Descrates: el dubte fonament de tota certesa

René Descartes: el dubte, fonament de tota certesa

He advertit fa ja algun temps que, des del meu més primerenca edat, havia admès com a veritables moltes opinions falses, i que l'edificat després sobre fonaments tan poc sòlids havia de ser per força molt dubtós i incert; de manera que em calia emprendre seriosament, una vegada en la vida, la tasca de desfer-me de totes les opinions a les quals fins llavors havia donat crèdit, i començar tot de nou des dels fonaments, si volia establir alguna cosa ferm i constant en les ciències. [...] Ara bé, per a complir tal designi, no em serà necessari provar que són falses, la qual cosa per ventura no aconseguiria mai; sinó que, puix que la raó em persuadeix des del principi perquè no doni més crèdit a les coses no enterament certes i indubtables que a les manifestament falses, em bastarà per rebutjar-les totes amb trobar en cadascuna el més petit motiu de dubte. I per això tampoc farà falta que examini totes i cadascuna en particular, doncs seria un treball infinit; sinó que, puix que la ruïna dels fonaments porta necessàriament aconsegueixo la de tot l'edifici, em dirigiré en principi contra els fonaments mateixos en què es recolzaven totes les meves opinions antigues.

Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Meditación primera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 17).