Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Anaxímenes»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "milesios" a "milesis")
 
(13 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Anaxímenes|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki
1. Anaxímenes Milesi, fill d'Eurístrat, va ser deixeble d'Anaximandre. Alguns diuen que ho va ser també de Parmènides. Va dir que «el principi de les coses és l'aire i l'infinit». I que «els astres no es mouen sobre la Terra, sinó a la seva rededor». Va escriure en dialecte jònic, i en un estil senzill i sense superfluidades. Apolodor diu que va néixer a l'Olimpíada LXIII, i va morir proper al temps en què Sardes va ser presa. Va haver-hi altres dos Anaxímenes naturals de Lámpsaco: l'un, orador, i l'altre, historiador, fill d'una germana de l'orador, que va escriure els fets d'Alexandre. El filòsof va escriure aquesta carta:
+
|Tipus=Extractes d'obres
 +
}}
 +
{{RecursBase
 +
|Nom=Diògenes Laerci: Anaxímenes
 +
|Idioma=Català
 +
}}
  
ANAXÍMENES A PITÀGORES
+
'''Anaxímenes'''
  
2. «Tales en la seva vellesa va partir amb poca felicitat. Sortint com solia al vestíbul de la seva casa per la matinada, acompanyat d'una criada, a fi d'observar els astres, no acordant-se de l'estat del terreny, mentre mirava els cels atentament, es va precipitar en un clot. Aquesta fi va tenir aquest astrólogo, segons diuen els milesis. Nosaltres, els nostres fills i els concurrents a l'exedra per conrear la literatura, tindrem sempre en memòria home tan gran, i seguirem la seva doctrina, no dubtant va trobar el ''principi de les coses».''
+
[3] Anaxímenes, fill d’Eurístrat i nascut a Milet, |
 +
Anaximandre. Fins i tot hi ha autors que diuen que escoltà Parmènides. ''Digué que aire i infinit són el principi. I que els astres es mouen, no sota la terra, sinó a l'entorn de la terra''. Ha emprat la parla jònica, senzilla i sense artifici.
  
Va escriure també una altra carta:
+
Segons diu Apol·lodor (fr. 66), desenvolupà l’activitat a l'època de la caiguda de Sardis i finà a l’Olimpíada 63ª. N’hi ha hagut dos més amb el mateix nom, tots dos de Làmpsac, un rètor i un historiador; aquest darrer era fill de la germana del rètor i ha redactat les gestes d’Alexandre.
  
ANAXÍMENES A PITÀGORES
+
El nostre filòsof trametré una carta en aquests termes:
  
3. «Em va semblar molt bé que partissis de Samos a Crotona per viure tranquil, doncs els fills d'Eaco i uns altres obren molt mal, i als milesis mai els falten tirans. No menys ens és temible el rei de Pèrsia, si no volem ser els seus tributaris; bé que sembla que els jonis sortiran a campanya amb els perses, per la llibertat comuna. Si s'efectua la guerra, no em queda esperança de salvar-me. Perquè com podrà Anaxímenes estar en observació dels cels, si està tement d'un moment a un altre la mort o la captivitat? Tu ets estimat dels crotoniatas i altres italians, sense que et faltin també aficionats a Sicília».
+
:: [ 4 ] Anaxímenes a Pitàgoras
{{Ref|Ref=''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.68-69. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).|Títol=Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,|Cita=true}}
+
 
 +
:: Tales, fill d’Exàmias, ja a la vellesa, malauradament se’ns en va. De nit, com solia, juntament amb la serventa sortí fora la clasta per observar les estrelles, i, oblidat del lloc, absort en la contemplació, va caure en un precipici i s’estimbà. Amb aquest fet, ara els milesis han perdut llur astrònom. Nosaltres, però, contertulians seus, i els nostres fills, també deixebles d’ell, rememorem aquell baró i acollim de bon grat, encara, les seves paraules. Que el principi, doncs, de qualsevol raó nostra tingui Tales per fonament.
 +
 
 +
Encara una altra:
 +
 
 +
:: [5] Anaxímenes a Pitàgoras
 +
 
 +
:: Tu has estat el més aciençat de nosaltres en mudar-te de Samos a Crotona, on frueixes de pau II» Els fills d’Eaces produeixen tota llei de mals i els ''esteminetes'' no deixen tranquils els milesis. Ens es nefast també el rei deis medes, si és que tenim l’intent de no pagar-li tribut. Al contrari, els jonis per la llibertat de tothom han de preparar-se sense vacil·lació per a la guerra contra els medes; però si hi entrem, ja no hi haurà cap esperança de salvació ¿Com podria, doncs, Anaxímenes posar el seu cor en l’observació del cel, si es troba en el temor de la desfeta o de l’esclavitud? Tu ets ben acceptat pels crotonesos, ets ben acceptat per la resta del italiotes; fins i tot des de Sicília et visiten contertulians.
 +
 
 +
----
 +
{{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs''. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 110-112
 +
|Títol=Diògenes Laerci: Vides dels filòsofs. pp. 110-112 |Cita=true}}
  
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 13:32, 9 oct 2019

Anaxímenes

[3] Anaxímenes, fill d’Eurístrat i nascut a Milet, | Anaximandre. Fins i tot hi ha autors que diuen que escoltà Parmènides. Digué que aire i infinit són el principi. I que els astres es mouen, no sota la terra, sinó a l'entorn de la terra. Ha emprat la parla jònica, senzilla i sense artifici.

Segons diu Apol·lodor (fr. 66), desenvolupà l’activitat a l'època de la caiguda de Sardis i finà a l’Olimpíada 63ª. N’hi ha hagut dos més amb el mateix nom, tots dos de Làmpsac, un rètor i un historiador; aquest darrer era fill de la germana del rètor i ha redactat les gestes d’Alexandre.

El nostre filòsof trametré una carta en aquests termes:

[ 4 ] Anaxímenes a Pitàgoras
Tales, fill d’Exàmias, ja a la vellesa, malauradament se’ns en va. De nit, com solia, juntament amb la serventa sortí fora la clasta per observar les estrelles, i, oblidat del lloc, absort en la contemplació, va caure en un precipici i s’estimbà. Amb aquest fet, ara els milesis han perdut llur astrònom. Nosaltres, però, contertulians seus, i els nostres fills, també deixebles d’ell, rememorem aquell baró i acollim de bon grat, encara, les seves paraules. Que el principi, doncs, de qualsevol raó nostra tingui Tales per fonament.

Encara una altra:

[5] Anaxímenes a Pitàgoras
Tu has estat el més aciençat de nosaltres en mudar-te de Samos a Crotona, on frueixes de pau II» Els fills d’Eaces produeixen tota llei de mals i els esteminetes no deixen tranquils els milesis. Ens es nefast també el rei deis medes, si és que tenim l’intent de no pagar-li tribut. Al contrari, els jonis per la llibertat de tothom han de preparar-se sense vacil·lació per a la guerra contra els medes; però si hi entrem, ja no hi haurà cap esperança de salvació ¿Com podria, doncs, Anaxímenes posar el seu cor en l’observació del cel, si es troba en el temor de la desfeta o de l’esclavitud? Tu ets ben acceptat pels crotonesos, ets ben acceptat per la resta del italiotes; fins i tot des de Sicília et visiten contertulians.

Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 110-112