Accions

Recurs

Diògenes Laerci: Anaxímenes

De Wikisofia

La revisió el 10:16, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Anaxímenes|Idioma=Español}} 1. Anaxímenes Milesi, fill d'Eurístrat, va ser deixeble d'Ana...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

1. Anaxímenes Milesi, fill d'Eurístrat, va ser deixeble d'Anaximandre. Alguns diuen que ho va ser també de Parmènides. Va dir que «el principi de les coses és l'aire i l'infinit». I que «els astres no es mouen sobre la Terra, sinó a la seva rededor». Va escriure en dialecte jònic, i en un estil senzill i sense superfluidades. Apolodoro diu que va néixer a l'Olimpíada LXIII, i va morir proper al temps en què Sardes va ser presa. Va haver-hi altres dos Anaxímenes naturals de Lámpsaco: l'un, orador, i l'altre, historiador, fill d'una germana de l'orador, que va escriure els fets d'Alexandre. El filòsof va escriure aquesta carta:

ANAXÍMENES A PITÀGORES

2. «Tales en la seva vellesa va partir amb poca felicitat. Sortint com solia al vestíbul de la seva casa per la matinada, acompanyat d'una criada, a fi d'observar els astres, no acordant-se de l'estat del terreny, mentre mirava els cels atentament, es va precipitar en un clot. Aquesta fi va tenir aquest astrólogo, segons diuen els milesios. Nosaltres, els nostres fills i els concurrents a l'exedra per conrear la literatura, tindrem sempre en memòria home tan gran, i seguirem la seva doctrina, no dubtant va trobar el principi de les coses».

Va escriure també una altra carta:

ANAXÍMENES A PITÀGORES

3. «Em va semblar molt bé que partissis de Samos a Crotona per viure tranquil, doncs els fills d'Eaco i uns altres obren molt mal, i als milesios mai els falten tirans. No menys ens és temible el rei de Pèrsia, si no volem ser els seus tributaris; bé que sembla que els jonios sortiran a campanya amb els perses, per la llibertat comuna. Si s'efectua la guerra, no em queda esperança de salvar-me. Perquè com podrà Anaxímenes estar en observació dels cels, si està tement d'un moment a un altre la mort o la captivitat? Tu ets estimat dels crotoniatas i altres italians, sense que et faltin també aficionats a Sicília».

Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.68-69. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).