Diferència entre revisions de la pàgina «Cites Descartes sobre la noció idea»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Crido" a "Anomeno") |
|||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
}} | }} | ||
Anomeno idea a tot el que l'esperit concep d'una manera immediata. | Anomeno idea a tot el que l'esperit concep d'una manera immediata. | ||
| − | {{Ref|Ref= | + | {{Ref|Ref=R. Descartes, ''Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas'', Objeción quinta, Respuesta (Alfaguara, Madrid 1977, p. 147).|Cita=true}} |
D'entre els meus pensaments, uns són com a imatges de coses, i a aquests solos convé amb propietat el nom d' «idea». | D'entre els meus pensaments, uns són com a imatges de coses, i a aquests solos convé amb propietat el nom d' «idea». | ||
__________________________________ | __________________________________ | ||
| − | {{Ref|Ref= | + | {{Ref|Ref=R. Descartes, ''Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas'', Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33).|Cita=true}} |
D'aquestes idees, unes em semblen nascudes amb mi, altres estranyes i vingudes de fora, i altres fetes i inventades per mi mateix. Doncs tenir la facultat de concebre el que és en general una cosa, o una veritat, o un pensament, em sembla procedir únicament de la meva pròpia naturalesa; però si sento ara un soroll, si veig el sol, si sento calor, he jutjat fins al present que aquests sentiments procedien de certes coses existents fos de mi; i, finalment, em sembla que les sirenes, els hipogrifos i altres quimeres d'aquest gènere, són ficcions i invencions del meu esperit. | D'aquestes idees, unes em semblen nascudes amb mi, altres estranyes i vingudes de fora, i altres fetes i inventades per mi mateix. Doncs tenir la facultat de concebre el que és en general una cosa, o una veritat, o un pensament, em sembla procedir únicament de la meva pròpia naturalesa; però si sento ara un soroll, si veig el sol, si sento calor, he jutjat fins al present que aquests sentiments procedien de certes coses existents fos de mi; i, finalment, em sembla que les sirenes, els hipogrifos i altres quimeres d'aquest gènere, són ficcions i invencions del meu esperit. | ||
___________________________________ | ___________________________________ | ||
| − | {{Ref|Ref= | + | {{Ref|Ref=R. Descartes, ''Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas'', Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33) .|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 22:48, 31 ago 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Anomeno idea a tot el que l'esperit concep d'una manera immediata.
| R. Descartes, Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Objeción quinta, Respuesta (Alfaguara, Madrid 1977, p. 147). |
D'entre els meus pensaments, uns són com a imatges de coses, i a aquests solos convé amb propietat el nom d' «idea».
__________________________________
| R. Descartes, Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33). |
D'aquestes idees, unes em semblen nascudes amb mi, altres estranyes i vingudes de fora, i altres fetes i inventades per mi mateix. Doncs tenir la facultat de concebre el que és en general una cosa, o una veritat, o un pensament, em sembla procedir únicament de la meva pròpia naturalesa; però si sento ara un soroll, si veig el sol, si sento calor, he jutjat fins al present que aquests sentiments procedien de certes coses existents fos de mi; i, finalment, em sembla que les sirenes, els hipogrifos i altres quimeres d'aquest gènere, són ficcions i invencions del meu esperit.
___________________________________
| R. Descartes, Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33) . |
Original en castellà
Llamo idea a todo lo que el espíritu concibe de un modo inmediato.
De entre mis pensamientos, unos son como imágenes de cosas, y a éstos solos conviene con propiedad el nombre de «idea».
__________________________________
De esas ideas, unas me parecen nacidas conmigo, otras extrañas y venidas de fuera, y otras hechas e inventadas por mí mismo. Pues tener la facultad de concebir lo que es en general una cosa, o una verdad, o un pensamiento, me parece proceder únicamente de mi propia naturaleza; pero si oigo ahora un ruido, si veo el sol, si siento calor, he juzgado hasta el presente que esos sentimientos procedían de ciertas cosas existentes fuera de mí; y, por último, me parece que las sirenas, los hipogrifos y otras quimeras de ese género, son ficciones e invenciones de mi espíritu.
___________________________________