Diògenes Laerci: Anaxímenes

Anaxímenes, fill d'Eurístrat i nascut a Milet, escoltà Anaximandre. Fins i tot hi ha autors que diuen que escoltà Parmènides. Digué que aire i infinit són el principi, i que els astres es mouen, no sota la terra, sinó entorn de la terra. Ha emprat la parla jònica, senzilla i sense artifici.

Segons diu Apol·lodor (fr. 66), desenvolupà l'activitat a l'època de la caiguda de Sardis i finà a l'Olimpíada 63a.

N'hi ha hagut dos més amb el mateix nom, tots dos de Làmpsac, un rètor i un historiador; aquest darrer era fill de la germana del rètor i ha redactat les gestes d'Alexandre.

El nostre filòsof trametré una carta en aquests termes:

ANAXÍMENES A PITÀGORES

Tales, fill d'Exàmias, ja a la vellesa, malauradament se'ns en va. De nit, com solia, juntament amb la serventa sortí fora la clasta per a observar les estrelles, i, oblidat del lloc, absort en la contemplació, va caure en un precipici i s'estimbà. Amb aquest fet, ara els milesis han perdut llur astrònom. Nosaltres, però, contertulians seus, i els nostres fills, també deixebles d'ell, rememorem aquell baró i acollim de bon grat, encara, les seves paraules. Que el principi, doncs, de qualsevol raó nostra tingui Tales per fonament.

Encara una altra:

ANAXÍMENES A PITÀGORES

Tu has estat el més aciençat de nosaltres en mudar-te de Samos a Crotona, on frueixes de pau. Els fills d'Eaces produeixen tota llei de mals i els esimnetes no deixen tranquils els milesis. Ens és ne¬fast també el rei dels medes, si és que tenim l'intent de no pagar-li tribut. Al contrari, els jonis per la llibertat de tothom han de preparar-se sense vacil·lació per a la guerra contra els medes; però si hi entrem, ja no hi haurà cap esperança de salvació ¿Com podria, doncs, Anaxímenes posar el seu cor en l'observació del cel, si es troba en el temor de la desfeta o de l'esclavitud? Tu ets ben acceptat pels crotonesos, ets ben acceptat per la resta dels italiotes; fins i tot des de Sicília et visiten contertulians.

Vides dels filòsofs, Laia, Barcelona 1988, Vol. I, p.110-112.