Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Anaxímenes»

Revisió de 13:32, 9 oct 2019

Anaxímenes

[3] Anaxímenes, fill d’Eurístrat i nascut a Milet, | Anaximandre. Fins i tot hi ha autors que diuen que escoltà Parmènides. Digué que aire i infinit són el principi. I que els astres es mouen, no sota la terra, sinó a l'entorn de la terra. Ha emprat la parla jònica, senzilla i sense artifici.

Segons diu Apol·lodor (fr. 66), desenvolupà l’activitat a l'època de la caiguda de Sardis i finà a l’Olimpíada 63ª. N’hi ha hagut dos més amb el mateix nom, tots dos de Làmpsac, un rètor i un historiador; aquest darrer era fill de la germana del rètor i ha redactat les gestes d’Alexandre.

El nostre filòsof trametré una carta en aquests termes:

[ 4 ] Anaxímenes a Pitàgoras

Tales, fill d’Exàmias, ja a la vellesa, malauradament se’ns en va. De nit, com solia, juntament amb la serventa sortí fora la clasta per observar les estrelles, i, oblidat del lloc, absort en la contemplació, va caure en un precipici i s’estimbà. Amb aquest fet, ara els milesis han perdut llur astrònom. Nosaltres, però, contertulians seus, i els nostres fills, també deixebles d’ell, rememorem aquell baró i acollim de bon grat, encara, les seves paraules. Que el principi, doncs, de qualsevol raó nostra tingui Tales per fonament.

Encara una altra:

[5] Anaxímenes a Pitàgoras

Tu has estat el més aciençat de nosaltres en mudar-te de Samos a Crotona, on frueixes de pau II» Els fills d’Eaces produeixen tota llei de mals i els esteminetes no deixen tranquils els milesis. Ens es nefast també el rei deis medes, si és que tenim l’intent de no pagar-li tribut. Al contrari, els jonis per la llibertat de tothom han de preparar-se sense vacil·lació per a la guerra contra els medes; però si hi entrem, ja no hi haurà cap esperança de salvació ¿Com podria, doncs, Anaxímenes posar el seu cor en l’observació del cel, si es troba en el temor de la desfeta o de l’esclavitud? Tu ets ben acceptat pels crotonesos, ets ben acceptat per la resta del italiotes; fins i tot des de Sicília et visiten contertulians.

Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 110-112

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{TextOriginal|es}}
+{{RecursWiki
-. Anaxímenes Milesio, hijo de Eurístrato, fue discípulo de Anaximandro. Algunos dicen que lo fue también de Parménides. Dijo que «el principio de las cosas es el aire y el infinito». Y que «los astros no se mueven sobre la Tierra, sino a su rededor». Escribió en dialecto jónico, y en un estilo sencillo y sin superfluidades. Apolodoro dice que nació en la Olimpíada LXIII, y murió cercano al tiempo en que Sardes fue tomada. Hubo otros dos Anaxímenes naturales de Lámpsaco: el uno, orador, y el otro, historiador, hijo de una hermana del orador, que escribió los hechos de Alejandro. El filósofo escribió esta carta:
+|Tipus=Extractes d'obres
+}}
+{{RecursBase
+|Nom=Diògenes Laerci: Anaxímenes
+|Idioma=Català
+}}
-ANAXÍMENES A PITÁGORAS
+'''Anaxímenes'''
-. «Tales en su vejez partió con poca felicidad. Saliendo como solía al zaguán de su casa por la madrugada, acompañado de una criada, a fin de observar los astros, no acordándose del estado del terreno, mientras miraba los cielos atentamente, se precipitó en un hoyo. Este fin tuvo este astrólogo, según dicen los milesios. Nosotros, nuestros hijos y los concurrentes a la exedra para cultivar la literatura, tendremos siempre en memoria varón tan grande, y seguiremos su doctrina, no dudando halló el ''principio de las cosas».''
+[3] Anaxímenes, fill d’Eurístrat i nascut a Milet,	|
+Anaximandre. Fins i tot hi ha autors que diuen que escoltà Parmènides. ''Digué que aire i infinit són el principi. I que els astres es mouen, no sota la terra, sinó a l'entorn de la terra''. Ha emprat la parla jònica, senzilla i sense artifici.
-Escribió también otra carta:
+Segons diu Apol·lodor (fr. 66), desenvolupà l’activitat a l'època de la caiguda de Sardis i finà a l’Olimpíada 63ª. N’hi ha hagut dos més amb el mateix nom, tots dos de Làmpsac, un rètor i un historiador; aquest darrer era fill de la germana del rètor i ha redactat les gestes d’Alexandre.
-ANAXÍMENES A PITÁGORAS
+El nostre filòsof trametré una carta en aquests termes:
-. «Me pareció muy bien que partieses de Samos a Crotona para vivir tranquilo, pues los hijos de Eaco y otros obran muy mal, y a los milesios nunca les faltan tiranos. No menos nos es temible el rey de Persia, si no queremos ser sus tributarios; bien que parece que los jonios saldrán a campaña con los persas, por la libertad común. Si se efectúa la guerra, no me queda esperanza de salvarme. Porque ¿cómo podrá Anaxímenes estar en observación de los cielos, si está temiendo de un momento a otro la muerte o el cautiverio? Tú eres estimado de los crotoniatas y demás italianos, sin que te falten también aficionados en Sicilia».
+:: [ 4 ] Anaxímenes a Pitàgoras
-{{TextOriginalSeparador|dev}}
-{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Anaxímenes|Idioma=Español}}
-. Anaxímenes Milesi, fill d'Eurístrat, va ser deixeble d'Anaximandre. Alguns diuen que ho va ser també de Parmènides. Va dir que «el principi de les coses és l'aire i l'infinit». I que «els astres no es mouen sobre la Terra, sinó a la seva rededor». Va escriure en dialecte jònic, i en un estil senzill i sense superfluïtates. Apolodor diu que va néixer a l'Olimpíada LXIII, i va morir proper al temps en què Sardes va ser presa. Va haver-hi altres dos Anaxímenes naturals de Làmpsac: l'un, orador, i l'altre, historiador, fill d'una germana de l'orador, que va escriure els fets d'Alexandre. El filòsof va escriure aquesta carta:
-ANAXÍMENES A PITÀGORES
+:: Tales, fill d’Exàmias, ja a la vellesa, malauradament se’ns en va. De nit, com solia, juntament amb la serventa sortí fora la clasta per observar les estrelles, i, oblidat del lloc, absort en la contemplació, va caure en un precipici i s’estimbà. Amb aquest fet, ara els milesis han perdut llur astrònom. Nosaltres, però, contertulians seus, i els nostres fills, també deixebles d’ell, rememorem aquell baró i acollim de bon grat, encara, les seves paraules. Que el principi, doncs, de qualsevol raó nostra tingui Tales per fonament.
-. «Tales en la seva vellesa va partir amb poca felicitat. Sortint com solia al vestíbul de la seva casa per la matinada, acompanyat d'una criada, a fi d'observar els astres, no acordant-se de l'estat del terreny, mentre mirava els cels atentament, es va precipitar en un clot. Aquesta fi va tenir aquest astròleg, segons diuen els milesis. Nosaltres, els nostres fills i els concurrents a l'exedra per conrear la literatura, tindrem sempre en memòria home tan gran, i seguirem la seva doctrina, no dubtant va trobar el ''principi de les coses».''
+Encara una altra:
-Va escriure també una altra carta:
+:: [5] Anaxímenes a Pitàgoras
-ANAXÍMENES A PITÀGORES
+:: Tu has estat el més aciençat de nosaltres en mudar-te de Samos a Crotona, on frueixes de pau II» Els fills d’Eaces produeixen tota llei de mals i els ''esteminetes'' no deixen tranquils els milesis. Ens es nefast també el rei deis medes, si és que tenim l’intent de no pagar-li tribut. Al contrari, els jonis per la llibertat de tothom han de preparar-se sense vacil·lació per a la guerra contra els medes; però si hi entrem, ja no hi haurà cap esperança de salvació ¿Com podria, doncs, Anaxímenes posar el seu cor en l’observació del cel, si es troba en el temor de la desfeta o de l’esclavitud? Tu ets ben acceptat pels crotonesos, ets ben acceptat per la resta del italiotes; fins i tot des de Sicília et visiten contertulians.
-. «Em va semblar molt bé que partissis de Samos a Crotona per viure tranquil, doncs els fills d'Eaco i uns altres obren molt mal, i als milesis mai els falten tirans. No menys ens és temible el rei de Pèrsia, si no volem ser els seus tributaris; bé que sembla que els jonis sortiran a campanya amb els perses, per la llibertat comuna. Si s'efectua la guerra, no em queda esperança de salvar-me. Perquè com podrà Anaxímenes estar en observació dels cels, si està tement d'un moment a un altre la mort o la captivitat? Tu ets estimat dels crotoniatas i altres italians, sense que et faltin també aficionats a Sicília».
+----
-{{Ref|Ref=''Vidas de los más ilustres filósofos griegos,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.68-69. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).|Títol=Vidas de los más ilustres filósofos griegos,|Cita=true}}
+{{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs''. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans.  Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 110-112
+|Títol=Diògenes Laerci: Vides dels filòsofs. pp. 110-112 |Cita=true}}
 {{InfoWiki}}

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Anaxímenes»

De Wikisofia

Revisió de 13:32, 9 oct 2019