Accions

Recurs

Comte: saber per preveure

De Wikisofia

La revisió el 10:15, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Comte: saber per preveure|Idioma=Español}} saber per preveure Ara bé: considerant la destinació constant...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

saber per preveure

Ara bé: considerant la destinació constant d'aquestes lleis, es pot dir, sense cap exageració, que la veritable ciència, lluny d'estar formada de simples observacions, tendeix sempre a dispensar, en tant que sigui possible, de l'exploració directa, substituint aquesta per aquesta previsió racional, que constitueix, en tots els aspectes, el caràcter principal de l'esperit positiu [...]. Una previsió tal, conseqüència necessària de les relacions constants descobertes entre els fenòmens, no permetrà mai confondre la ciència real amb aquesta vanaerudició que acumula inútilment fets sense aspirar a deduir uns d'uns altres. Aquest gran atribut de totes nostres sanes especulacions és tan important per a la seva utilitat efectiva com per la seva pròpia dignitat; doncs l'exploració directa dels fenòmens complerts no bastaria per permetre'ns modificar el seu compliment si no ens conduís a preveure-ho convenientment. De manera que el veritable esperit positiu consisteix, sobretot, a veure per preveure, a estudiar el que és per deduir el que serà, segons el dogma general de la invariabilidad de les lleis naturals.

Discurs sobre l'esperit positiu, Orbis, Barcelona 1980, p. 115-116.

Original en castellà

saber para prever

Ahora bien: considerando el destino constante de estas leyes, se puede decir, sin ninguna exageración, que la verdadera ciencia, lejos de estar formada de simples observaciones, tiende siempre a dispensar, en lo posible, de la exploración directa, sustituyendo ésta por esa previsión racional, que constituye, en todos los aspectos, el carácter principal del espíritu positivo [...]. Una previsión tal, consecuencia necesaria de las relaciones constantes descubiertas entre los fenómenos, no permitirá nunca confundir la ciencia real con esa vanaerudición que acumula inútilmente hechos sin aspirar a deducir unos de otros. Este gran atributo de todas nuestras sanas especulaciones es tan importante para su utilidad efectiva como para su propia dignidad; pues la exploración directa de los fenómenos cumplidos no bastaría para permitirnos modificar su cumplimiento si no nos condujera a preverlo convenientemente. De suerte que el verdadero espíritu positivo consiste, sobre todo, en ver para prever, en estudiar lo que es para deducir lo que será, según el dogma general de la invariabilidad de las leyes naturales.