Mostra la font per a Derrida: la petjada com a origen del sentit

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Derrida: la petjada com a origen del sentit
|Idioma=Español
}}
Després de prendre aquestes precaucions, ha de reconèixer-se que és a la zona especifica d'aquesta empremta i d'aquesta petjada, en la temporalització d'una vivència que no està al món ni a «un altre món», que no és més sonora que lluminosa, ni està més en el temps que en l'espai, on les diferències apareixen entre els elements o, més aviat, els produeixen, els fan sorgir com a tals i constitueixen textos, cadenes i sistemes de petjades. Tals cadenes i sistemes no poden dibuixar-se sinó en el teixit d'aquesta petjada o empremta. La diferència inaudita entre el que apareix i l'aparèixer (entre el «món» i el «viscut») és la condició de totes les altres diferències, de totes les altres petjades, i ella és ja una petjada. Aquest últim concepte és per tant absolutament, i de dret, «anterior» a tota problemàtica fisiològica sobre la naturalesa de l'engrama, o metafísica, sobre el sentit de la presència absoluta la petjada de la qual s'ofereix així a desxifrar. La petjada és, en efecte, l'origen absolut del sentit en general. La qual cosa equival a dir, una vegada més, que no hi ha origen absolut del sentit en general. La petjada és la diferència que obre l'aparèixer i la significació. Articulant el vivent sobre el no-vivent en general, origen de tota repetició, origen de la idealitat, ella no és més ideal que real, més intel·ligible que sensible, més una significació transparent que una energia opaca, i cap concepte de la metafísica pot descriure-la.
{{Ref|Ref=''De la gramatología,'' Siglo XXI, Buenos Aires 1971, p.84-85.|Títol=De la gramatología,|Cita=true}}
{{InfoWiki}}