Accions

Recurs

Cíborgs per a la supervivència

De Wikisofia

La revisió el 18:21, 26 març 2020 per Jorcor (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Donna Haraway: Cíborgs per a la supervivència=Català}} Curiosament, com també els passava als que empraven...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Curiosament, com també els passava als que empraven els discursos occidentals abans que nosaltres, els esforços per adaptar-se lingüísticament a la no representativitat, a la contingència històrica, a l'artefactualitat i, simultàniament, a l'espontaneïtat, a la fragilitat i als excessos increïbles de la «naturalesa», podrien ajudar a plantejar de nou quina classe de persones anhelem ser, les quals ja no seran -si és que alguna vegada ho van ser- amos ni subjectes alienats, sinó -tal vegada- agents humans múltiplement heterogenis, no homogenis, responsables i connectats. Però ja mai ens relacionarem com a parts amb tots, com a éssers marcats incorporats en éssers no marcats, com a subjectes unitaris i complementaris que serveixen al Subjecte del monoteisme i a les seves heretgies seculars. Sense desposseïments, gaudirem d'autonomia. Per acabar, la planificació del cos biopolític, considerat des de la perspectiva del discurs contemporani relatiu al sistema immunitari, busca de nou maneres de crear multiplicitats fora de la geometria dels esquemes part - tot. Com podrien els nostres cossos naturals ser imaginats de nou -i alliberats- per poder transformar les relacions entre igual i diferent, entre jo i l'altre, entre interior i exterior, entre reconeixement i estranyesa, en mapes-guia per «altres inadequats»? I, sense remei, aquests nous esquemes han d'acceptar la permanent condició de la nostra fragilitat, de la nostra mortalitat i de la nostra finitud.

[...] ¿Seran els cíborgs -o les oposicions binàries, o la visió tecnològica- capaços de suggerir que les coses que moltes feministes més han temut puguin i hagin de ser refetes i posades de nou a maniobrar per a la vida i no per a la mort? Vivint a la panxa del monstre -el «Primer món» a partir dels anys vuitanta-, de quina manera podrem desenvolupar pràctiques de lectura i d'escriptura, així com altres classes de treball polític, per continuar pugnant per les formes materials i pels significats de la naturalesa i de l'experiència? Com podria conduir-nos una apreciació de la naturalesa dels simis, dels cíborgs i de les dones -construïda, artefàcticament i històricament practicable-- des d'una realitat inadequada, però massa present, a una altra situació possible, però massa absent? Com a monstres, ¿podem demostrar un altre ordre de significació? ¡Cíborgs per a la supervivència de la terra!


Ciencia, cyborgs y mujeres La reinvención de la naturaleza. Ed. Càtedra, València 1995., pp. 66, 67