la Terra, i és foc puríssim.» Va ser el primer que va trobar el gnòmon, i ho va col·locar a Lacedemonia per indagar l'ombra, com diu Favorino en la seva ''Història vària''. Va trobar també els retorns del Sol, va notar els equinoccis i va construir horoscòpics. Va ser el primer que va descriure la circumferència de la Terra i mar, i va construir una esfera. | ||
| − | 2. Va exposar les seves opinions sumàriament i en compendi, els escrits els quals va veure | + | 2. Va exposar les seves opinions sumàriament i en compendi, els escrits els quals va veure Apolodor Atenesa, i diu en les seves ''Cròniques'' que Anaximandre tenia seixanta-quatre anys d'edat l'any segon de l'Olimpíada LVIII, i va morir poc després, havent florit principalment sent Polícrates tirà de Samos. Es diu que cantant una vegada, se li van burlar els nois, i havent-ho advertit, va dir: «És menester cantar millor per causa dels nois.» Va haver-hi un altre Anaximandre historiador, també milesi, que va escriure en dialecte jònic. |
{{Ref|Ref=''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.67. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).|Títol=Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.67. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).|Títol=Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 19:30, 9 març 2015
1. Anaximandre, fill de Praxíades, va ser milesi. Va dir que «l'infinit és el principi i element», sense definir l'aire, l'aigua ni una altra cosa. «Que les seves parts són mudables, però del tot immutables. Que la Terra està enmig de l'univers com a centre, i és esfèrica. Que la Lluna llueix amb llum aliena, doncs la rep del Sol. Que aquest no és menor que la Terra, i és foc puríssim.» Va ser el primer que va trobar el gnòmon, i ho va col·locar a Lacedemonia per indagar l'ombra, com diu Favorino en la seva Història vària. Va trobar també els retorns del Sol, va notar els equinoccis i va construir horoscòpics. Va ser el primer que va descriure la circumferència de la Terra i mar, i va construir una esfera.
2. Va exposar les seves opinions sumàriament i en compendi, els escrits els quals va veure Apolodor Atenesa, i diu en les seves Cròniques que Anaximandre tenia seixanta-quatre anys d'edat l'any segon de l'Olimpíada LVIII, i va morir poc després, havent florit principalment sent Polícrates tirà de Samos. Es diu que cantant una vegada, se li van burlar els nois, i havent-ho advertit, va dir: «És menester cantar millor per causa dels nois.» Va haver-hi un altre Anaximandre historiador, també milesi, que va escriure en dialecte jònic.
| Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.67. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII). |